Resultats de la cerca

El mot ’frase’ s’hauria de distingir de conceptes com ’període’ o sentence traduït sovint per la mateixa paraula ’frase’, que fan referència a models formals concrets En aquest sentit, una frase unitat formal que habitualment té vuit compassos pot organitzar-se com un període o com una sentence , sense que això impedeixi d’aplicar aquests mateixos models formals a la semifrase unitat formal que habitualment té quatre compassos i al grup de frases habitualment de setze compassos D’altra banda, s’ha de tenir present que la paraula anglesa phrase designa generalment una unitat formal de nivell…

L’orquestra és dividida en dos grups d’una banda, els dels solistes o concertino i, de l’altra, el ripieno o tutti , és a dir, la massa orquestral Els primers exemples coneguts són els de Stradella 1682, però el veritable organitzador fou A Corelli 1653-1713 El concerto grosso és ordenat segons el pla de la sonata preclàssica Suplantat en acceptació per la simfonia, retrobà al s XX el favor dels compositors Stravinskij, Bartók, Martinů

Deixeble de LVittori i ACesti, des del 1661 fou organista de diverses esglésies romanes Fou molt apreciat com a clavicembalista en nombroses corts europees de l’època Com a compositor, destaca la seva obra per a teclat fou un dels primers a utilitzar-hi la forma sonata, composició en què precedí DScarlatti A més de les sonates és autor de 24 tocates, 11 suites , diversos concerts, una trentena d’òperes i oratoris, cantates i motets, entre d’altres

L’any 1961, en el Congrés de Musicologia de Nova York, es definí el terme Classicisme com la sèrie de trets característics compartits per la música d’aquests compositors Tot i que cap dels tres compositors esmentats no nasqué a Viena, el fet que les seves carreres es desenvolupessin molt sovint a la capital austríaca feu que la musicologia moderna acabés batejant l’escola amb el nom d’aquesta ciutat La creació, al principi del segle XX, de l’anomenada Segona Escola de Viena , d’A Schönberg, A Berg i A Webern, és la causa que sovint se l’anomeni Primera Escola de Viena Els seus inicis se solen…

Al final del segle XVI ja era considerat antic els segles XVII i XVIII entrà a formar part de la suite instrumental clavecí, orquestra, violí, llaüt com a primera peça després d’un eventual preludi, o bé, menys sovint, entre altres danses, tot fent un contrast rítmic amb la precedent i amb la consegüent En l’evolució de la suite devers la sonata segle XVIII, el lloc de l’alemanda fou ocupat per l’ allegro inicial, que conservà el temps moderat

El fugat, d’extensió molt variable però que no acostuma a assolir el grau d’expansió que presenta una fuga, pot trobar-se en les seccions de desenvolupament de la forma sonata J Brahms Sextet núm 2 , opus 36, IV Poco allegro , compàs 52 i següents, en els rondós WA Mozart Quintet de corda , KV 614, IV Allegro , compàs 113 i següents, o en els moviments lents L van Beethoven Simfonia número 3, 'Heroica', op 55, II Adagio assai , compàs 114 i següents

Mitjançant aquest recurs una mateixa obra pot, almenys potencialment, donar un resultat sonor diferent en cada execució i per tant, des d’aquesta perspectiva, ser una obra no ’tancada' La forma oberta, també coneguda com a ’forma mòbil', és característica dels corrents avanguardistes de la segona meitat del segle XX i ha estat conreada per autors com K Stockhausen, en el seu Klavierstück XI 1956, o P Boulez, en alguns moviments de la seva Sonata núm 3 1957 per a piano

En la música francesa dels ss XVII i XVIII solia ésser-ho el principi del primer moviment, seguit d’un allegro També ho és sovint en les simfonies de Haydn

La repetició de l’exposició fou normal al llarg del Classicisme, però caigué en desús en el Romanticisme, d’acord amb uns ideals estètics en els quals la repetició literal cada cop tenia menys cabuda Tanmateix, alguns dels desenvolupaments romàntics s’iniciaven amb la represa parcial del tema principal preservant-hi tant les característiques temàtiques i instrumentals com les tonals En aquest sentit, l’inici del desenvolupament no es distingia en res de la repetició de l’exposició de tal manera que el compositor aconseguia, amb aquest recurs, fusionar l’exposició amb el desenvolupament Tot i…

La característica principal de la forma és la unitat assolida mitjançant diversos elements melòdics, harmònics i rítmics o determinades combinacions vocals i instrumentals L’obra pot ésser individualitzada formalment gràcies a un ritme, a una tonalitat o a la repetició de motius melòdics o rítmics Segons HRiemann, la paraula forma té dues accepcions la primera té el sentit d’estructura o de pla de composició en les formes abstractes lied , sonata, etc, i la segona, com a gènere musical en les formes concretes estudi, concert, toccata , etc