Quan es consumeixen quantitats exagerades de begudes alcohòliques durant períodes de temps prolongats, la intoxicació crònica —amb els seus nombrosos efectes— s’acompanya de certs fenòmens que permeten catalogar l’alcohol etílic com a droga. En primer lloc, atès que es manté un cert grau de presència d’alcohol en la sang de manera més o menys permanent, l’organisme s’habitua a la seva acció, que en definitiva en modifica el funcionalisme; d’aquesta manera, per tal que es produeixin els mateixos efectes desitjats —com ara la sensació de benestar ja esmentada—, cal que s’atenyi cada cop una alcoholèmia més elevada: així es genera el fenomen de tolerància, a causa del qual l’individu habituat tendeix a augmentar-ne progressivament les dosis. I atès que per tal d’obtenir el mateix efecte cal assolir una determinada alcoholèmia, es desenvolupa una dependència psicològica, ja que l’individu habituat està preocupat i ansiós per repetir més o menys regularment el consum d’alcohol. Així mateix, es genera una dependència física, ja que si se’n suprimeix la ingestió apareixeran una sèrie de molèsties orgàniques que el consumidor habitual tendeix a mitigar bevent altre cop; la màxima expressió d’aquesta dependència és la síndrome d’abstinència provocada per la cessació sobtada de l’administració d’alcohol, que és capaç de generar trastorns orgànics rellevants.