Resultats de la cerca

Estudià literatura i filosofia a la Universitat de Gènova, i piano i composició al Conservatori de Milà A partir del 1932 exercí com a historiador i crític musical Destacà sobretot en la seva tasca com a editor i redactor en la Revista Musicale Italiana  1932-49 Ensenyà història de la música a la Universitat de Florència entre els anys 1947 i 1969 Fou autor de diversos estudis sobre la història de la música de Gènova i biografies de diferents compositors Collaborà en diversos diccionaris musicals d’àmbit internacional i realitzà edicions de música barroca italiana per a la…

Fill d’un fabricant de violins, començà a estudiar aquest instrument de molt jove El 1734 la seva família es traslladà a París Debutà el 1741 en els cicles del Concert Spirituel, on desenvolupà la seva carrera i de l’orquestra del qual acabà essent director i, posteriorment, administrador 1773-77 Considerat el principal virtuós del violí del seu país -fou anomenat "el Tartini francès"-, des del 1760 inicià la publicació de les seves obres En sobresurten sis concerts per a violí, sis sonates per a violí sol i els estudis per a violí Vingt-Quatre matinées Destacà també com a docent i, des del…

Es formà al Conservatori de Nàpols, on fou company d’estudis de V Bellini i on uns quants anys més tard exercí de professor de cant El 1826 fou nomenat arxiver i bibliotecari d’aquesta institució, tasca en la qual destacà notablement gràcies a la seva política d’adquisicions, que permeté ampliar el fons de la biblioteca Posteriorment s’orientà cap a l’estudi de la història, amb un especial interès per la preservació i exaltació de la tradició musical napolitana Publicà alguns llibres, però mai no destacà com a historiador, ja que la seva obra, basada en fonts que provenen de…

Es formà musicalment al Conservatori de Colònia i al Königliches Institut für Kirchenmusik de Berlín El 1887 començà la seva carrera com a director coral, i el 1907 arribà a ser director musical de la Universitat de Tübingen, càrrec que abandonà el 1918 per impartir classes a la Universitat de Münster, al mateix temps que assumia la direcció de l’orquestra d’aquesta ciutat Si bé mai no abandonà del tot la composició, no s’hi dedicà intensament fins que el 1930 es retirà a Wiesbaden Com a director destacà sobretot en el gran repertori coral, especialment de les obres de GF Händel…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de JLA Duprato Guanyà el primer premi de solfeig el 1867 i el segon premi de piano el 1868 Les seves primeres composicions foren peces per a piano, arranjaments i cançons per als cafès concert de París Una d’aquestes cançons, Le régiment de Sambre-et-Meuse , esdevingué una de les marxes militars més populars de França A partir d’aleshores es dedicà a la composició d’operetes Aconseguí un èxit extraordinari amb Les cloches de Corneville 1887, i obres com Rip van Winkle 1882, Surcouf 1887 o Panurge 1895 el convertiren en un dels…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i aconseguí certa notorietat com a compositor de bandes sonores i director musical de sèries de televisió I ara què, Xènia Els Bobobobs , ràdio Una història de Catalunya , amb textos de M Aurèlia Capmany i sintonies, com ara la utilitzada a TV3 del 1983 al 1993 Treballà també en bandes sonores per al cinema, i fou el responsable de les adaptacions de les cançons dels films de Walt Disney al català i el castellà En el món del teatre, fou director musical del Teatre Arnau de Barcelona 1982-92 i també compongué, dirigí i…

Inicià la seva trajectòria com a afeccionat, però ben aviat, aconsellat pel tenor Luis Lima, començà els estudis de cant al conservatori de la seva ciutat natal i, parallelament, realitzà els de medicina Aviat debutà al Teatre Arriaga de Bilbao en petits papers Finalment, el 1990 debutà a la Zarzuela de Madrid en el paper de Joaquín de la sarsuela La del manojo de rosas , de P Sorozábal A partir d’aquí inicià una brillant carrera que l’ha dut a la Scala de Milà, l’Òpera de Viena, el Covent Garden i el Festival de Salzburg, on debutà a l’estiu del 1998 en el paper de Rodrigo del…

Estudià al Conservatori de Madrid Posteriorment perfeccionà la seva tècnica a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on ha estat professor, i a la Hochschule de Sarrebruck Després d’haver guanyat diversos premis a Espanya, Itàlia i la Gran Bretanya, inicià una important carrera com a solista que l’ha dut a realitzar gires arreu del món Figura destacada del Festival de Cheltenham Gran Bretanya, ha contribuït a la seva difusió amb les actuacions realitzades entre el 1966 i el 1969 S’ha especialitzat en la música espanyola per a piano, i ha estat una figura habitual de les darreres…

Inicià els seus estudis de cant el 1914 al Conservatori de Madrid, i després els continuà al de Milà Debutà al Teatro Real el 1916 amb Els pescadors de perles de Bizet i després ho feu a Milà amb Cavalleria rusticana Inicià una important carrera operística, que portà a terme en teatres espanyols i italians, fins que el 1925 aparegué al Teatre Tívoli de Barcelona amb la comèdia lírica de Lambert Por una mujer Poc després, especialitzat en el gènere líric espanyol sarsuela i comèdia, formà part de la Compañía Lírica Nacional, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol L’any 1928…

Estudià música a la Folkwangschule d’Essen 1950-53 i a Berlín Fou membre de l’Orquestra Filharmònica de Friburg fins el 1957, any en què entrà a formar part de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, i dos anys després fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música de Primavera de Praga El mateix 1959 fou convidat a ingressar en la Camerata Instrumental de la Societat Telemann d’Hamburg El 1961 fou nomenat professor del Conservatori de Berlín, i el 1968, de la Hochschule de la mateixa ciutat La seva àmplia discografia inclou principalment obres del repertori…