Resultats de la cerca

Sembla que era fill del comte Hug I d’Empúries Fou nomenat bisbe per Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona, el 1062 Reestructurà la canònica d’Elna, composta de vint-i-quatre membres, reféu la casa canonical i recuperà els béns usurpats pels vescomtes de Castellnou i per altres senyors Assistí a les treves de Toluges 1065 i al concili reformador de Girona 1077 Consagrà un altar major nou a la catedral d’Elna 1069 i l’església de Santa Maria del Riquer 1073, on establí un petit priorat dependent de Cuixà

El castell d’Arestui, avui desaparegut, era situat a la vall de Baiasca i té una història molt semblant a la d’altres castells propers La seva primera notícia documental és força tardana Els castells i les viles de Biuse, Arestui, Tírvia, Glorieta i Farrera foren empenyorats l’any 1296 per la comtessa vídua Blanca de Bellera al comte Roger Bernat III de Foix per 53 000 sous melgoresos Inclosa dins la baronia de Rialb, la jurisdicció d’Arestui passà l’any 1435 dels Bellera als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò

Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921 Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens 1955, Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval 1955 i Els primers vescomtes de Rocabertí 1968-69

Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia, a la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, al lloc de Vilardell No degué passar de ser la capella de la parròquia de la Guàrdia i atendre el culte del sector oriental del terme del castell de la Guàrdia No és clar si depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell El terme del castell de la Guàrdia és documentat a partir de l’any 931, que Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien en el terme del castell…

El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un cert Rodball Sendred unes terres situades dins el terme del castell de la Molsosa El 1040…

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn, fou posat per la seva mare sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó, al qual, arribat a la majoria d’edat, renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i més tard per Bigorra, que li aportà en dot la comtessa Peronella Fou també un fidel aliat de Pere I el Catòlic i lluità al seu costat a Muret 1213 contra els croats de Simó de Montfort Després de la desfeta li calgué fer acte de submissió a l’Església abans de recobrar els seus estats

El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església dedicada a sant Antoni, des del 1371 hom bastia un nou temple el 1401 el bisbe Ramon Riu la convertí en parròquia el 1898 i canvià l’advocació a sant RamonAntic condomini dels vescomtes i de l’abat de Cardona, s’anà industrialitzant per la proximitat del riu i el 1926 hom hi installà la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona El nucli celebra la festa major el darrer diumenge del mes d’agost

El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant Perdé la municipalitat a la fi del s XIX Hi ha un sol mas sota l’antiga església

Aquest castell es trobava al comtat de Besalú, encara que en algun moment estigué en poder del comte de Cerdanya, si bé no està clar si era per apropiació o per pertànyer al comtat de Cerdanya El terme del castell comprenia l’actual poble de la Roca i la major part de l’actual terme de Llanars, excepte el poble d’Espinalba, que depenia del castell de Catllar La primera notícia sobre el castell és un plet que l’any 1061 enfrontà el comte Ramon Guifré de Cerdanya amb el vescomte Bernat de Cerdanya, per tot, un seguit de greuges que el comte tenia per l’actuació del seu vasall Entre aquests…

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I, fou excomunicat pel fet d’haver donat mort a l’arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls 1194, oncle de la seva muller Guillema de Castellvell , amb la qual s’havia casat el 1189 Per a ésser absolt li calgué sotmetre's a una penitència pública s’absentà de Catalunya, on no tornà fins el 1205 El 1215 succeí el seu germà Gastó VI, i durant els vuit anys que dirigí el vescomtat es revelà com un governant excellent La recopilació dels usos i els costums bearnesos i les seves disposicions legislatives influïren decisivament en l’…