Resultats de la cerca

Doctor en filologia eslava per les universitats de Khàrkiv i de Kíev El 1839 publicà un recull poètic Dumy, i pesni i eščo koječto ‘Pensaments, cançons i quelcom més’ Escriví poesia de temàtica historicoromàntica principalment, i també sobre motius diversos Sirótnika ‘L’orfe’ i Dobruj den ‘Bon dia’, de tema camperol

Féu estudis sobre els microorganismes del sòl i descobrí l’estreptomicina, substància extreta de Streptomyces griseus , que s’ha revelat eficaç contra microorganismes que no podia combatre la penicillina, com el bacil de Koch per això s’ha convertit, des dels anys quaranta, en el tractament fonamental de la tuberculosi Waksman rebé el premi Nobel de medicina l’any 1952, com a reconeixement d’aquesta descoberta

Membre d’una família eslavogermànica amb tradició musical, els seus inicis estigueren marcats per la passió per l’òpera A vuit anys ja componia música, però quan en tenia vint deixà de fer-ho A vint-i-dos anys abandonà Odessa, on vivia, per anar a Moscou Debutà el 1934, i el 1937 esdevingué alumne del gran pedagog G Neuhaus, que descobrí les seves qualitats com a intèrpret de piano Treballà durant sis anys amb aquest professor, compartint classe amb E Guilels El 1945 fou premiat al concurs de Moscou, fet que significà l’inici d’una carrera ininterrompuda fins a la seva mort Establí amistat…

El 1927 emigrà als EUA, on treballà en diverses universitats i en centres d’investigació Féu estudis sobre herència i evolució cultural, i sobretot sobre genètica de la drosòfila Escriví nombrosos articles en revistes especialitzades i diversos llibres Genetics and the Origin of Species , 1937 Evolution, Genetics and Man , 1956 Heredity and the Nature of Man , 1964 Genetics of the Evolutionary Process , 1970 etc

A causa de certes activitats illegals hagué d’exiliar-se a Romania 1875, on s’establí definitivament Collaborà en la revista Contemporanul de Iaši, on s’esforçà per aplicar el materialisme històric als problemes de teoria i crítica literària La seva polèmica amb el grup conservador de Titu Maiorescu i els seus Studii critice ‘Estudis crítics’, 1890, 1891, 1897, 1925-27 exerciren una gran influència en la literatura romanesa

Durant la seva infantesa rebé una educació en la tradició hebrea i el 1921 fou expulsat de l’URSS, acusat de formar part d’una conspiració sionista Residí en diversos països fins el 1931, que s’installà a Jerusalem definitivament En les seves primeres novelles descriu el trasbals que suposà la revolució russa per a les comunitats jueves Posteriorment, el tema central de la seva obra és la diàspora i les dificultats d’adaptació en terres estranyes i el retorn a Palestina, real o imaginari Fou president de l’associació d’escriptors hebreus i un dels fundadors del Moviment per la Integritat d’…

Exercí la crítica literària a “Jornal do Brasil” El 1943 escriví la seva primera novella Perto do Coração selvagem Altres obres que cal destacar A cidade sitiada 1949, Laços de família 1960, Felicidade clandestina 1971 i A hora da estrella 1977

De família jueva emigrada el 1908 als EUA, estudià al City College de Nova York La seva primera novella, Call it Sleep 1934, en la qual narra l’existència dels immigrants jueus als Estats Units és considerada una fita de la literatura nord-americana del sXX Militant comunista 1930-67, no tornà a publicar en més de quaranta anys, i de Nova York es traslladà a Nou Mèxic, on exercí ocupacions diverses El 1979 publicà el recull de narracions Nature's First Green i el 1987 Shifting Landscape A Composite, 1925–1987 1987, un heterogeni recull de prosa L’obra cabdal d’aquesta segona etapa creativa,…

Ha estat membre del grup d’artistes Harkov, que assolí reconeixement internacional, sobretot a partir de la biennal de Venècia del 1997 Considerat pioner de la fotografia postsoviètica, des dels anys setanta promogué un concepte de la fotografia allunyat de la imatgeria socialista A través d’un joc d’imaginació i d’intelligència, la seva obra es qüestiona les convencions de la fotografia Tracta temes referents a l’art, a les seves pròpies experiències i a la nova societat ucraïnesa

Professor a la Universitat de Petrograd 1918, s’especialitzà en història social i econòmica de França a l’època de la Revolució Francesa i Napoleó És autor de nombroses obres, com La classe obrera a la Revolució Francesa 1909-1911 i Europa a l’època de l’imperialisme, 1871-1919 1927