Resultats de la cerca
Es mostren 2101 resultats
esperit de finesa
Filosofia
Expressió utilitzada per B. Pascal per a referir-se a la senzillesa dels principis que regeixen la vida quotidiana.
Les dificultats a l’hora de tractar els assumptes quotidians no vénen mai de la complexitat d’aquests assumptes —que, ben al contrari, són generalment obvis—, sinó de la seva pluralitat i de la multiplicitat d’elements que cal considerar en cada qüestió pràctica La noció més propera a l’esperit de finesa fóra així la de “subtilesa”
malaltia Stokes-Adams
Patologia humana
Síncope cardiogènica de causa elèctrica, de caràcter transitori o definitiu, que provoca una pèrdua sobtada de consciència, sense relació ni amb la positura ni amb l’esforç, que pot cursar amb convulsions i, a vegades, amb afectació cerebral greu.
Sol aparèixer a causa d’una bradicàrdia marcada, amb blocatge complet de la conducció auriculoventricular Afecta més sovint la gent gran, sobretot després d’un infart de miocardi Hom acostuma a tractar la síndrome amb la implantació, temporal o definitiva, d’un marcapassos Fou descrita pels metges irlandesos William Stokes 1804-78 i Robert Adams 1791-1875
Francis Jammes
Literatura francesa
Poeta francès.
Mallarmé i Gide l’introduïren en el món de les lletres i li donaren la possibilitat de publicar els seus primers llibres De l’angélus de l’aube à l’angélus du soir , 1898 Le deuil des primevères, 1901, en els quals fa palesa la seva ingenuïtat i el seu enginy a tractar temes familiars o exòtics
Sant Jordi d’Alàs (Alàs i Cerc)
Art romànic
Aquesta església, desconeguda, apareix documentada l’any 1036 en la publicació sacramental del testament de Guisad, levita, on consta la deixa “ ad Sanctum Georgium qui est in Alass ”, de 5 sous La manca de documentació no permet establir cap hipòtesi sobre aquesta església, i més, en tractar-se d’una titularitat, sant Jordi, gens freqüent en aquestes dates
Teòfil
Cristianisme
Monjo i tractadista d’art.
Escriví el manual d’art més important de l’edat mitjana, Diversarum artium schedula segle XII, on explica la manera de tractar els efectes cromàtics, la manera de fondre'ls i la manera de pintar i compondre els esmalts i mosaics en general Hom l’havia identificat, sense fonament, amb el monjo i orfebre Roger de Helmershausen
bioincrement
Ecologia
Tècnica de bioremediació que es basa a afegir microorganismes degradadors del contaminant per tal d’accelerar la remediació del medi.
És utilitzada quan cal un tractament immediat d’una zona contaminada o bé quan els organismes autòctons no són capaços de degradar el contaminant S'ha fet servir per a tractar sòls contaminats amb metalls, herbicides, insecticides, clorofenols i nitrofenols Els costos d’aquesta tècnica són baixos, però impliquen una identificació i un aïllament de microorganismes adequats per a cada contaminant
cascall marí
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les papaveràcies, de tija glabra, de 30 a 60 cm d’alçada, de fulles glauques, gruixudes, pinnatipartides, de flors de color groc daurat i de fruits en càpsula llarga i molt sovint arquejada.
Viu principalment en llocs arenosos o pedregosos propers a la mar, sobretot allà on s’acumula matèria orgànica, i penetra poc vers l’interior, pels arenys del torrent La planta deixa anar per les ferides un làtex groguenc, acre i càustic, emprat en medicina popular contra les berrugues Les fulles triturades havien estat emprades per tractar úlceres, en medecina i en veterinària
liniment
Farmàcia
Preparat líquid, espès, d’ús extern i de base generalment oliosa o semioliosa, emprat per a fer fregues com a antiàlgic o antiinflamatori.
N'hi ha molts que porten amoníac o sabó com a emulgent, i produeixen una llet espessa També solen portar essències d’espígol, de romaní o de farigola Són components freqüents dels liniments l’alcohol i la càmfora És un medicament que actualment només és emprat en medicina casolana i en la pràctica dels esports per a tractar, momentàniament, cops i esquinços musculars
Baltasar Íñigo
Matemàtiques
Matemàtic.
Doctor en teologia i beneficiat de la catedral de València Des del 1687 reuní a casa seva una tertúlia per tractar de temes matemàtics, físics i astronòmics hi assistiren TVTosca i JBCoratxà, que n'era el secretari, i constituïren el nucli científic i filosòfic més renovador És autor d’uns comentaris Cursus seu mundus mathematicus , 1674 sobre Claude FMilliet de Chales
fistulectomia
Medicina
Extirpació quirúrgica de tot el trajecte d’una fístula.
Les fístules externes que comuniquen una víscera respiratòria o digestiva amb l’exterior curen quan ho fa la lesió visceral que les havia provocat això és cert en tots els casos excepte en les fístules perianals, que requereixen de la fistulectomia Les fístules secundàries a processos supuratius crònics per infeccions cutànies també acostumen a necessitar la cirurgia per a curar la infecció i tractar la fístula
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina