Resultats de la cerca

Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i desenllaç simple i…

Estudià a l’École des Beaux Arts de París 1955-56 i a la Kunstakademie de Düsseldorf 1957 Ben aviat es decantà per l’art d’acció i de participació, del qual arribà a ésser un dels més destacats exponents mundials L’objectiu dels seus happenings , décollages destruccions públiques i demostracions era expressar un concepte de l’art considerat com una filosofia o una reflexió més que no pas com la creació d’objectes destinats a la contemplació Cal destacar-ne El teatre és al carrer París 1958, probablement el primer happening realitzat a Europa, Cityrama 1 Colònia 1961, A Ulm, a la…

El lloc de Juncosa va dependre en un primer moment del terme del castell de Castelldans És conegut des de l’any 1152, en què Guillem de Cervera i la seva muller Ermessèn, senyors de Castelldans, van donar a Esteve, Bernat, Joan i Tadbert un alou al terme de Castelldans, a la vall de Juncosa Al segle XIII el terme de Juncosa passà al monestir de Poblet El 1224 l’esmentat monestir comprà a Ramon de Miravet els llocs de Juncosa, els Torms i Soleràs per 1 200 morabatins Es coneix una carta de població de l’any 1225 que l’abat de Poblet concedí als habitants de Juncosa, els Torms i Soleràs El 1313…

El convent de religioses de l’orde de Santa Clara fou fundat a la ciutat de Lleida l’any 1246 per monges del mateix orde procedents de Saragossa La comunitat establí el seu convent al lloc dit Secanet de Sant Pere, sota l’advocació de santa Elisabet L’any 1480 les monges clarisses abandonaren l’edifici conventual del Secanet i s’establiren en el convent que havien abandonat els franciscans observants, situat al Clot de les Assaonadories Des d’aleshores fins al moment actual, aquell lloc es coneix com a “Clot de les Monges” L’any 1576, a causa del mal estat de l’edifici i de la insalubritat…

Titulat el 1917 Fou autor del desaparegut circ Olímpia de Barcelona 1919-23 i de la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia Juntament amb Ramon Reventós i amb l’assessoria artística de Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc, a Barcelona Fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala el Casal de Sant Jordi, al carrer de Casp de Barcelona 1928-32, d’un Noucentisme preracionalista, on destinà a oficines els pisos inferiors i a residència els superiors, i la casa del Llorà, a Collsacabra 1935, molt influïda per Adolf Loos Es…

Treballà a l’obra de la catedral de Barcelona en collaboració amb els seus fills Joan Claperós i Antoni Claperós amb Pere Oller esculpí i pintà les mènsules del cimbori 1422 i algunes claus de volta i gàrgoles del claustre 1448, i el mateix any, amb el seu fill Joan, acabà el templet de la font del claustre, amb la magnífica clau de volta de Sant Jordi són dels Claperós, també, les escultures del portal de Santa Eulàlia Com a escultor en terra cuita féu la creu de terme de la Celada, fora el portal Nou de Barcelona 1444 Una gran imatge seva de Santa Eulàlia,…

Germà de Pau Casals Deixeble del mestre Rafael Gálvez, estudià violí amb de Matthieu Crickboom Més tard, estudià composició al conservatori de Brusselles i es perfeccionà amb František Suchy a Praga Fundador del quartet de corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l’Orquestra Pau Casals, que a vegades dirigí Collaborà també en l’organització dels Festivals de Prada Compongué concerts per a violí i per a violoncel, una sonata per a violoncel i orquestrà diverses obres del seu germà, entre les quals El Pessebre 1960 i Himne a les Nacions Unides 1968 ultra Dramàtica…

Fundat l’any 1900 com a Club Internacional de Football, fou un dels pioners del futbol català i un dels que crearen la Federació Catalana de Futbol, aleshores anomenada Associació Catalana de Clubs de Foot-ball Al començament, alguns dels seus jugadors eren originaris de les Filipines L’any 1903 passà a dir-se Football Club Internacional El seu primer terreny de joc es trobava a la cruïlla dels carrers de Provença, Rosselló i Urgell, davant l’Escola Industrial Després es traslladà al barri de Sants, al carrer de Galileu L’equip començà participant en la Copa Macaya nom inicial…

Una família d'Igualada La família Godó Ramon Godó i Llucià era filador i teixidor de cotó a Igualada Nascut amb el segle XIX 1801, forma part d’una família que donarà diversos empresaris tèxtils a la comarca de l’Anoia Al voltant de l’any 1840 hi havia una quarantena d’industrials com en Ramon Godó a Igualada, treballant amb berguedanes per a filar el cotó i amb telers moguts manualment o per cavalleries Ramon Godó no era pas el més important El 1850 tenia 720 pues, installades en berguedanes i 43 telers, amb un centenar de treballadors a la fàbrica en un moment en què la productivitat de l’…

Aleix Soujol Del Castillo, Alberto i Riu, Manuel, Historia del Transporte Colectivo en Barcelona, 1872-1959 Els francesos Soujol i Janoir introduïren la fabricació de canonades amb xapa de ferro embetumada per a la conducció d’aigua i gas Els Soujol i Janoir eren francesos, establerts a Barcelona Soujol, Janoir i Companyia es van establir el 1852, amb taller a l’Arc del Teatre, núm 60 Eren calderers que aviat es dedicaren exclusivament a la fabricació de canonades El 1860 ja tenien un privilegi per a fabricar canonades amb xapa de ferro embetumada, seguint el sistema Chameroy El seu èxit va…