Resultats de la cerca
Es mostren 5474 resultats
ritornello
Música
Paraula italiana, diminutiva de ritorno, que significa ’petita tornada’ i que s’aplica, en particular, al tutti d’una ària o d’un concert.
Al segle XIV, el terme designà, en el madrigal o la caccia , els dos últims versos del poema Aquests rebien un tractament musical diferenciat de la resta i, consegüentment, assumien una funció de coda no de tornada Durant el segle XVII, s’anomenà ritornello la curta conclusió instrumental que podia aparèixer al final de cada estrofa o simplement com a conclusió final d’una ària o de formes vocals similars Tanmateix, aquesta secció instrumental podia repetir-se, assumint la funció de tornada C Monteverdi Orfeo , Pròleg de la Música o no repetir-se i, per tant, no tenir funció de…
lògica d’emissor acoblat
Electrònica i informàtica
Família de circuits integrats que s’han convertit en els més ràpids dels constituïts per transistors bipolars, en competència amb les sèries ràpides de la família de circuits TTL.
Des de la seva introducció hom hi ha anat fent millores i variacions, que han donat lloc a les famílies ECL I, ECL II, ECL III i les sèries 10 K i 100 K Llur funcionament es basa en un amplificador diferencial amb un parell de transistors acoblats per l’emissor quan la tensió en una entrada és superior o inferior a una determinada tensió de referència, el corrent és commutat d’un transistor a l’altre, la qual cosa dóna lloc a un estat alt 1 o baix 0, respectivament Presenten temps de propagació més petits que 1 ns i la freqüència de rellotge sol ésser de 50 MHz fins al GHz Són utilitzats com…
Samir Amin
Economia
Economista francoegipci.
Fill de pare egipci de la comunitat copta i de mare francesa, estudià a París des del 1947, i es diplomà en ciències polítiques 1952, estadística 1956 i economia 1957 S’afilià al Parti Communiste Français, del qual es distancià per adoptar posicions pròximes al maoisme En 1957-60 fou economista per al desenvolupament a l’administració egípcia i, en 1960-63, assessor del govern de Mali Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Poitiers, Dakar i Vincennes El 1973 publicà la seva obra cabdal, Le Développement inégal Essai sur les formations sociales du capitalisme…
Julius Katchen
Música
Pianista nord-americà.
Estudià a Nova York amb el pianista David Saperton i, tot just a deu anys, debutà amb l’Orquestra de Filadèlfia en un concert retransmès per ràdio L’any 1945 acabà els estudis universitaris de filologia anglesa i filosofia al Haverford College de Filadèlfia El 1946 s’installà a París, on començà una brillant carrera musical actuà com a solista i com a membre d’un grup de cambra Pau Casals el convidà diverses vegades al Festival de Prada de Conflent i fou dirigit, entre d’altres, per Pierre Monteux Fou el primer pianista que enregistrà la integral de l’obra de J Brahms per a…
Robert Fizdale
Música
Pianista nord-americà.
Estudià a la Juilliard School amb Ernest Hutcheson Formà duo amb el pianista Arthur Gold, amb qui tocà per primera vegada en públic a la New School for Social Research de Nova York el 1944, amb un programa de música contemporània que incloïa obres de John Cage El 1946 actuaren al Town Hall de la mateixa ciutat nord-americana Realitzaren diverses gires internacionals i tocaren peces que escriviren especialment per a ells alguns compositors com ara S Barber, N Dello Joio, D Milhaud, G Auric, F Poulenc, G Tailleferre, H Sauguet, N Rorem, V Thomson i V Rieti També estrenaren obres per a piano…
Philly Joe Jones
Música
Bateria nord-americà.
Estudià piano i percussió i fou alumne de Cozy Cole Sid Cat lett i Max Roach influïren també sobre el seu estil Tocà amb diversos músics, però la seva carrera no esdevingué significativa fins que s’uní a Tadd Dameron el 1953 i a Miles Davis dos anys després Fou en el quintet d’aquest últim on Jones exercí tot el seu potencial, i durant tres anys realitzà una sèrie de gravacions que resten entre les més importants i influents de la història del jazz Del 1967 al 1972 visqué a Europa, i després tornà a Filadèlfia per a formar el grup de jazz-rock Le Grand Prix Al principi dels anys vuitanta…
Maurici 2009
Estat
La visita a Port Louis del president xinès, Hu Jintao, al mes de febrer va enfortir les relacions comercials i polítiques entre Maurici i la Xina A l'illa, hi viuen uns 30000 xinesos, molt actius en el comerç La Xina és el segon proveïdor de Maurici, per darrere de l'Índia Per contra, les exportacions de l'illa al gegant asiàtic són insignificants L'economia va créixer un 3%, xifra inferior a la de l'any 2008 5% El descens de l'arribada de turistes, a causa de l'apreciació de la rúpia, la divisa nacional, i la crisi econòmica occidental, van influir en l'alentiment econòmic En apostar per la…
Santa Maria de Conill (Tàrrega)
Art romànic
El poblet de Conill, deshabitat des del 1980, és situat en un turó de 350 m d’altitud al peu del torrent de Sant Gil L’indret fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell La primera referència a la seva antiga església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que estava subjecta a l’esmentada canònica Aquesta vinculació a Guissona no perdurà, ja que en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a la canònica de Santa Maria de Solsona, el temple de Santa Maria de Conill figura entre les seves propietats…
Església de Mallabecs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
L’antic vilatge de Mallabecs és situat al nord-oest de la Morana La documentació constata la seva existència des de l’any 1075, quan Bernat, fill de Company, llegà a la seva muller Gerberga en el seu testament diversos béns que tenia “ in termino de Mallabechs ” i en altres termes propers De l’església d’aquest vilatge, que formà part del bisbat d’Urgell, se’n desconeix el titular En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, datada el 1098, consta que els bisbes consagrants confirmaren a l’esmentada canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de…
Santa Maria de la Granadella
Art romànic
El lloc de la Granadella és conegut des de l’any 1181, en què Guillem de Cervera va cedir a Pere Mascarell el castell de la Granadella, tal com ho va fer amb Ferrer de Castellnou anys abans La primera referència de l’església es troba en el testament del mestre Radulf de l’any 1187, el qual deixà 10 sous per a l’obra de l’església de la Granadella i 5 més i unes sandàlies de culte per al seu capellà La parròquia de Santa Maria de la Granadella rebé una visita pastoral l’any 1361 L’església actual del poble de la Granadella, d’estil barroc, no es troba al mateix solar de l’antic temple L’…