Resultats de la cerca
Es mostren 1188 resultats
Sant Bartomeu de la Ginebrosa
Art romànic
El lloc fou conquerit als voltants del 1157 i inicialment formà part del terme de Castellot, del noble gascó Espanyol de Castellot Després d’algunes discussions inicials entre ordes militars, el domini del lloc va passar als templers i d’aquests als hospitalers En les dècimes papals del segle XIII surt documentada l’església de la Ginebrosa, que consta que encara no tenia capellà pel fet de ser una població moderna L’església actual, dins el nucli antic del poble, és un edifici gòtic tardà, d’una sola nau, amb capelles entre els contraforts dels murs i una porta d’estil…
Casal dels Serrabou o d’en Gall (Serdinyà)
Art romànic
Casal conegut popularment com “el castell”, situat a poca distància al sud de l’església de Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà Era la casa forta del llinatge dels Serrabou, documentats des del segle XII com a propietaris de diversos alous als voltants de Vilafranca Ponç de Serrabou fou el fundador, al segle XII, de l’hospital de Sant Andreu, a Vilafranca, al qual donà el 1225 l’església de Sant Pere de la Roca i algunes masies i alous L’any 1482, Joan Sirac i de Serrabou adquirí de Sant Miquel de Cuixà, per intercanvi, la senyoria de Llar El seu gendre Joan Cassany, dit Gall, el…
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de Bukhara i de…
Santa Maria de Vilaseca (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol No degué passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme o d’algun mas L’aparició en la documentació del terme de Fiol no es produeix fins l’any 1166, data en què en el seu testament, Pere de Queralt deixà a la seva germana Ponça, al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere el castell de Fiol L’església es documenta per primera vegada el 1294 En aquest any Berenguer Paloma, veí del terme del castell de Tous, feu el seu testament i entre les seves deixes piadoses a les esglésies dels voltants…
Antonio Casares Gil
Botànica
Briòleg.
Estudià medicina a Santiago i ingressà al cos de sanitat militar Destinat a Barcelona, es dedicà a la botànica, i singularment a l’estudi dels briòfits Després anà a Cuba durant la guerra, i, en tornar-ne, estudià biologia vegetal a Munic, amb Goebel Treballà al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i, finalment, a la Corunya És autor de nombrosos treballs sobre les molses i hepàtiques del Principat voltants de Barcelona, Montserrat, Mallorca, Castella i Galícia, principalment Preparà una gran flora briològica de la península Ibèrica illustrada per ell mateix, de la qual…
Ermenegild
Història
Rei visigot usurpador (583?-584).
Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared Casat amb Ingunda, princesa catòlica, germana de Khildebert d’Austràsia, es convertí al catolicisme Enviat abans a governar la Bètica, es féu capitost i rei de la facció catòlica contrària a Leovigild Aquest no tolerà la rebellió, que no comptà amb l’ajut dels bizantins tot i haver-ho promès Ermenegild fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner Davant la seva negativa a abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat A part la rebellió, censurada pels…
Corb marí pigmeu
La distribució del corb marí pigmeu es restringeix al SE del paleàrtic occidental Iugoslàvia, Romania, Turquia, voltants de la mar Càspia i de la mar d’Aral, etc, i en el segle XIX, també a Algèria La població, almenys des dels darrers 30 anys, va en declivi, a causa principalment del drenatge dels marjals L’únic exemplar conegut als Països Catalans és a la collecció de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i és un mascle jove capturat entre el 1887 i el 1913 Fuset, el 1913, especula que probablement fou mort, de manera molt accidental, en el litoral de la…
camí d’en Kane

Camí d’en Kane (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Camí ral de Maó a Ciutadella fet construir pel governador britànic Richard Kane; iniciat el 1713, s’obrí a la circulació el 1720.
Tenia 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos 9,14 m Les obres foren dirigides per William Scholy És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn Fou restaurat en 1800-01 Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins el 1900, any en què hom acabà l’actual carretera Es conserva una part del seu tram inicial, entre els voltants de Maó i es Mercadal Travessa gran part del camp interior de l’illa i al llarg del seu recorregut es troben exemples de l’arquitectura rural menorquina És utilitzat com a espai lúdic de passeig A partir d’es Mercadal, la via es…
Santa Maria dels Munts (Sant Agustí de Lluçanès)
Art romànic
Santuari dels Munts Sant Agustí de Lluçanès © CIC-Moià Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies s’inicien l’any 1227, quan consta l’existència de l’església de Santa Maria del Mont de Monfe, que en endavant rebia diferents llegats dels feligresos de la comarca la devoció augmentà amb la creació, l’any 1335, d’una confraria de fidels de la Mare de Déu dels voltants El segle XVII fou d’un gran esplendor del santuari car l’any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria i el…
Sant Sebastià (Callús)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Callús, o molt a prop dels seus límits No sabem si funcionà com a temple o era un topònim que donava nom a una església antiga L’església apareix citada el 1013 com el lloc que diuen Sant Sebastià al terme del castell de Castellet Callús El 1020 i el 1032 uns béns eren situats a Callús, prop de Sant Sebastià, i el 1024 uns molins situats a Torroella afrontaven a tramuntana amb el riu Garces torrent de la Portella i amb la roca de Sant Sebastià Per aquestes dades creiem que aquesta església devia trobar-se situada als voltants d’on avui s’aixeca el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina