Resultats de la cerca
Es mostren 2376 resultats
enduro

L’enduro es practica en un circuit sense asfaltar que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats
Federació Catalana de Motociclisme
Motociclisme
Modalitat de motociclisme que posa a prova la resistència i la regularitat dels pilots en un circuit sense asfaltar de 40 a 120 km, a l’aire lliure o en pista coberta, que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats.
Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta Enduro 1 motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc Enduro 2 motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc Enduro 3 motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de control, proves d’acceleració, zones de trial o rallis El hare scramble, el hare…
,
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de…
quantitat de moviment
Física
Per a un punt material de massa m, vector p definit per p=m v, on v és la velocitat del punt material.
És anomenat també moment lineal del punt La seva variació en el temps, d p/ dt , és relacionada amb la resultant R de les forces que actuen sobre el punt mitjançant l’expressió d p/ dt= R Per a un sistema de punts, hom defineix la quantitat de moviment del sistema per Si v G és la velocitat del centre de masses del sistema, aleshores se satisfà que P = M v G , on és la massa total del sistema Si les forces internes que s’exerceixen mútuament els punts del sistema satisfan la llei d’acció i reacció tercera llei de Newton, aleshores la variació temporal de P és igual a la…
XDSL
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels sistemes DSL (línia d’abonat digital), on la x pot representar diverses lletres segons el tipus de velocitat permesa a la línia. Permeten augmentar la velocitat de les dades sobre les línies de coure dels abonats de telefonia fixa.
Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, i poden ser les HDSL High Data-Rate Digital Subscriber Line , ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line , VDSL Very High Data-Rate Digital Subscriber Line , i més recentment SDSL Single-Line Digital Subscriber Line Algunes ofereixen serveis simètrics , en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes i altres d' asimètriques , amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat Totes elles són tècniques de mòdems…
pèndol balístic
Militar
Dispositiu, ideat pel matemàtic anglès Benjamin Robins el 1742, que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte..
Dispositiu, ideat pel matemàtic anglès Benjamin Robins el 1742, que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte
metxa
Militar
Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió
clíper
Transports
Veler, aparegut vers el 1830, que es caracteritzava per la seva gran velocitat, independentment del tipus d’aparell, bé que solia arborar aparell rodó (de fragata o de bricbarca) o de veles de ganivet (aparell de goleta).
Originàriament el buc fou de fusta, i després, també, mixt i fins i tot metàllic de formació còncava per tal que la roda tallés millor la mar amb la qual cosa hom guanyava velocitat però perdia fins i tot un terç de la capacitat de càrrega, l’eslora arribà a ésser 7,2 vegades la mànega així, en algunes singladures, la velocitat arribà a ésser de 19 nusos de mitjana El tonatge era molt variable i anava des d’unes 500 tones fins a unes 4 500 Els primers clípers foren construïts als EUA pels volts del 1830, i els constructors britànics els imitaren tot seguit La guerra…
anemòmetre de cassoletes

Anemòmetre de cassoletes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània de la velocitat format per tres cassoletes giratòries que, impulsades pel corrent d’aire, trameten mitjançant un eix vertical el seu moviment a un generador elèctric o a un acoblament magnètic.
La força electromotriu, la freqüència o el parell generat són proporcionals a la velocitat del vent, de forma que hom la pot obtenir mesurant aquestes magnituds amb els aparells corresponents, prèviament calibrats en metres per segon
destructor
Transports
Classe de vaixell de guerra, el de menor tonatge dels que componen les esquadres, en el qual la velocitat i l’armament preponderen sobre la protecció i l’autonomia.
Originàriament hom l’anomenà destructor de torpediners , perquè era destinat a combatre aquesta classe d’embarcacions El nom fou reduït al de destructor quan les funcions del vaixell esdevingueren més complexes i variades Des de l’aparició, el 1892, dels primers destructors, els anglesos “Hornet” i “Havoc”, construïts a Poplar per la casa Yarrow, de 250 tones de desplaçament, hom n'augmentà gradualment el tonatge, fins el 1922, quan el tractat de Washington el limità a 1 500 tones Les marines de guerra de tots els estats reconegueren la importància que en la lluita posseïa el destructor, el…
angle d’atac

Angle d’atac d’un perfil d’ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Angle format per un eix de referència lligat a un avió o a alguna de les seves parts i la projecció de la velocitat relativa del vent sobre el pla de simetria que conté l’eix.
En particular, l’angle d’atac d’un perfil de l’ala d’un avió és l’angle format per la corda del perfil i la projecció de la velocitat relativa del vent sobre el pla del perfil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina