Resultats de la cerca
Es mostren 2423 resultats
rebuig
Biologia
Resposta immunitària d’un organisme contra les cèl·lules, teixits o òrgans trasplantats (o la sang transfosa) que li són incompatibles.
El mecanisme del rebuig inclou la citòlisi o la necrosi, a causa de la reacció immunospecífica de defensa, engegada pels antígens d’histocompatibilitat determinats genèticament, de natura glicoproteica i presents a les membranes cellulars, especialment dels limfòcits i els macròfags En l’home, el grup d’aquests antígens que provoca la resposta immunitària és anomenat sistema HLA
transfondre
Fer passar (sang o un altre líquid) d’una persona o d’un animal a un altre, mitjançant una transfusió.
si venós
Anatomia animal
Dilatació de l’aparell circulatori dels peixos i dels amfibis, per on entra sang amb CO2 a l’aurícula.
hemolimfa
Biologia
Zoologia
Fluid del celoma d’alguns invertebrats que hom ha comparat —erròniament— amb la sang i la limfa dels organismes superiors.
En els insectes és de color verdós o groguenc i no pas vermell ja que no té hemoglobina i, per tant, ni transporta oxigen ni intervé pràcticament en el sistema respiratori, sinó que té com a funcions principals l’emmagatzematge i el transport d’aigua i de substàncies nutritives per tot el cos, la destrucció de cèllules estranyes i la de servir de vehicle dels productes de rebuig fins als tubs de Malpighi, on són absorbits
bull
Alimentació
Embotit elaborat farcint budell ample (per exemple, culà) amb carn magra de porc, greix, sal espècies i a vegades sang.
Tot plegat és cuit i premsat
espòting
Medicina
Vessament de petites quantitats de sang uterina que es produeix entre períodes menstruals o en els primers mesos d’embaràs.
Traumatisme de les vies urinàries
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes de les vies urinàries diversos trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra, deguts generalment a un impacte violent sobre aquests òrgans Causes i tipus Els traumatismes de les vies urinàries solen ésser deguts a un impacte extern de gran intensitat, ja sigui sobre la regió lumbar o bé sobre la regió pèlvica També poden ésser produïts en ferides obertes, com les ocasionades per arma penetrant Els traumatismes ureterals , és a dir, les lesions traumàtiques dels urèters, són poc freqüents Es produeixen especialment a causa de ferides penetrants,…
epiclesi
Cristianisme
Invocació a Déu perquè enviï el seu poder santificador (l’Esperit Sant) damunt algú o alguna cosa.
Apareix en la litúrgia dels sagraments, i ha adquirit un relleu especial en la celebració eucarística, sobretot a l’Orient, com a part important de l'anàfora Amb l’epiclesi hom demana al Pare d’enviar l’Esperit Sant damunt el pa i el vi perquè siguin convertits en el cos i en la sang de Crist i siguin profitosos per a la santificació dels combregants Les anàfores de la tradició alexandrina la tenen abans de les paraules de la institució de l’eucaristia les altres anàfores orientals, després, com una seqüència de l'anamnesi A l’Occident, l’epiclesi no ha estat mai tan explícita…
teixit conjuntiu
Biologia
Teixit de sosteniment amorf i no afaiçonat que ocupa els intersticis situats entre la pell i la musculatura, entre els fascicles musculars, entre la capa mucosa i la capa muscular dels òrgans buits, etc.
Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i…
lipoproteïna
Bioquímica
Complex constituït per l’associació de lípids amb certes proteïnes específiques.
Són considerades com un tipus de proteïna conjugada en la qual el grup prostètic és de natura lipídica Les lipoproteïnes més ben conegudes són les del plasma sanguini dels mamífers, que serveixen de vehicle per al transport dels lípids entre els diferents teixits al llarg del flux circulatori Pel fet que molts lípids són insolubles en el medi aquós de la sang lípid, la fixació a les proteïnes, polars, fa possible llur transport entre l’intestí, el fetge i el teixit adipós, fonamentalment Quant a l’estructura, les lipoproteïnes són micelles de pes molecular comprès entre 300 000 i 10 9 i amb…