Resultats de la cerca

La part obaga de la vall és boscada els conreus patates i farratge són molt limitats La manca d’altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi El poble 1 355 m alt és situat a l’esquerra de la riera, a la part més baixa del terme Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià L’any 1703 fou inaugurada la nova església de Sant Julià i Santa Basilissa

L’antic agregat de Puimanyons posseïa un castell del qual no ens han arribat vestigis El castell de Puigmanyons “ ipso castro de Puigmangones ” fou definit, al costat dels castells de Reguard, Toralla, Tendrui, Erill i altres, pel comte Artau I de Pallars Sobirà al comte Ramon V de Pallars Jussà els anys 1066 i 1072 Al segle XVII Puimanyons formava part dels dominis del ducs de Cardona, marquesos de Pallars i vescomtes de Vilamur

Aquesta església és la capella de l’antic hospital d’Olesa de Bonesvalls, fundat el 1262 per Guillem de Cervelló Per aquest motiu també és coneguda com a Santa Maria de l’Hospital Es tracta d’un edifici de transició, però amb molt poca influència romànica que conserva vestigis de pintures murals del segle XIV Fou molt reformat al segle XVII i malmès el 1936 Actualment la capella es troba molt restaurada

Aquesta capella era emplaçada al nord de la Pobla de Roda, vora l’antic camí de l’Isàvena Avui els seus pocs vestigis permeten de reconstruir-ne l’antiga planta Es tractava d’una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Era construïda amb un aparell rústec de carreuons només desbastats, d’aspecte alt-medieval, sense que en el seu estat actual se’n puguin fer més precisions

El vilatge de Palol d’Avall, a l’est d’Elna, sobre el camí de la Torre del Bisbe, és esmentat des del segle X, sota les formes Palatiolum , el 915, i Palatiolo subteriore , el 932 L’església Santa Maria és mencionada el 1136 Unes parets enderrocades n’assenyalen l’emplaçament, en un indret on s’han trobat vestigis romans Com moltes altres esglésies de la rodalia, depenia del capítol d’Elna

Situació Les restes de Sant Simeó de Tavascan, formades per part de la façana i del sector sud-est, es conserven prop de la moderna església parroquial ECSA - JA Adell Al costat de l’actual església parroquial de Tavascan i servint de mur de contenció i de tanca del cementiri, situat a un nivell força més alt que el del carrer, hi ha les restes suposades de l’església de Sant Simeó, després dita Sant Bartomeu, l’antiga església parroquial JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH572230 Història El lloc de Tavascan és esmentat com a fita en el document, datat entre el 1120 i el 1122, en què els homes de…

L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han…

El castell de Lés es troba situat a ponent de la vila, damunt Savièla , cim de la roca anomenada també “Castere” 1 189 m d’altitud El camí d’accés s’ha perdut enmig de la vegetació pirinenca Per a anarhi, malgrat tot, el que és millor és seguir els vestigis del caminet primitiu a peu des de Lés Aquest castell resta emplaçat a la riba dreta de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu Telhèr i el riu de la Muleta Com a bon castell senyorial, domina la plana de la Vall600-700 m alt, terraplenada per les morrenes de les geleres i l’empremta fluvial Com a castell fronterer,…

Situada al S del golf de Hammamet, és un centre portuari i agrícola i un nucli industrial Exportació de fosfat, oli, espart, llana i sal de Monastir Correspon a l’antiga Hadrumetum , quarter general d’Anníbal Els aglabites segle IX bastiren sobre els fonaments d’una basílica paleocristiana un ribāṭ monestir sufí, un dels monuments islàmics més antics del Magrib Conserva vestigis romans d’unes termes i d’un teatre, i unes catacumbes cristianes segles II-III

El lloc és citat ja el 986 al segle XII n'eren senyors els Vilalba L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX