Resultats de la cerca
Es mostren 663 resultats
Escola de Nàutica de Barcelona
Escola creada a Barcelona el 1769 per la Junta de Comerç, acceptant l’oferiment de Sinibald Mas i Gas per dirigir una escola de pilotatge.
Inicialment installada a la Barceloneta, passà a la Llotja 1774 fins a la dissolució de la junta 1847 En aquest primer període, l’escola, gratuïta, tingué una gran vitalitat i en sortiren homes com Agustí Canelles Després del 1847 fou agregada successivament a l’institut d’ensenyament mitjà i a l’Escola Industrial Barcelonesa la seva categoria decaigué, fins a la seva dissolució per part del govern l’any 1868 La diputació se’n feu càrrec 1870 i, amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica, s’installà novament a la Llotja fins el 1918, que passà a un pis dels Porxos d’En Xifré, al…
Castell de Corbins (Tremp)
Art romànic
El cartulari d’Alaó reuneix un lot de diplomes referents a un castell anomenat Guirbi o Gorvi del final del segle X Segons Rubió i Lois es tractaria de Corbins, muntanya situada no lluny de la Torre de Tamúrcia Aquesta localització concorda amb la notícia d’una terra que tenia un tal Esclua al castell de Miralles, lloc dit Curvinus any 879 A partir de l’any 970 reapareix en la documentació però en qualitat de castell El monestir d’Alaó, mitjançant donacions, en un període de cinquanta anys hi va adquirir els béns següents una vinya al Màrgine, dues més a Elarci, una altra a Riberes, l’espluga…
Isabel II d’Espanya

Isabel II d’Espanya
Història
Reina d’Espanya (1833-68), primer monarca espanyol que utilitzà aquest títol.
Filla de Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d’edat a tretze Durant la seva minoritat actuà de regent —reina governadora— Maria Cristina, fins el 1840, i del 1840 al 1843 el general Espartero La primera regència coincideix amb la primera guerra Carlina , motivada precisament pel fet que l’oncle d’Isabel, Carles Maria Isidre, pretenia el tron En aquest període liberal se succeïren la Dècada Moderada 1844-54, representada per Narváez, i, després de la Vicalvarada , el Bienni Progressista 1854-56, la reacció moderada 1858-64 i…
abiotròfia
Patologia humana
Procés degeneratiu dels elements histològics, especialment de les formacions nervioses i sobretot les neurones, sense cap més causa aparent que l’envelliment prematur i l’acabament de llur vitalitat.
Sant Policarp de Rasès
Abadia
Abadia benedictina del Llenguadoc, situada a Sant Policarp (Rasès), prop de Limós.
La fundà vers el 872 el monjo hispà Atala, després de fracassar en el seu intent de fundar un monestir prop de Peralada Alt Empordà Fou elevada a la categoria d’abadia el 885 Vers el 1080 fou unida a la Grassa i poc després el comte de Carcassona, Ramon, la donà a l’abadia d’Alet Sorgí un plet entre ambdues abadies que el 1091 es pronuncià interinament a favor de la Grassa, però els concilis de Sant Gèli 1135 i de Tolosa 1119, confirmats per butlles de Pasqual II i de Calixt II, uniren Sant Policarp a Alet El 1197 recuperà la seva independència, i tingué força vitalitat fins a les lluites…
Vallsanta

Ruïnes de l’església, del monestir de Vallsanta
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques, dedicat a Santa Maria, del municipi de Guimerà (Urgell), situat a la vora del riu Corb, a l’W del terme.
S'originà pel trasllat de part de la comunitat del proper monestir de la Bovera Vers l’any 1235 es començaren les obres i les monges s’hi establiren a partir del 1237 Es tenen notícies que l’any 1249 ja s’havia completat el trasllat Per un document de l’any 1267 se sap que hi havia una completa comunitat amb tots els càrrecs —hi residien vuit monges sota el comandament de l’abadessa Elvira d’Aguda—, com també totes les dependències del monestir Vers l’any 1272, el rei Jaume I, gran protector de l’orde del Cister, va fer una deixa de 200 morabatins al monestir de Vallsanta per ajudar a les…
benasquès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals (ribagorçà).
La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé…
Güelfa
Literatura catalana
Protagonista femenina de la novel·la cavalleresca del s.XV Curial e Güelfa.
Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt savi segons…
Portaceli
Cartoixa valenciana situada al municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), a la vall de Lullén, al peu de la serralada de Portaceli.
És la tercera cartoixa catalana, fundada el 1272 per Andreu d’Albalat, bisbe de València, amb monjos procedents d’Escaladei, dirigits pel prior Bernat Homdedéu Després d’uns orígens humils i penosos, la protecció de Margarida de Lloria i d’Entença 1325-39 li permeté de construir unes primeres edificacions gòtiques, que foren renovades i ampliades poc després gràcies a la protecció dels reis Pere III i Martí I i dels jurats i consell de València 1403 Al segle XV hi hagué una gran expansió del patrimoni i renovellament d’edificacions gràcies a la gestió de grans priors com Bonifaci Ferrer, que…
Esteve Monegal i Prat
Dona que es pentina , d' Esteve Monegal i Prat
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor, assagista i industrial.
Nebot de Josep i de Trinitat Monegal El 1905 ja publicava a El Poble Català articles d’un optimisme vital i utòpic Aprengué el violí amb Egisto Cioffi, però es decantà aviat cap a les arts plàstiques i ingressà a l’acadèmia Galí Fou collaborador literari d' Art Jove 1905-06 —on signava Complexe —, de La Publicidad 1910 —on era Complejo — i després de La Revista 1916-17, i fou collaborador artístic d' Or i Grana 1906-07, amb el pseudònim d' Emili Montaner Freqüentà el taller Guaiaba i el 1908 ja era secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i illustrà la primera edició de La muntanya d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina