Situació
Les restes de Sant Simeó de Tavascan, formades per part de la façana i del sector sud-est, es conserven prop de la moderna església parroquial.
ECSA - J.A. Adell
Al costat de l’actual església parroquial de Tavascan i servint de mur de contenció i de tanca del cementiri, situat a un nivell força més alt que el del carrer, hi ha les restes suposades de l’església de Sant Simeó, després dita Sant Bartomeu, l’antiga església parroquial. (JAA)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH572230.
Història
El lloc de Tavascan és esmentat com a fita en el document, datat entre el 1120 i el 1122, en què els homes de Cardós juraren al bisbe Ot defensar el patrimoni que l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell tenia a la Vall Ferrera, i que posseïa per deixa testamentària de Tedball de Vallferrera. A l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, o del Pui, del 1146, consta que els homes del lloc havien de contribuir al sosteniment de la nova església amb un modi anual de blat. En l’acta de consagració de Santa Maria de Gerri, del 1149, Guillem Arnau de Malmercat la dotava amb un mas situat a Tavascan; mas que podria correspondre al mas de Sant Adrià, que apareix relacionat entre els béns del monestir en el capbreu de la cambreria datat vers l’any 1338.
A l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, entre els llocs de la Vall Ferrera, figura curiosament Tavascanni.
L’església de Sant Simeó de Tavascan consta com a església parroquial en la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita al deganat de Cardós l’any 1314. Desconeixem quan es produí el canvi de titularitat d’aquesta església, però en la visita pastoral del 1575 ja s’anomena Sant Bartomeu de Tavascan; de la mateixa manera, no tenim notícies documentals de la construcció de l’edifici actual, que sembla que ja era alçat el 1758. Actualment, aquesta parròquia és inclosa dins la parròquia de Llavorsí. (MLIC)
Església
Planta dels escassos vestigis romànics, amb indicació de la seva relació amb l’església actual.
J.A. Adell
Les restes conservades d’aquest edifici són l’angle sud-est i bona part de la façana sud d’un edifici del qual no es coneix la planta completa, però se sap que era cobert amb volta de canó, de possible perfil semicircular, i de directriu est-oest, acabant-se per l’est en el mur conservat.
En el mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada, que conserva una reixa de ferro forjat que podríem considerar original, i els brancals d’una possible porta, que exteriorment queda sobreelevada, al costat d’un contrafort que reforça el mur.
Paral·lels a aquest mur, i dins el cementiri, es conserven vestigis d’una paret que podria correspondre a aquest edifici. També hi podria correspondre un fragment de mur que pot identificar-se en la part baixa de l’angle sud-est de l’església.
L’aparell és de pedra llosera, amb els angles reforçats per grans blocs sense desbastar, i amb abundants vestigis d’arrebossat de morter de calç, especialment el sector interior de la finestra.
La forma de la finestra i la tecnologia constructiva fan que aquests vestigis es puguin considerar obra de la fi del segle XI, o fins i tot del segle següent. No resulta, en canvi, gens clara l’atribució d’una funcionalitat a aquest edifici. Sembla raonable, per la solució del mur de llevant i la situació de porta i finestra, suposar que no es tracta d’una església. En tot cas, l’exploració arqueològica no és sols desitjable, sinó necessària per a aclarir els interrogants que presenta aquesta interessant estructura. (JAA)
Bibliografia
- ACV, Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. IV (1314-1315)
- Baraut, 1986, doc. 2, pàgs. 52-56 i doc. 87, pàgs. 182-184
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 342, pàgs. 169-170
- Puig, 1991, vol. II, doc. 134, pàg. 95 i doc. 338, pàgs. 229-232.