Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
Cotxa blava
La cotxa blava Luscinia svecica és un bonic ocell migrador que a l’hivern viu als nostres aiguamolls No sobrepassa els 14 cm i en tots els plomatges mostra una taca rogenca als costats de la cua, que fa visible en els seus continus moviments El mascle, a la primavera, té el pit i la gola de color blau, amb una taca blanca al mig, com l’exemplar de la fotografia feta als marjals del Fondo mentre que a la tardor, els té blanquinosos La femella sempre és menys vistosa, i té la gola blanca José Damián Navarro L’estatus de la cotxa blava sembla força clar, encara que caldria comprovar el que…
Shandong
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió de l’Est.
La capital és Jinan És format per la península de Shandong i les terres planes que envolten el curs baix del Huang He, que travessa la província en direcció SW-NE El N i l’W són plans, mentre que el S i l’E són muntanyosos, però dividits per la plana de Weifang al centre hi ha la muntanya sagrada de Taishan Clima temperat a la costa i semicontinental a l’interior, amb precipitacions principalment d’estiu A l’E té importants reserves de carbó Boshan, Zichuan i Zhucheng, ferro, bauxita i caolí És la quarta província més poblada de la Xina 562 h/km 2 1993 Produeix blat, mill, kaoliang , blat de…
Zulia
Divisió administrativa
Estat del NW de Veneçuela.
La capital és Maracaibo Limita al N amb la mar de les Antilles, a l’E amb els estats de Falcón, Lara i Trujillo, al S amb el de Mérida i Táchira i a l’W amb Colòmbia Format per les terres que envolten el llac de Maracaibo, és una extensa depressió, emmarcada per les serralades de l’arc andí a l’W, la serra de Perija, i a l’E, la Cordillera de Mérida Diversos rius desemboquen al llac el Cotatumbo, l’Escalante, el Motatán, l’Apón i el Palmar Clima càlid i humit, amb pluges superiors als 2 000 mm És el màxim productor de petroli de Veneçuela, i això constitueix la seva principal riquesa Hom hi…
Xóvar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar, formada entre la mateixa carena de la serra (penya de la Bellota, 958 m alt.; coll d’Eslida, 668 m; pic de Tarraguian, 766 m; la Nevera, 855 m), al N, i l’alt del Senyor (580 m alt.), al S, damunt la vall del Palància.
Un 20% de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres Al secà hom conrea 678 ha, dedicades a vinya, ametllers i oliveres de regadiu hi ha només 14 ha Totes les terres són treballades en explotació directa El poble , que agrupa tota la població del municipi356 h 2006, és situat a 410 m alt, en un coster, vora la rambla d’Assuévar o barranc de Xóvar , al peu d’un serrat on s’alcen les ruïnes del castell de Xóvar el lloc, tanmateix, depenia del castell d’Assuévar, dins la jurisdicció d’Almedíxer L’església parroquial Santa Anna se separà el 1597 de la d’Almedíxer…
Vallat
Vista de Vallat , a la vall mitjana del Millars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès a la vall mitjana del Millars, a banda i banda del riu, a la confluència d’aquest amb el riu de Vilamalefa o d’Argeleta.
Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost arriba a 510 m alt al vessant de la dreta i a 608 m al de l’esquerra L’agricultura disposa de 298 ha de secà, 186 ha de muntanya improductiva i 9 ha d’horta Els conreus principals són el garrofer, l’olivera i la vinya La superfície mitjana per explotació és de 4 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica de Vallat El poble 69 h agl 2006 276 m alt, s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa, prop de la confluència amb el…
Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El terme és accidentat, a més, per la serra de Bonalba, i és drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental La vegetació natural, formada per brolla, ocupa la major part del terme Hi predomina l’agricultura de secà garrofers, ametllers, oliveres sobre la de regadiu, que produeix hortalisses Les terres són de conreu directe Hi ha bestiar oví i cabrum N'ha desaparegut la tradicional indústria del vidre El poble 612 h agl 2006, busoters 326 m alt agrupa poc més de la meitat de la població, i la resta viu en diverses urbanitzacions Havia pertangut des de mitjan s…
Bugarra
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que s’estén a banda i banda del Túria; el terme és accidentat pels contraforts de la serra de Xiva.
Unes tres cinquenes parts del territori són ocupades per la vegetació natural pasturatges L’agricultura és predominantment de secà el regadiu aprofita les aigües del Túria a través de diverses séquies, i produeix fruita i hortalisses els conreus principals són el de la vinya 428 ha, que produeix vi de bona qualitat, de garrofers, d’oliveres i d’ametllers Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris Hi ha bestiar oví i cabrum Hi ha dues mines de caolí, que és transformat a Llíria El poble 825 h agl 2006 152 m alt, a la riba esquerra del Túria, era un lloc de…
Bonansa
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la conca de la Noguera Ribagorçana, que forma el límit oriental del municipi i recull les aigües de les rieres de Sirès, de Montot i de la Mola, que drenen el terme.
Els contraforts septentrionals de la serra del Cis en formen els principals accidents, i és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc L’agricultura és quasi totalment de secà dels conreus tradicionals subsisteixen els cereals 9% i ha desaparegut la vinya a favor del farratge 88% Les terres de conreu són explotades en un 69% per llurs propietaris La ramaderia disposa de 3580 caps de bestiar oví i 183 caps de boví Una indústria extractiva explota les pedreres El poble 60 h agl 1981 1250 m alt, a l’esquerra de la riera de la Mola…
Benimuslem

Municipi
Municipi de la Ribera Alta, sobre la plana al·luvial, a l’esquerra del riu Xúquer.
El terme és pla, ocupat pel regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer el conreu principal és el de tarongers 297 ha, seguit de les hortalisses Les terres de conreu, molt repartides, són explotades en un 79% pels propietaris i en un 17% per arrendataris La població augmentà en un 62% del 1900 al 1960 des d’aleshores té tendència a minvar El poble 588 h agl 2006, benimuslers 23 m alt era una antiga alqueria islàmica Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 37 famílies Pertangué als Castellví des del s XIV Fou després centre de la baronia de Benimuslem L’església…
bisbat d’Albarrasí
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat que corresponia al territori de l’antiga senyoria d’Albarrasí i a una part del futur bisbat de Sogorb.
Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una sola diòcesi…