Els Soujol i Companyia

Aleix Soujol (Del Castillo, Alberto i Riu, Manuel, Historia del Transporte Colectivo en Barcelona, 1872-1959). Els francesos Soujol i Janoir introduïren la fabricació de canonades amb xapa de ferro embetumada per a la conducció d’aigua i gas.

Els Soujol i Janoir eren francesos, establerts a Barcelona. Soujol, Janoir i Companyia es van establir el 1852, amb taller a l’Arc del Teatre, núm. 60. Eren calderers que aviat es dedicaren exclusivament a la fabricació de canonades.

El 1860 ja tenien un privilegi per a fabricar canonades amb xapa de ferro embetumada, seguint el sistema Chameroy. El seu èxit va ser esclatant, ja que el producte era bo i molt superior al presentat per la competència, en reduir la porositat del ferro colat senzill i augmentar la resistència tant per a l’aigua com en el cas del gas per a l’enllumenat. El 1871, havien canalitzat el gas de vint-i-una poblacions i l’aigua de cinquanta-cinc. Entre elles Barcelona, Madrid, Lleida, Girona, Cadis i Valladolid. Set anys més tard, el 1878, eren trenta-tres poblacions amb el gas canalitzat –inclosos barris i ciutats del Pla de Barcelona– i seixanta-cinc amb l’aigua (vegeu quadre pàg. 162). Janoir havia desaparegut i l’empresa era simplement Soujol i Companyia. Per ampliació, el taller dels Soujol havia passat de l’Arc del Teatre als Horts de Sant Beltran, que després es convertí en carrer del Marquès de Campo Sagrado, al davant de la presó vella, xamfrà del que serà també el carrer de Borrell. Hi entrava la xapa de ferro, que era cilindrada i recoberta per una capa interior de betum i una d’exterior d’asfalt. El cilindre era tancat amb un bany d’estany i la canonada preparada per a ser reblada a l’hora de la col·locació. La seva publicitat explicava que no s’hi produïen sediments de carbonat o incrustacions calcàries, que les juntes eren perfectes, que la col·locació era fàcil, que tenia una forta resistència i que el cost era menor que el que es podia trobar a la competència.

Dibuix de l'estand dels Soujol a l'Exposició Universal del 1888. (Joan Molas: La Gran Exposició, Barcelona 1888).

¡Gracia á Deu!¡ Ja’s troba rastre!
Ja s’hi véu alguna cosa.
Al vestíbul, hi há qui exposa
uns cuants óssos de pollastre;
y formant com esglahons
per pujá’ á bastanta altura
hi veyém...–¿Agricultura?
–No senyor: veyém canons.
En Soujol y companyía
allí sí qu’echan ’l resto
si arriban á tenir puesto
hi fan una batería.
–¡Qu’estrany, –diu– si son canons
que no’s vejin las curenyas!

...
–¡Baixéu de las canonadas!
–¿Canonadas? ¿De debó?–
Salta en Borra molt ligero.
–¡Ep! Esperin, que no tirin–
Y’l guardiá diu llavors?
–Mirin: cada canò té un lletrero. –
L’un diu “Aguas”, i l’altre “Gas”
y de gas no’n coneixía
Mossen Borra cuant vivía
y no sap á que tréu nás.

Hi prench cartas jo allavoras,
y l’hi dic:
–qu’aquells canons
son per dú’ á las poblacions
Y així están per sota terra
las ciutats canalisadas.–
–¡Donchs aixís son canonadas
que no poden fer cap guerra!
–Prou ne fán; Encare mès:
y los fets ben bè ho denotan;
¡fán la guerra y fins derrotan
á los tubos estrangers!

Joan Molas: La Gran Exposició. Barcelona 1888.

Soujol treballava per a ajuntaments i per a grans empreses franceses, que tenien negocis d’aigua i de gas a Espanya. El seu origen devia afavorir aquesta relació. L’Ajuntament de Barcelona li encarregà la canalització de l’aigua de les fonts públiques de la ciutat (45 600 metres el 1888). La companyia de gas francesa La Central li encarregà la distribució de les seves fàbriques de gas a Espanya, com també La Propagadora del Gas de Gràcia. Treballava igualment per a la Madrileña del Gas, per al Crédito Mobiliario –filial del Crèdit Mobilier a Espanya– i per al Crèdit Lyonnais.

L’oferta de canonades s’ampliarà més tard al recobriment de línies elèctriques subterrànies. Entre els seus clients hi haurà la Societat Espanyola d’Electricitat de Barcelona i l’Electricity Supply for Spain, de Madrid.

El 1888, els Soujol havien canalitzat l’aigua de cent cinc poblacions espanyoles i el gas de quaranta-tres. Com a empresa de primera línia es presentà a l’Exposició Internacional de Barcelona i meresqué l’atenció dels visitants.

Indicador general de Barcelona, 1877.

Els Soujol eren els germans Aleix i Carles Soujol i Manitte. Aleix Soujol fou molt conegut per les seves iniciatives en el terreny del transport públic, que féu compatibles amb les seves responsabilitats com a industrial metal·lúrgic. El 1868 va obtenir la concessió, conjuntament amb Eduard Viada, de la línia de tramvies amb tracció animal que anava de les Drassanes a Gràcia, la primera de Barcelona, i que inaugurà el 27 de juny de 1872. Aquest mateix any s’autoritzava a Soujol la construcció de la línia de la plaça de Sants a la de Catalunya i a Sant Andreu de Palomar; es constituïa així Tramvies de Barcelona a Sants i de Barcelona a Sant Andreu, que després es convertirà en la Companyia Anònima de Tramvies i Ferrocarrils Econòmics.

Anunci publicat a España Comercial e Industrial, 1902.

El 1882, va participar també en la constitució de Tranvías Interiores de Valladolid, al costat del concessionari Eduard Barral, i altres capitalistes catalans.

El seu germà Carles va compartir el seu interès pels tramvies i el transport col·lectiu, si tenim en compte que formà part del Consell de la darrera societat anònima barcelonina. Era Charles Soujol com a membre subscriptor de les Escoles Franceses gratuïtes a Barcelona, el 1888.

Amb la mort dels dos germans, el 1891, es produirà una divisió familiar amb conseqüències sobre l’empresa. Les filles d’Aleix Soujol crearan una societat amb aquest nom mantenint el local de Campo Sagrado, però sense cap dels actius industrials de la casa. Per a compensar aquesta manca d’actius, compraren l’empresa Verdú i Munné, que fabricava objectes de llauna. La resta de la família es quedà amb els actius de l’empresa i creà la societat Anònima Successora de Soujol, amb domicili al carrer de Sepúlveda, núm. 174 i 176.

Soujol i Companyia, Canalitzacions construïdes el 1878.

La societat anònima no tingué la continuïtat esperada en morir el cap de família, l’any 1904, en un atemptat anarquista al carrer de Ferran, al costat de la plaça de Sant Jaume, per l’explosió d’una bomba que causà dos morts i més de vint ferits.

Soujol i Companyia va ser la continuadora de Filles d’Aleix Soujol. El cognom es perdria en no haver-hi descendència masculina, però el prestigi de l’empresa no, i és ella la que mantingué el protagonisme, amb la producció tradicional. Els tallers Soujol foren adquirits el 1920 per Carreras i Companyia, Societat en Comandita, que crearà Indústries Carreras Soujol, SA, uns anys després. L’empresa es mantindrà fins a la segona meitat del segle XX, dedicada a la fabricació de canonades, bidons, extintors d’incendi i treballs de xapa de ferro.