Resultats de la cerca
Es mostren 3388 resultats
Anastasi Francesc de Pinós i de Sureda de Santmartí
Història
Història del dret
Jurista i erudit.
Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’audiència Fou…
Tomàs López i Enguídanos
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i a la de Sant Carles de València, on fou premiat el 1781 i el 1784 Fou acadèmic de totes dues institucions Carles IV el nomenà gravador de cambra el 1806 Com a pintor imità Meléndez Es destaquen, entre les seves obres, els retrats de Ventura Caro, Ferran VII a cavall, Godoy, Floridablanca i El Dos de Maig a Madrid , els quadres del Museu de Belles Arts de València, com Sant Vicent Ferrer i El marquès de la Romana , i les làmines de les Observaciones del botànic Cabanilles, les del Quixot publicat per Quintana 1797, les d’un Gil Blas…
Joan Lluís de Montcada
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador.
Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable…
Joan Antoni Sirvent i Arroyo
Economia
Empresari.
Des del 1725 la seva família era propietària fundadora i dirigia l’empresa Almendra y Miel, de la qual ell representava la novena generació Fou director general de l’empresa des de la meitat de l’última dècada dels setanta fins al final dels vuitanta, que n'assumí la presidència del seu pare Dins del sector del torró , amb marques tan prestigioses com El Lobo i 1880 , fou remarcable la seva preocupació per la qualitat del producte, i durant un temps suspengué la participació al Consell Regulador del Torró que havia presidit el seu pare per aquest motiu Fou un dels impulsors del Museu del…
Junta de Comissionats de l’Ajuntament i Classes de Barcelona
Junta constituïda a Barcelona per l’abril del 1793 arran de la declaració de guerra per part de la Convenció francesa al govern de Carles IV, per restablir l’organització de la Coronela a la ciutat i contribuir amb 800 voluntaris catalans a l’exèrcit del general Ricardos.
Era formada per 11 comissionats de l’ajuntament, 3 dels nobles, 1 dels ciutadans honrats, 1 de l’orde de Sant Joan, 1 dels advocats, 1 dels metges, 2 dels fabricants, 12 dels collegis i gremis i 2 de la clerecia La milícia ciutadana funcionà del 26 de maig de 1793 al 30 de setembre de 1795 el batalló de voluntaris, organitzat segons un projecte del marquès de Llupià, partí pel setembre del 1793 La propaganda utilitzà un abrandat to patriòtic català, amb freqüents allusions històriques El 1794 fou substituïda, de fet, per una junta de comissionats de tots els corregiments del…
ducat de Frías
Història
Títol senyorial concedit el 1492 a Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza, conestable de Castella (dignitat que des d’aleshores anà annexa al ducat), comte d’Haro i virrei de Granada, gendre de Ferran II de Catalunya-Aragó pel seu matrimoni amb la filla natural d’aquell, Joana d’Aragó.
En fou segon titular el seu germà Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza mort el 1528, vencedor dels comuneros a Villalar i dels francesos a Logronyo o Hondarribia El seu besnet cinquè titular fou Juan Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1613, governador de Milà, president del consell d’Itàlia i ambaixador a Roma i a Anglaterra El net d’aquest setè duc fou Íñigo Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1696, governador de Galícia i Flandes El 1780, per una sentència, el títol passà, amb imposició de cognom i armes, a Diego Pacheco Téllez-Girón, duc d’Escalona i Uceda i marquès…
Cybo
Llinatge consular genovès el primer membre destacat del qual fou Arano Cybo (mort el 1457), senador de Roma, que intervingué en la lluita entre Renat d’Anjou i Alfons IV de Catalunya-Aragó.
El seu fill, Giambattista Cybo , esdevingué papa amb el nom d' Innocenci VIII El fill d’aquest, Franceschetto Cybo , comte d’Anguillara i governador de l’Església, es casà 1487 amb Maddalena de Mèdici, filla de Lorenzo el Magnífic Llur fill, Lorenzo Cybo mort el 1549, comte de Ferentillo, esdevingué marquès de Massa i senyor de Carrara 1520 pel seu enllaç amb Ricciarda Malaspina, i llurs descendents es cognomenaren Cybo-Malaspina El fill d’aquest matrimoni, Alberic I Cybo-Malaspina mort el 1623, fou creat príncep sobirà de Massa i de Carrara A la mort 1790 de la princesa Maria…
Francesc de Berardo i d’Espuny
Història
Militar
Militar, polític i diplomàtic.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697 Austriacista, collaborà amb el grup de Vic 1704, participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l’ofensiva de Carles VI d’Àustria en terres castellanes 1710 Com a regent per Catalunya al consell d’Aragó proposà, sense èxit, la creació d’un exèrcit regular format per catalans del Principat i del País Valencià i per aragonesos Nomenat Carles emperador 1711, Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena 1712, però no aconseguí d’ésser-hi rebut…
Hugues de Lionne
Història
Política
Polític i diplomàtic francès.
Marquès de Berny El 1643 fou nomenat conseller d’estat Fou secretari del cardenal Mazzarino, que li confià les negociacions del tractat de Westfàlia 1648 El 1656 anà a Madrid a iniciar les negociacions prèvies a la pau dels Pirineus amb Luis de Haro En 1658-59 celebrà noves converses amb Antonio Pimentel, que desembocaren en el tractat dels Pirineus 1659, pel qual el Rosselló i una part de la Cerdanya eren desmembrats de Catalunya i incorporats a França Nomenat secretari d’estat per als afers estrangers per Lluís XIV 1663, impulsà i organitzà diplomàticament la guerra de…
família Quatrecases
Historiografia catalana
Pagesos i dietaristes.
Entre el 1686 i el 1812 els hereus del mas Quatrecases escriviren, en tres quaderns, una petita crònica familiar que també parlava d’alguns esdeveniments rellevants d’aquella zona del Collsacabra i de la història general de Catalunya D’interès especial resulta la part escrita per Joan Quatrecases mort el 1745 quan fou batlle del terme de Rupit entre el 1702 i el 1719, part que inclou diversos episodis de la guerra de Successió, com és el cas d’una disputa entre el marquès i la vila de Rupit, el 1706, per raó d’unes talles Aquesta crònica, dipositada a l’Arxiu i Biblioteca…