Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
Isidor de Sevilla
Cristianisme
Música
Doctor de l’Església i bisbe de Sevilla (600-636) hispanoromà.
Germà de Leandre , que li feu de tutor i de mestre, del qual heretà la mitra sevillana Demostrà el seu prestigi personal en els concilis que presidí a Sevilla i a Toledo 633 —que tenia com a objectiu la unitat doctrinal i litúrgica a la península Ibèrica i a la Gàllia Narbonesa— Fou un dels escriptors de més pes, i més llegit, durant tota l’edat mitjana Compilador hàbil i sistematitzador de la ciència antiga, és un dels principals mestres de l’Europa medieval llatina Cal interpretar les nombroses obres d’Isidor Differentiae, Synonyma, Institutionum disciplinae, De natura rerum, De ordine…
,
Josep Lluís de Delàs i Franco
Música
Compositor i director d’orquestra.
Vida Estudià dret a la Universitat de Barcelona i rebé la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Entre el 1950 i el 1954 s’establí a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb H von Waltershause i composició amb Karl Amadeus Hartmann a la Musikhochschule de Munic El 1954 retornà a Barcelona, on realitzà alguns concerts com a director Establert a Colònia definitivament des del 1960, en aquesta ciutat collaborà a la Radiodifusió de la RFA Membre, entre el 1968 i el 1971, de l’Estudi de Música Electrònica de la Universitat d’Utrecht, pot ser considerat com una de les…
,
harmònic
Música
So produït amb alguns instruments musicals corresponent a una nota alternativa, la qual se sent fora de la tessitura habitual que correspondria a una posició o digitació principal.
Aquesta nota alternativa és sempre un harmònic de la sèrie del qual la nota corresponent a la posició esmentada n’és la fonamental sèrie dels harmònics L’ús dels harmònics en la melodia té un doble vessant, la producció de sons sobreaguts i l’aprofitament tímbric d’aquests sons per a l’expressió musical, més velats i eteris Per a la producció dels sons harmònics en l’execució musical s’apliquen tècniques especials En els instruments de corda es recolza un dit a la corda, a sobre del batedor o diapasó, exercint una lleugera pressió, tan sols fregant-la, de manera que en comptes de produir la…
idiòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells en què el generador de so està completament integrat a l’estructura ressonant i de suport, de manera que no existeix una separació material entre les parts vibratòries i les estructurals.
Versió abreujada de la part corresponent als idiòfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Establerta per Sachs i Hornbostel amb el decimal 1 del primer nivell de la seva classificació, el seu àmbit és tan ampli que sovint presenta punts febles d’heterogeneïtat en el desenvolupament dels diferents nivells, motiu pel qual ha estat sovint un dels punts crítics d’aquest sistema de classificació Els grups principals en què es divideix són idiòfons d’entrexoc classificats per Hornbostel-Sachs amb els decimals 11, idiòfons pinçats 12, de fricció 13 i…
La llavor i el fruit
La llavor Llegum i granes de la fesolera o mongetera Phaseolus vulgaris El fruit s’obre, en estat madur, per tal d’alliberar les llavors els fesols o mongetes pròpiament dites adherides als marges de la tavella El llegum immadur la mongeta tendra o bajoca es menja sencer, però en estat madur les valves esdevenen seques i incomestibles Jordi Vidal El primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare, rep el nom de llavor o sement o , encara, de grana És format per un embrió, per teixit nutrici i per una coberta, la testa o episperma L’embrió és una planteta en…
estar en roda
Transports
Estar fondejat un vaixell amb una o més àncores de vira, presentant sempre la proa a la part d’on ve el vent.
onatge
Successió d’ones a la superfície d’un llac, d’un pantà, etc, produïdes per l’acció del vent sobre la seva superfície.
cadell
Oficis manuals
Petita barra que, en els molins de vent, assegurava la caiguda contínua del gra pel seu copejament sobre el canalet o la tremuja.
Era dotat d’un moviment de trepidació motivat per l’acció de la mola damunt un dels seus extrems
baló pilot
Meteorologia
Transports
Baló lliure, de vora 1,5 m de diàmetre, utilitzat per a enregistrar la direcció i la velocitat del vent a diferents altures.
Hom segueix l’ascensió del baló pilot mitjançant un teodolit, tot anotant regularment la direcció i l’altura
brogit
Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d’aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge.