Resultats de la cerca
Es mostren 7455 resultats
preludi coral
Música
Composició per a orgue amb funcions introductòries basada en un coral alemany.
De durada relativament curta, la seva intenció era definir la tonalitat de l’himne que seguidament havia de cantar la congregació Quasi sempre, la melodia del coral és ornamentada i presenta un acompanyament polifònic, sense ser dens ni escindir les frases del coral mitjançant interludis Els exemples més importants de preludi coral es troben en Das Orgelbüchlein 'Petit llibre d’orgue' de JS Bach, que en conté quaranta-cinc També alguns autors dels segles XIX i XX continuaren escrivint-ne J Brahms, M Reger o H Distler, entre d’altres El terme és usat de vegades com a sinònim de…
Manfred F ritz Bukofzer
Música
Musicòleg nord-americà d’origen alemany.
Es formà musicalment a Frankfurt i a les universitats de Heidelberg, Berlín i Basilea Entre els seus mestres, cal esmentar H Besseler, H Sachs, F Blume, J Handschin i P Hindemith Després d’un període dedicat a l’ensenyament en diverses universitats europees, el 1939 emigrà a l’Amèrica del Nord, on el 1941 esdevingué professor a Berkeley Com a investigador treballà en camps tan diversos com la música anglesa dels segles XIV i XV o la música barroca El seu llibre Música en l’època barroca 1947 fou durant molt temps el principal manual sobre la història de la música d’aquest període
coves de Mogao

coves de Mogao
© Richard Towell
Cova
Budisme
Conjunt de coves budistes situades prop de Dunhuang, a la província de Gansu (Xina).
Les coves, de dimensions molt diverses, estan excavades en un penya-segat de gres, i formen un conjunt de 492 temples, dels quals només uns trenta poden ser visitats Els temples estan decorats amb pintures murals i conserven milers d’escultures, manuscrits, etc, que constitueixen un tresor de mil anys d’art budista Aquest indret, emplaçat en un dels extrems del desert de Gobi, es trobava en un lloc estratègic de la ruta de la deda Les coves foren construïdes entre els segles IV i XIV per monjos budistes com a santuaris gràcies a les donacions El 1987 foren declarades patrimoni de…
Paul Stanley Nigel Russell-Gebbett
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i catalanòfil anglès.
Estudià romàniques a la Universitat de Cambridge Ensenyà a les universitats de Nottingham, Essex, Trinidad, Manchester i Belfast, on des del 1973 fou catedràtic i cap del departament d’espanyol Publicà l’antologia Medieval Catalan Linguistic Texts Oxford, 1964 i diversos treballs sobre filologia catalana Mossen Pere Pujol’s Documents en vulgar dels segles XI, XII & XIIIBarcelona, 1913 A partial retranscription and commentary , 1973 Medieval Catalan Literature , 1973 La expresión de las condiciones de realización imposible en el catalán medieval , 1976 i filologia hispànica S…
Sant Pau de Tordera (Granyanella)
Art romànic
Poques són les notícies que es disposen sobre aquesta església sufragània de Sant Pere de la Curullada Sembla que tingué uns orígens parallels als del castell de Tordera És possible que durant els segles XIV i XV el temple entrés en decadència i s’enrunés o estigués en mal estat, perquè quan el bisbe Lluís Sanç de Solsona féu una visita pastoral el 1598 a Tordera manà que s’hi construís una capella El 1771 hi féu una fundació de misses fra Josep de Vilallonga, gran prior de Catalunya L’actual edifici presenta una estructura del segle XVII i no conserva res d’època romànica
Castell del diable (Amer)
Art romànic
Aquest castell llegendari, com ho indica el seu nom, és situat dalt el puig d’Alí, a l’esquerra del riu Brugent, sobre l’antiga Torre de Sant Climent o casa forta de Roca-salva El lloc fou seu d’una fortificació ibèrica, amb una torre i una muralla dels segles IV i III aC Podria ésser que per la seva situació estratègica hi hagués hagut en època medieval una torre de guaita o un punt fortificat, bé que no se n’ha trobat cap confirmació documental ni restes característiques Per això, aquí només en deixem constància, amb el dubte sobre el seu paper com a castell o fortalesa medieval
Andreu
Cristianisme
Un dels dotze apòstols, fill de Jonàs, germà de Simó Pere.
Pescador originari de Betsaida, fou, de primer, deixeble de Joan Baptista i després fou cridat per Jesús entre els primers apòstols Segons antigues tradicions havia predicat a l’Àsia Menor, a Grècia i a Rússia i morí crucificat a Patres, Grècia Més tard sorgí la llegenda que fou crucificat amb una creu en forma d’aspa sautor , i així fou representat a partir dels segles X i XI, especialment fora d’Itàlia Per raons politicoreligioses hom li atribuí igualment la fundació de la comunitat cristiana de Bizanci És el patró d’Escòcia i de Rússia La seva festa se celebra el 30 de…
Adolf von Harnack
Cristianisme
Teòleg protestant alemany d’origen estonià.
Fou professor d’història del cristianisme primitiu a Leipzig 1876, a Marburg 1886 i a Berlín 1888 A partir de la publicació de Lehrbuch des Dogmengeschichte ‘Manual d’història dels dogmes’, 1886-89, esdevingué el representant màxim del protestantisme liberal, les idees fonamentals del qual enuncià a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1900 Accentuà la importància de la crítica històrica i intentà de despullar el cristianisme de tot element dogmàtic i especulatiu És autor de Die Geschichte der altchristlichen Literatur ‘Història de la literatura cristiana antiga’, 1893 i…
Josep Pujol i Gómez
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Imparteix la docència a la UAB Els seus estudis se centren enla poesia dels segles XIV i XV i la cultura a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana, sobretot en la figura de Joanot Martorell i en les traduccions Entre les seves publicacions destaquen l’edició de la poesia de Jaume Marc Obra poètica , 1994, l’edició de la traducció catalana medieval del Dragmaticon philosophiae de Guillem de Conches 1997, amb Lola Badia, el volum La memòria literària de Joanot Martorell Models i escriptura en el “Tirant lo Blanc” 2002 i diversos articles sobre la lírica catalana, Jordi de…
versicle
Música
Composició breu per a orgue, escrita o improvisada generalment en forma de fuga, que s’executava els dies festius en substitució d’una secció (normalment els versicles, les estrofes o les invocacions senars) de la salmòdia, del benedictus i del magníficat, de l’himne, de la salve o, encara, dels cants de l’ordinari de la missa (especialment el kírie i el glòria), en alternança amb el cor, que cantava els altres versicles en gregorià o, més rarament, en polifonia.
No tots els versicles presenten la mateixa forma els de la salmòdia depenen totalment de la melodia gregoriana i són escrits en dues parts amb la cadència pròpia de cadascuna els dels himnes o els dels cants de la missa són variacions sobre els temes respectius Tingueren un ús força estès entre els segles XVI i XVIII, però fou abolit pel motu proprio sobre la música sagrada de Pius X 1903 Diversos autors compongueren colleccions d’entre quatre i vuit versicles per a cadascun dels vuit tons gregorians, entre les quals destaquen les de G Cavazzoni, A de Cabezón, S Scheidt, G…