Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
Capella del Palau Reial Major (Barcelona)
Art romànic
Annexa al Palau Reial Major de Barcelona, hi havia hagut una petita capella dedicada a santa Maria La seva erecció fou, amb tota probabilitat, contemporània a la construcció del Palau, però malauradament ha deixat poc rastre en la documentació La notícia més antiga de què hom disposa sobre aquesta capella palatina data de l’any 1173, quan el rei Alfons I va fer lliurament de l’“ ecclesiam et capellam meam beate Marie que sita est in meo palacio civitatis Barchinone ” a la comunitat i confraria de Santa Eulàlia del Camp És possible que s’hi celebrés el casament del rei Jaume I amb …
Crònica del Regnat de Martí I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Ferran I i la Crònica del Regnat de Joan I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’obra explica el perquè del…
Jaume Marc
Història
Funcionari reial.
Fill de Pere Marc Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…
Nicolau Quilis
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Franciscà El 1405 el rei Martí el recomanà als jurats de Morella perquè fos subvencionat per a anar a estudiar a París El 1416 era a Barcelona, on predicà en les festes de substracció d’obediència a Benet XIII La reina Violant morta el 1431 el nomenà marmessor testamentari, i el 1444 intervenia encara en qüestions de testamentaria A instàncies del ciutadà de Barcelona Francesc de Colomines, entre el 1416 i el 1426 traduí al català el De Officiis de Ciceró La versió és bastant lliure, amb comentaris personals o d’altres autors, en els quals no s’està de remarcar la superioritat de…
,
Francesc Oliver
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Traduí al català La belle dame sans merci d’Alain Chartier la versió, malgrat el canvi d’octosíllabs a decasíllabs, és fidel i reeixida, i palesa una gran compenetració amb el poema francès L’autor d’aquesta traducció s’ha identificat amb un cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem atestat els anys 1459 i 1461 com a comanador de Torres de Segre i lloctinent general del Gran Prior de l’Orde de Catalunya, personatge de vida atzarosa, que és recordat a la Glòria d’Amor del també hospitaler fra Bernat Hug de Rocabertí i que se suïcidà per amor a Violant Lluïsa de Mur…
,
Dalmau de Queralt i de Rocabertí
Història
Senyor de la baronia de Queralt (Dalmau I de Queralt) i de la vila de Santa Coloma.
Fill i successor de Pere V Prengué part en la guerra de Castella, on fou cap de les forces frontereres 1356 Cedí els feus de Sant Antolí i Timor a Pere de Clariana 1355 i litigà amb la seva mare, a la qual volia treure la possessió de la baronia 1365-66 Per sentència hagué de lliurar-li Vespella i el rei li’n vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions, en alou, de diversos llocs 1368-69 Ajudà a la defensa de Catalunya contra l’infant de Mallorca 1374 Empenyorà Vespella al seu germà Guerau 1380 Heretà Bellver i Mont-roig de la seva tia Elisenda de Queralt, vídua de Simó de Mur Acompanyà…
Alfons de Gandia i de Foix
Història
Literatura catalana
Duc de Gandia, marquès de Villena, comte de Ribagorça i de Dénia, conestable de Castella.
Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de Martí I, però…
,
Alfons de la Cerda
Història
Pretendent al tron de Castella, fill de Ferran de la Cerda i de Blanca de França.
Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del…
Carrossa de Vilaragut i Carròs
Història
Filla de Joan de Vilaragut, senyor d’Albaida, i d’Isabel Carròs i Ximenes de Borriol, pel cognom de la qual fou coneguda.
Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una…
Bernat de Cruïlles i de Peratallada
Història
Militar
Almirall.
Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles Baix Empordà, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella El 1277 es casà amb Elisabet Dionís morta el 1298, parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara 1283 Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus Lluità en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina