Resultats de la cerca

Es dóna amb certa freqüència en malalts afectats de gastritis crònica atròfica, a vegades acompanyada d’anèmia perniciosa, anèmia ferropènica o càncer, i també després d’una gastrectomia Produeix trastorns en la digestió i diarrees

Reproducció idealitzada d’un ingeni sucrer El conreu de la canyamel, importada a la Mediterrània des de l’Índia cap al segle VII, havia assolit una certa importància a les illes de la Mediterrània oriental, com Xipre, però el domini otomà entrebancava el comerç occidental i, des del segle XIV, varen aparèixer plantacions de canya de sucre a les vores occidentals d’aquesta mar, sobretot a Sicília i al País Valencià Malgrat que es tenen notícies del conreu de la canyamel i de l’elaboració de sucre a diverses comarques valencianes, com la Plana Castelló o el Baix Segura Oriola, allà on va…

La gastritis aguda és causada per la ingestió d’alcohol, de medicaments, d’aliments allèrgens o en mal estat, o per malalties generals com la urèmia o algunes infeccions pot no presentar símptomes o bé anorèxia, nàusees, vòmits i dolor epigàstric En determinats casos, el vòmit pot ésser de sang hematemesi si es produeixen úlceres o erosions lesions agudes de la mucosa gàstrica causades sobretot per medicaments i per algunes situacions d’estrès La gastritis corrosiva és originada per la deglució de substàncies altament irritants, com el lleixiu, les quals poden arribar a produir perforacions i…

Els fruits són òrgans especials que produeixen les flors i que contenen les llavors de les plantes Segons llurs característiques nutritives, els fruits es classifiquen en tres tipus la fruita, la fruita seca dolça i la fruita seca grassa Les fruites són fruits que contenen una alta proporció d’aigua i que, en general, es consumeixen frescos En el nostre medi, les fruites que es consumeixen més, d’acord amb l’època de l’any, són els cítrics —com ara les taronges, les mandarines i les llimones—, els plàtans, les pomes, les peres, els préssecs, els albercocs, les prunes, el raïm, les síndries i…

Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…