Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Albert II de Bèlgica

Albert II de Bèlgica
Història
Política
Rei dels belgues.
Tercer i últim fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la reina Astrid de Suècia Es casà el 1959 amb la italiana Paola Ruffo di Calabria, amb la qual ha tingut tres fills el príncep hereu Felip 1960, la princesa Astrid 1962 i el príncep Llorenç 1967 Començà el seu regnat el 9 d’agost de 1993 arran de la mort del seu germà, el rei Balduí de Bèlgica Al setembre del 1996, dugué a terme una intervenció sense precedents en la història del país atès el paper cerimonial de la monarquia en reclamar la renovació de la justícia davant el cas d’una xarxa de pederàstia que havia actuat a Bèlgica Tingué…
Antoni Bernad i Margarit
Fotografia
Fotògraf.
Estudià belles arts i s’inicià professionalment com a grafista Dedicat plenament a la fotografia des del 1966, s’installà a París, on se centrà en els camps de la moda i la publicitat, en els quals es feu un nom publicant en revistes internacionals com ara Elle , Vogue , Jardin des Modes , etc De retorn a Catalunya, destacà també amb una sèrie de més de 200 retrats de personalitats que realitzà a la dècada dels anys setanta inici dels vuitanta, que reuní en el llibre Catalans 1984 Amb una certa preferència pel blanc i negre, la seva subtilesa en el tractament de la llum i l’habilitat en la…
Joan de Montcada i d’Alagó
Història
Quart comte d’Adernò i de Nucaria.
Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta i fill adoptiu del seu oncle Antoni de Montcada i Abbate Des del 1397 fou comte de Nucaria per concessió del rei Martí i com a hereu de la seva mare, Beatriu d’Alagó El 1392 anà amb l’expedició de Martí el Jove a Sicília amb el seu pare, oncles i germà Mateu Milità al partit català Durant l’Interregne lluità amb els seus parents contra el vescomte Bernat IV de Cabrera i rescatà audaçment la reina Blanca de Sicília, retinguda prop de Siracusa Fou un dels tres ambaixadors sicilians prop de Ferran d’Antequera per demanar que nomenés sobirà…
Arturo Ripstein
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic mexicà.
Fill del productor Alfredo Ripstein fill, de nen visqué directament els rodatges del seu pare i es féu amic de Luis Buñuel, que exercí una gran influència en el seu estil El 1966 dirigí la seva primera pellícula, Tiempo de morir , un western escrit per Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes Considerat un dels noms més rellevants del cinema independent mexicà, no es consolidà com a autor fins els anys setanta Les seves pellícules es caracteritzen per la reinterpretació del melodrama i per una atmosfera sovint claustrofòbica i opressiva Algunes de les seves pellícules són El castillo de la…
Robert Elliott Kahn
Electrònica i informàtica
Enginyer nord-americà.
Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat de Princeton 1964 i un dels creadors d’internet Treballà als laboratoris AT&T, MIT, BBN i ARPA Una de les seves aportacions més importants fou la creació, el 1974, del protocol d’internet IP i del protocol de control de transport TCP, creats conjuntament amb Vinton Cerf, que permetien la connexió en xarxa de diversos ordinadors L’any 1986 fundà la Corporation for National Research Initiatives CNRI, que presideix, organització sense ànim de lucre creada per impulsar i finançar iniciatives d’infraestructura de comunicacions Ha…
la Dama d’Elx

la Dama d’Elx
Nom amb el qual és conegut un bust femení considerat com la peça capital de l’art ibèric.
Fou trobada el 1897, per atzar, al lloc de l’Alcúdia d’Elx És de pedra calcària, local, de dimensions lleugerament superiors a les naturals 56 cm d’alçada conserva vestigis clars de policromia Representa el cap i la part superior del cos d’una dona, amb un pentinat complicat i molt enjoiada La filiació i la cronologia foren molt discutides, però avui hi ha acord general sobre la filiació ibèrica, i la data, del segle IV aC, o potser V aC Coneguda amb el nom popular de la Reina Mora , aviat passà, per adquisició de Pierre Paris, al Musée du Louvre, on es conservà fins el 1941, que fou…
Constitució del 1837
Història
Constitució de la monarquia espanyola promulgada arran dels fets de La Granja
(12 d’agost de 1836).
Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d’Isabel II, el 17 de juny de 1837, fou promulgada el 18 de juny Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei fugia de la confessionalitat expressa la religió catòlica només era considerada la religió “que professen els espanyols” i mantenia els principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, independència dels tribunals…
Javier Utray
Pintura
Arquitectura
Música
Art
literatura castellana
Pintor, arquitecte, músic i escriptor madrileny.
Format en la tradició duchampiana, fou un personatge rellevant en l’escena cultural madrilenya dels anys setanta del segle XX Fou un artista polifacètic, que es dedicà a l’arquitectura, l’escriptura, les arts plàstiques, la música i també a les arts performatives Formà el grup d’artistes Los esquizos de Madrid 1970-85, que apostaren per la pintura figurativa amb trets de memòria personal i cultura de massa, al marge de les convencions estètiques i polítiques del final de la dictadura Les seves obres es troben en nombroses colleccions Fundació Coca-Cola, Museo de Arte Contemporáneo de Madrid,…
Blanca Varela Gonzales
Literatura
Poetessa peruana.
El 1943 començà a estudiar Lletres i Educació Uns anys més tard es traslladà a París per ampliar a estudis i freqüentà els ambients existencialistes, especialment Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que conegué a través d’Octavio Paz Posteriorment visqué a Florència i a Washington, on treballà com a traductora i periodista El 1959 publicà el seu primer recull, Ese Puerto existe , al qual seguiren, ja establerta definitivament al seu país 1962, Luz de día poemario 1963, Valses y otras falsas confesiones 1971, Ejercicios materiales 1993, El libro de barro 1993, Concierto animal 1999 i les…
Stieg Larsson
Literatura sueca
Nom amb el qual és conegut l’escriptor i periodista suec Karl Stig-Erland Larsson.
Membre de la Lliga Comunista dels Treballadors i militant trotsquista, fou president de la Unió Sueca de Ciència Ficció 1978-79 El 1981 s’incorporà a l’agència de notícies Tidningarnas Telegrambyrå Parallelament al periodisme fou activista pels drets de les minories i contra la ultradreta i el racisme, cosa que el portà a crear la Fundació Expo 1995 Mort sobtadament a causa d’un infart, escriví tres novelles policíaques publicades pòstumament que foren èxits internacionals Män som hatar kvinnor ‘Els homes que no estimaven les dones’ 2005, Flickan som lekte med elden ‘La noia que somiava un…