Resultats de la cerca
Es mostren 3916 resultats
colpisme
Política
Tendència d’alguns sectors socials, especialment el militar, als cops d’estat.
sociologia del coneixement
Sociologia
Disciplina que tracta de les determinacions socials dels continguts de la consciència.
Hom pot remuntar-se al mite de la caverna de Plató per a trobar un intent, per bé que metafòric, que donés compte de les limitacions imposades per unes determinades condicions a la interpretació del món Francis Bacon elaborà la teoria dels ídols, segons la qual la comprensió i les explicacions que hom donava d’esdeveniments o coses eren blocades o condicionades per prejudicis, molts d’ells de caràcter social La Illustració i els seus successors, de Condillac i Diderot a Saint-Simon i Comte, emfasitzaren la influència nociva de la ideologia sobre el coneixement Marx i Engels introduïren la…
La Novela del Pueblo
Col·lecció de novel·letes socials editada per Publicaciones Mundial, de Barcelona, el 1927.
Sorgí en competència amb La Novela Ideal i amb característiques similars a les d’aquesta collecció, però no n'assolí ni la continuïtat ni l’èxit Hi aparegueren, tanmateix, obres de militants molt significats dins la CNT, com, entre altres, Delaville Pere Foix, Àngel Pestaña, Joan d’Agramunt i Manuel Buenacasa —que hi publicà la famosa Rosa Historia de una mujer del Pueblo —
assistent social
Sociologia
Persona que exerceix com a professió el treball social
.
Als països anglosaxons és anomenat social worker a alguns països de l’Amèrica llatina, trabajador social Des de sempre ha existit algun tipus d’ajuda organitzada a altri, però la promoció de persones i grups no apareix com a professió, amb tècniques pròpies, fins a la fi del s XIX Bé que inicialment el treball dels assistents socials anava destinat predominantment als mancats de mitjans econòmics o necessitats de protecció, el seu camp d’actuació s’ha estès progressivament a activitats de tipus preventiu de problemes socials A l’Estat espanyol el seu principal…
liminaritat
Antropologia
Transformació d’un individu durant un ritual de pas consistent a perdre la seva identitat anterior per a adquirir-ne una de nova que li confereix un nou estatus.
Aquest concepte fou desenvolupat per Victor Turner el 1960 per a explicar els trets fonamentals dels ritus de pas de les societats En aquests ritus es produeix una fase de liminaritat en la qual un o diversos individus transformen la seva identitat dins del grup En aquest moment els papers socials s’inverteixen, es neguen les normes i les jerarquies socials i s’emfatitzen els llaços de comunitat que fan possible la societat En les cerimònies d’iniciació, un tipus específic de ritu de pas, els individus deixen inicialment el seu grup i en aquesta reclusió o fase…
Miquel Sastre i Sanna
Comunicació
Publicista social catòlic.
Arribà a Barcelona el 1898 després d’haver estat a Cuba Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados 1904-10, 1915 S'adherí a l’obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València 1907 i Barcelona 1910 Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas Sus causas Sus efectos 1908 i Rasgos fisonómicos del problema social 1920 Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del…
Josep Oliveras i Samitier
Geografia
Geògraf.
Estudià ciències socials a l’Institut Català d’Estudis Socials de Barcelona i a l’Escola Social de Barcelona Llicenciat en geografia a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona el 1974, s’hi doctorà el 1985 Fou professor de l’Escola d’Assistents Socials i de l’Escola Universitària de Professorat a Manresa Ha treballat, també, en el sector bancari Des del 1990 és catedràtic de geografia regional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus S'ha interessat per la geografia rural, industrial, urbana, històrica, econòmica i…
tensió
Política
Desacord en les relacions entre estats, entre classes socials o entre partits polítics.
patronal
Economia
Política
Sociologia
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Hom pot considerar el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, creat el 1799, com la primera associació patronal sorgida al Principat Procurà la defensa dels interessos econòmics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a més, la resistència a les demandes dels obrers Aquell organisme amplià el seu abast i adoptà diferents denominacions Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó a partir del 1821, Junta de Fàbriques a partir del 1847, etc Posteriorment, el 1889, hom fundà el Foment del Treball Nacional i, més especialment adreçada a combatre el moviment…
tacte
Art de parlar, d’obrar, segons l’oportunitat, les circumstàncies, les conveniències socials.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina