Resultats de la cerca

Làpida funerària d’un alt funcionari de Tortosa, 7-1-961 PNTS / JeC A Catalunya, no tots els musulmans emigraren cap a Dār al-Islām després de la conquesta franca Sota l’autoritat dels comtes, comunitats musulmanes es van proveir d’una administració particular, amb consells i jutges, les investidures dels quals no eren reconegudes pels musulmans de l’Àndalus i del Magrib, com ho expressen diverses fatawa o consultes jurídiques Un extret del Kitāb al-ǧihād El llibre de la guerra santa de Yaḥyà fa allusió a aquests musulmans tributaris dels cristians “M’han preguntat sobre certs musulmans que…

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…

La Societat Espanyola de Carburs Metàllics La Societat Espanyola de Carburs Metàllics no era espanyola sinó suïssa per l’origen del seu capital El grup promotor fou la Société d’Entreprises Elèctriques, amb domicili a Ginebra L’empresa es constituí a Madrid el 19 de novembre de 1897, amb un capital d’un milió de pessetes L’objectiu primer de l’empresa era l’aprofitament de la tecnologia pròpia en el sector dels forns elèctrics En aquell moment, el producte de forn elèctric més rendible era el carbur de calci, base del gas acetilè D’aquí el nom de “carburs metàllics” de l’empresa La primera…

Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el…

Les seves constitucions foren impreses el 1697 Arran de la guerra de Successió a la corona d’Espanya restà inactiva, però fou restablerta el 1747 El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n'aprovà unes de noves El seu govern és a càrrec d’un germà major que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII, ha estat sempre el rei, un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector Per a ingressar-hi cal provar…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…

Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona del 1831 al 1837 Aquest darrer any entrà en la universitat per estudiar dret i el 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 Després de participar en la revolució del 1854, entre el 1866 i el 1868 estigué exiliat a París Quan fou elegit diputat a corts per Barcelona el 1869 retornà a Espanya, i a l’any següent assumí la direcció del Partit Republicà Democràtic Federal En la Primera República Espanyola ocupà els càrrecs de ministre de la Governació del febrer al juny del…

La geografia Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150000 h Amb la canalització del…

Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia  plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en corts La primera…