Resultats de la cerca
Es mostren 3881 resultats
davallament
Representació iconogràfica del davallament a la capçalera de l’església de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Art
Representació iconogràfica de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu.
Com a tema iconogràfic apareix al segle X mentre que en les representacions occidentals en principi era costum de figurar només el Crist, Josep d’Arimatea i Nicodem, a les bizantines hom hi afegí la Mare de Déu, sant Joan i les santes dones posteriorment el model bizantí es generalitzà Entre les representacions més reeixides hi ha la de Van der Weyden Prado i especialment les manieristes i barroques, que trobaren en el tema un nou pretext per a desenvolupar llur complexitat compositiva És un tema de gran importància al romànic català Del focus de la vall…
tematització
Lingüística i sociolingüística
Procés pel qual un element lingüístic que forma part del rema passa a ésser el tema.
base sufixal
Lingüística i sociolingüística
Element que resta quan no són llevats d’un mot els morfemes temàtics, anomenat també tema
.
temàtic | temàtica
Música
Dit d’una obra o un fragment en els quals el tema té un paper privilegiat.
coda
Música
Fragment que afegit al tema o subjecte d’una fuga, prepara tonalment l’entrada del contrasubjecte.
Judit
Representació de Judit segons el pintor alemany Lucas Cranach, el Vell (1472-1553)
© Corel Professional Photos
Bíblia
Personatge central del llibret homònim de l’Antic Testament, redactat a la fi del sII aC o al començament del I aC.
Un fet fictici amb allusions històriques hi exposa una creença fonamental en la història d’Israel el judici de Déu contra els dolents que oprimeixen els bons Judit, una vídua virtuosa, mata tota sola el general Holofernes a la seva pròpia tenda, envoltat del seu exèrcit, i allibera així la ciutat de Betúlia Ha estat un tema iconogràfic força conreat en la pintura en música, Vivaldi i Mozart escriviren oratoris sobre aquest tema
Alcestis
Personatge mitològic femení que consentí a morir en lloc del seu marit Admet.
Amb aquest tema, Eurípides escriví una tragèdia en la qual Hèrcules, pintat amb un cert humorisme, retorna l’heroïna a la vida Racine deixà inacabat un intent de reelaboració del personatge, i fou Alfieri qui, havent primer traduït l’obra d’Eurípides a l’italià, en feu després una tragèdia adaptada al gust neoclàssic És també el tema de l’òpera Alceste , de Ch Gluck, sobre un llibret de R Calzabigi 1767
fantasia
Música
Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes.
Originada durant el s XVI, fou anomenada fancy a Anglaterra i, quan desenvolupava un sol tema, tiento a Castella En difondre's la pràctica instrumental, la fantasia fou una improvisació sobre un tema donat Bach la considerà com un gran preludi Posteriorment, anà perdent el seu caràcter imitatiu i temàtic i esdevingué una peça formalment lliure Al s XIX fou conreada per Schumann, Brahms, Saint-Saëns, etc Aquest mateix segle aquest nom fou aplicat també als arranjaments d’òperes conegudes per a piano o altres instruments
Diana
Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina al mite grec…
Vicent Tomàs Tarifa
Literatura catalana
Col·loquier i cronista.
Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina