Resultats de la cerca
Es mostren 368 resultats
Primeres dades de la "Voyager 2" des de l’espai interestel·lar
42 anys després del llançament 1977, comencen a rebre’s dades de la sonda Voyager 2 enviades des de més enllà de l’heliosfera, on comença l’espai interestellar La Vogager 2 va travessar l’espai on acaba l’heliosfera zona fins on arriben les partícules emeses pel Sol, anomenades vent solar el 5 de novembre de 2018, i en aquests anys ha recorregut uns 18000 milions de quilòmetres Les dades enviades aporten nous elements per al coneixement de l’estructura del sistema solar
Transition Region and Coronal Explorer

Imatge del Sol realitzada pel TRACE
© NASA
Astronomia
Missió de la NASA destinada a l’estudi de les zones externes de l’atmosfera solar.
Fou llançada l’any 1997, amb l’objectiu principal d’estudiar les estructures magnètiques que emergeixen de la superfície visible del Sol, com també definir la geometria i dinàmica de les zones externes de l’atmosfera solar, com són l’anomenada regió de transició i la corona Per poder realitzar aquests estudis la sonda duu un telescopi de 30 cm de diàmetre que permet una resolució espacial d’un segon d’arc El 21 de juny de 2010 TRACE realitzà les darreres observacions del Sol
Un tsunami d’origen volcànic provoca una gran destrucció a Indonèsia
L’erupció del volcà Anak Krakatau, a l’estret de Sonda Indonèsia, provoca un tsunami de grans proporcions a conseqüència del qual moren més de 400 persones i unes 1500 resulten ferides a les costes oriental de Sumatra i occidental de Java, a més d’una gran devastació, que obliga a evacuar-ne més de 16000 Algunes de les zones més afectades són centres turístics Tanjung Lesung i Pandeglang, a Java, i Lampung i Tanggamus a Sumatra Els desplaçaments del sòl del fons submari per l’erupció serien els causants de les onades gegants
Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial Esteban Terradas
Aeronàutica
Centre estatal espanyol amb caràcter científic i tècnic dedicat a tasques d’estudi, desenvolupament, inspecció i normalització en temes aeroespacials.
Fou creat el 1942, llavors amb finalitats essencialment aeronàutiques Les seves installacions principals són a Torrejón de Ardoz Madrid i actualment hom hi ofereix serveis tècnics en àmbits molt diversos, tals com materials, combustibles, estructures, meteorologia, etc Té una base de llançament de coets-sonda a El Arenosillo Huelva, l’estació espacial de Maspalomas Gran Canària, el laboratori de comunicacions espacials de Cebreros Àvila, i opera en l’estació espacial de Madrid INTA-NASA, amb installacions a Robledo de Chavela, i a l’estació espacial de Villafranca del Castillo…
Thor
Astronàutica
Míssil balístic intercontinental de les forces aèries dels EUA, començat a desenvolupar l’any 1955 i declarat operatiu el 1958.
A més de la seva aplicació bèllica, ha estat emprat, dotat de trams superiors amb successives millores, com a primera etapa de molts coets llançadors de satèllits artificials Aprofitant el segon tram del Vanguard, fou anomenat Thor-Able , i amb ell hom intentà per primera vegada, l’any 1958, d’abastar la Lluna amb una sonda, la Pioneer1 Posteriorment fou dotat de segons trams més avançats, tals com els Agena , l' Able Star i finalment els Delta , amb els quals han estat collocats en òrbita molts satèllits artificials per part de la NASA
Júpiter
Imatge de Júpiter copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Planeta, el més gros del sistema solar i el cinquè atenent la seva proximitat al Sol.
La seva òrbita té un semi-eix major de 778,5 milions de quilòmetres 5,2 UA, i el seu període de translació és d’11 anys, 315 dies i 1,1 hora Júpiter té la velocitat de rotació més alta de tots els planetes del sistema solar, completa una volta sobre si mateix en tan sols 9 hores i 55,5 minuts La massa de Júpiter, que és unes 318 vegades superior a la massa de la Terra, és quasi dues vegades i mitja la suma de les masses de tots els altres planetes, i el seu diàmetre 142984 km és més de deu vegades superior al de la Terra planeta Vist a través del telescopi, el disc de Júpiter presenta un…
El que cal saber dels tumors benignes o pòlips d’intestí gros
Patologia humana
Són anomenades tumor benigne o pòlip d’intestí gros un grup de cèllules que es reprodueixen ràpidament i originen la formació d’una massa anormal En la majoria dels casos, aquests tumors es desenvolupen lentament i passen desapercebuts durant molts anys perquè es mantenen asimptomàtics, o bé simplement originen lleus pèrdues de sang que són evacuades amb les matèries fecals Hi ha persones que pateixen de diverses alteracions genètiques que es transmeten hereditàriament i que es manifesten amb l’aparició d’un nombre molt elevat de tumors a l’intestí gros durant la infantesa En la majoria d’…
Anàlisi de la secreció gàstrica
Patologia humana
L’ anàlisi de la secreció gàstrica o quimisme gàstric , consisteix en el mesurament de la quantitat d’àcid clorhídric que secreta la mucosa gàstrica d’una persona Per tal que el mesurament del quimisme gàstric sigui valorat correctament, la persona que se sotmet a la prova s’ha de presentar en dejú, sense haver pres medicaments —d’ençà d’un parell de dies enrere—, que en podrien interferir els resultats, i havent fet la nit abans un sopar líquid, tot plegat perquè l’estómac es trobi ben net Així, s’introdueix una sonda d’uns 120 cm de llargada a l’estómac, ja sigui a través de la…
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…
La NASA dóna per acabada la missió de la Pathfinder
Els científics de la NASA donen per acabada la missió de la sonda Mars Pathfinder i el vehicle Sojourner, després de rebre l’últim senyal de la nau, que va arribar a Mart el passat 4 de juliol Oficialment, la missió ja havia acabat el 27 de setembre, quan es van deixar de rebre comunicacions regulars, però des d’aleshores la NASA ha tornat a rebre senyals de manera esporàdica Durant aquest temps, la NASA ha acumulat la major informació mai aconseguida sobre Mart, quantificada en 16000 imatges, 2,6 milions de bits d’informació científica i 15 anàlisis químiques completes de pedres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina