Resultats de la cerca

S’inicià en el món de la competició l’any 1934, al circuit de Vilafranca del Penedès, on aconseguí la seva primera victòria amb una moto Rudge de 350 cc Especialista en proves de resistència, disputà el IV Gran Premi Internacional de Barcelona 1935, celebrat a Montjuïc L’any 1950 s’incorporà a les files de Derbi com a pilot oficial, i participà en cinc edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1955-59 i en dues del Gran Premi de Mallorca 1954-55 L’any 1958 assolí el Campionat d’Espanya de marques per a Derbi en categoria de 350 cc Es retirà l’any 1959, després d’haver participat en més de 200…

Entrà a treballar com a mecànic a Derbi els anys cinquanta i compaginà aquesta feina amb la de pilot Disputà diverses curses de velocitat i motocròs, en què destaca la victòria en el Campionat d’Espanya de resistència amb Simó Pou 1958 S’especialitzà en el disseny i perfeccionament dels motors de dos temps en motocicletes de poca cilindrada Seves són les Derbi anomenades bales vermelles , que dominaren el Campionat del Món de velocitat dels anys seixanta als vuitanta Pilots com Ángel Nieto, Jorge Martínez Aspar i Àlex Crivillé pilotaren aquestes motocicletes Entre el 1971 i el 1976 treballà…

La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d’Alòs,…

Era formada per 11 comissionats de l’ajuntament, 3 dels nobles, 1 dels ciutadans honrats, 1 de l’orde de Sant Joan, 1 dels advocats, 1 dels metges, 2 dels fabricants, 12 dels collegis i gremis i 2 de la clerecia La milícia ciutadana funcionà del 26 de maig de 1793 al 30 de setembre de 1795 el batalló de voluntaris, organitzat segons un projecte del marquès de Llupià, partí pel setembre del 1793 La propaganda utilitzà un abrandat to patriòtic català, amb freqüents allusions històriques El 1794 fou substituïda, de fet, per una junta de comissionats de tots els corregiments del Principat, que,…

Des del 1725 la seva família era propietària fundadora i dirigia l’empresa Almendra y Miel, de la qual ell representava la novena generació Fou director general de l’empresa des de la meitat de l’última dècada dels setanta fins al final dels vuitanta, que n'assumí la presidència del seu pare Dins del sector del torró , amb marques tan prestigioses com El Lobo i 1880 , fou remarcable la seva preocupació per la qualitat del producte, i durant un temps suspengué la participació al Consell Regulador del Torró que havia presidit el seu pare per aquest motiu Fou un dels impulsors del Museu del…

Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’audiència Fou…

Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697 Austriacista, collaborà amb el grup de Vic 1704, participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l’ofensiva de Carles VI d’Àustria en terres castellanes 1710 Com a regent per Catalunya al consell d’Aragó proposà, sense èxit, la creació d’un exèrcit regular format per catalans del Principat i del País Valencià i per aragonesos Nomenat Carles emperador 1711, Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena 1712, però no aconseguí d’ésser-hi rebut…

Ingressà, el 1833, a la guàrdia de cos Participà en diverses campanyes contra els carlins setges de Bilbao i de Morella i, després d’una estada a Cuba 1845-59 com a governador de Cienfuegos i de Villaclara, participà en la guerra del Marroc com a ajudant de camp del general O'Donnell i en la repressió del moviment republicà a Andalusia 1868 Durant la Primera República fou nomenat 1873 capità general de València i dirigí les operacions contra els cantonalistes de Cartagena i de València Durant la Restauració fou capità general al País Basc, ministre de la guerra 1875-79 amb Cánovas del…

Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable…

Hereu de la fortuna dels Hertford —era fill natural de lord Richard Seymour-Conway, el quart marquès—, residí de jove a París, on durant la guerra Francoprussiana i la Comuna es dedicà a tasques de salvament i ajut a les víctimes Encarregà a l’escultor Charles ALebourg les fonts públiques amb cariàtides que duen el seu nom, de les quals a Barcelona n'hi ha alguns exemplars Reuní una gran collecció d’obres d’art, que s’endugué en bona part a Londres 1872 i que fou la base del Museum at Bethnal Green Fou creat baronet el 1871 Engrandí considerablament la que després fou famosa Wallace…