Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
teàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per plantes llenyoses, de fulles simples alternes, de flors actinomorfes, ordinàriament hermafrodites i generalment pentàmeres, solitàries o arranjades en cimes, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn prop de 500 espècies, naturals de les regions tropicals i subtropicals Són d’aquesta família la camèlia Camellia sp i el te Thea sinensis
Antílops: córrer i saltar
Encarnen l’agilitat Corren, salten i fan fintes com un futbolista de somni Per fugir, tanmateix Escàpols dels grans predadors, miren de guardar les distàncies Exhibeixen cornamentes de parada, més guarniment que no pas arma Recorren la sabana en grans ramades, tropell fet espectacle Són els nyus i les gaseles, els òrixs i els impales els antílops Nyus en migració al Serengueti Corel El terme ‘antílop’ s’aplica a qualsevol bòvid d’aspecte àgil, per oposició als bòvids pesants, com bous, bisonsi búfals d’una banda els bovins, i ovelles, cabres i camusses d’una altra els caprins Però és un terme…
Les crisofícies
Si les xantofícies són un grup on la organització monadal tenia poca importància, les crisofícies constitueixen un grup d’organismes aquàtics, amb el centre de gravetat situat novament en els organismes monadals, nedadors, unicellulars o colonials Però han arribat bastant lluny en llur diversificació evolutiva, ja que tenen també representants capsals Chrysocapsa , coccals Chrysosphaera , ameboides Ryzochrisis , tricals Phaeothamnion i fins hístics Thallochrysis És possible que el pas a aquests nivells d’organització més complexa s’hagi produït diverses vegades L’organització de les…
ranuncle
Ranuncle (Ranunculus ficaria)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac, Rtricophyllus…
ull de perdiu
Ull de perdiu
stefan.lefnaer (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles alternes dividides en lacínies, de flors vermelles o rarament groguenques, solitàries, i de fruits en poliaqueni.
Creix en camps de cereals, en una gran part d’Europa
juglandàcies
Botànica
Família de juglandals integrada per arbres monoics de fulles pinnaticompostes disposades helicoïdalment, de flors masculines reunides en aments i flors femenines epígines, solitàries o en espigues, i de fruits en drupa o en nou.
Consta de vuit gèneres, propis sobretot de les zones temperades boreals
mercurial
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les euforbiàcies, generalment dioiques, de fulles simples oposades, de flors masculines en espigues i femenines solitàries o en petits glomèruls i de fruits en càpsula bilocular.
coriariàcies
Botànica
Família de les terebintals integrada per una desena d’espècies de plantes arbustives o herbàcies de fulles simples enteres, oposades o verticil·lades, i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites, pentàmeres, solitàries o disposades en raïms.
El fruit és esquizocàrpic Comprèn només el gènere Coriaria, de distribució molt particular, perquè creix a la regió mediterrània i a diferents regions de l’hemisferi austral Als Països Catalans l’únic representant és el roldor Coriaria myrtifolia
cabomba
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques mucilaginoses, de la família de les nimfeàcies, de fulles peltades, les flotants enteres i les submergides molt dividides en segments linears fins, i de flors petites, solitàries, blanques o grogues.
És originària de l’Amèrica tropical i temperada C caroliniana , perenne, és comuna als aquaris
hura
Botànica
Arbre de la família de les euforbiàcies, de tronc guarnit amb espines, de fulles alternes, cordiformes i serrades, monoic, amb les flors masculines en raïm i les femenines solitàries, i de fruits capsulars explosius.
Forneix la fusta anomenada assacú És propi de l’Amèrica Central