Resultats de la cerca
Es mostren 4140 resultats
La Revolución Social
Setmanari
Setmanari òrgan de la Federació Palmesana de l’AIT que aparegué a Palma (Mallorca) pel gener del 1871.
El consell de redacció era format per Francesc Tomàs, Joan Sánchez, Guillem Arbós, Miquel Fornés i Joan Rotger Volgué continuar la tasca d' El Obrero , però els seus exemplars foren sistemàticament recollits per les autoritats
Timón
Publicacions periòdiques
Revista mensual anarquista, subtitulada Síntesis de orientación politicosocial, que aparegué a Barcelona en juliol-desembre de 1938.
Fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán, volgué completar la tasca de Tiempos Nuevos i en especial s’abocà a la discussió entorn de la revisió de l’anarquisme provocada per la guerra civil
Madres de la Plaza de Mayo
Política
Organització de les mares dels desapareguts durant la dictadura argentina.
Es formà de manera gairebé espontània a mesura que les mares de desapareguts s’anaren trobant amb la finalitat de localitzar els seus fills La cerca esdevingué collectiva, ja que això els donava més suport mutu i més força de cara a l’exterior A partir del 30 d’abril de 1977, prengueren la iniciativa de reunir-se setmanalment a la Plaza de Mayo, davant del palau presidencial, per demanar explicacions als dictadors Un cop acabada la dictadura, i després d’haver estat també l’objectiu de la repressió militar, iniciaren amb més llibertat la cerca dels desapareguts i exerciren una pressió sobre…
El País
Periodisme
Diari en castellà, publicat a Barcelona des del 28 de febrer al 22 d’agost de 1856.
Successor d' El Áncora , periòdic fundat el primer dia de gener de 1850, que s’hi fusionà Moderat i catòlic, defensor dels interessos econòmics de la burgesia, continuà sense èxit la tasca periodística del seu antecessor
Ramon Calbó
Cristianisme
Eclesiàstic i missioner.
Ingressà a l’orde franciscà el 1883, i fou ordenat de sacerdot el 1888 Per la seva intensa tasca de missioner a les selves bolivianes fou nomenat administrador apostòlic de Beni i bisbe de Catena 1919
autonomia
Tecnologia
Capacitat que té un robot per a situar-se de la millor manera possible segons l’entorn en què ha de fer la seva tasca.
Depèn de la quantitat i de la qualitat de sensors o detectors que li subministrin informació referent a l’entorn de treball
dret processal
Dret processal
Conjunt de normes que regulen l’activitat de les parts i la tasca de la tutela jurídica en tot procés civil, criminal o expedient administratiu.
La garantia dels ciutadans es fonamenta en l’existència de tribunals i en la normació estricta de la seva activitat Constitueix una branca del dret públic, i les seves normes tenen caràcter imperatiu Es divideix essencialment en civil i penal , bé que hom parla de la possibilitat d’unificar ambdós procediments, atesa llur estructura semblant Uns altres drets processals específics són l' administratiu , l' internacional i el canònic En l’ordenament positiu espanyol, les normes processals són contingudes principalment en les lleis d’enjudiciament civil i criminal, malgrat que hom també les…
macroinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció d’un llenguatge assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
Les macroinstruccions d’usuari o d’alt nivell permeten l’automatització de tasques sobre les aplicacions En aquests casos, l’usuari crea una macroinstrucció com a combinació d’opcions de menú i de comandes de l’aplicació Per exemple, en un processador de texts, una macroinstrucció pot seleccionar el primer paràgraf, canviar-li el tipus de lletra, i afegir-li un encapçalament Les macroinstruccions de programador o de baix nivell permeten simplificar la lectura i l’escriptura de programes En compilar un programa que conté macroinstruccions, el compilador substitueix cada aparició del nom de la…
germandat
Associació de persones, vinculades per una tasca, unes idees, etc, comunes, establerta sovint amb caràcter benèfic per socórrer els seus membres en cas de necessitat.
Societat Geogràfica de les Illes Balears
Associació de geògrafs constituïda l’any 2002 a Palma com a entitat continuadora de la tasca de l’Associació de Geògrafs de les Illes Balears.
Els seus principals objectius són difondre el coneixement geogràfic propi de les Illes Balears i fomentar la investigació L’entitat publica amb periodicitat anual el ‘Bolletí de Geografia Aplicada’, que recull treballs científics de caràcter tècnic i divulgatiu, i també edita altres materials a la collecció ‘Monografies de la Societat Geogràfica de les Illes Balears’ Convoca anualment un premi d’investigació i concedeix dos guardons honorífics, la Presidència d’Honor de la Societat Geogràfica de les Illes Balears, que reconeix aquelles persones que han tingut un paper destacat en la difusió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina