La cotxa blava (Luscinia svecica) és un bonic ocell migrador que a l’hivern viu als nostres aiguamolls. No sobrepassa els 14 cm i en tots els plomatges mostra una taca rogenca als costats de la cua, que fa visible en els seus continus moviments. El mascle, a la primavera, té el pit i la gola de color blau, amb una taca blanca al mig, com l’exemplar de la fotografia (feta als marjals del Fondo) mentre que a la tardor, els té blanquinosos. La femella sempre és menys vistosa, i té la gola blanca.
José Damián Navarro.
L’estatus de la cotxa blava sembla força clar, encara que caldria comprovar el que passa a les comarques de l’interior. És una espècie migradora, poc abundosa, i una hivernant localitzada i escassa a tots els Països Catalans, llevat d’Andorra, on no se’n coneix cap referència. Aquest estatus és el que presenta a tota la franja litoral, especialment a terres marjalenques, tant continentals com de les Illes. A les comarques de l’interior és, però desconeguda, encara que és probable que aparegui molt rarament, almenys en migració, tal com succeeix a Aragó.
Quan la cotxa blava arriba a les nostres terres per tal d’hivernar, esdevé amagadissa i difícil de veure, però mitjançant el trampeig amb xarxes per a l’anellatge científic, hom captura nombrosos exemplars i d’aquesta manera es pot precisar la fenologia de la seva presència. Els primers exemplars apareixen al final d’agost i, principalment, el setembre, amb un flux màxim des d’aquest mes fins al començament d’octubre, en què comencen a disminuir les citacions (existeix una antiga citació d’una captura a Xàtiva, el juliol, que pot ésser considerada com a excepcional). La hivernada es perllonga fins al febrer o mitjan març, puix que a partir de la segona quinzena d’aquest mes, i durant la major part d’abril, torna a ésser detectat en més gran nombre, cosa que assenyala el pas prenupcial. Sembla que el pas de tardor és quelcom més intens i perceptible que el primaveral.
La majoria de les observacions i les captures tenen lloc als aiguamolls i els marjals d’arreu dels Països Catalans; hiverna sobretot en canyissars que envolten les llacunes i els estanys o les desembocadures de rius. Durant les migracions pot ser localitzada a qualsevol punt de la costa, si bé mostra una gran tendència a instal·lar-se a les zones amb canyissar.