Resultats de la cerca
Es mostren 14728 resultats
Clementina Arderiu i Voltas

Clementina Arderiu i Voltas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poetessa.
Vida i obra Filla d’una família d’argenters, aprengué l’ofici patern, que alternà amb estudis de llengües i de teoria musical i piano a l’Escola Municipal de Música El 1911 publicà el primer poema i poc temps després fou inclosa en l’ Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç 1913 i en l’ Antologia de poetes catalans moderns feta per Alexandre Plana el 1914 Dos anys més tard publicà el primer llibre Cançons i elegies El mateix any es casà amb l’escriptor Carles Riba i, des d’aleshores, prengué una part molt activa en la vida literària catalana Visità o hi…
,
major d’edat
Dret civil
Persona que, pel fet d’haver arribat a la majoritat, gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
A Catalunya, a efectes del dret civil i seguint el dret romà, la majoritat arribava a 25 anys fets, però actualment regeix la Constitució, que fixa la majoria d’edat, a tots els efectes, a 18 anys Segons el dret espanyol vigent, la responsabilitat criminal s’inicia a 16 anys tenir-ne menys de 18 és només un atenuant
voluntat de Déu
Cristianisme
Designi de Déu que es manifesta a través de la seva llei, del pla de salvació, dels signes dels temps o de les circumstàncies de la vida.
abnegació
Religió
Concepte bíblic que expressa negació d’un mateix en bé dels altres, i acceptació de la mort com a condició d’un segur retorn a la vida.
Hom el troba, també, en d’altres religions i filosofies a l’hinduisme, per exemple, constitueix el quart estadi de perfecció āśrama, que comporta un estat de renunciament a tot sannyārama En el sentit de sacrifici purament intern, silenciós i invisible, la forma d’abnegació que apareix a l’hinduisme, apareix semblantment en l’hellenisme tardà, des de Plotí
desig mimètic
Filosofia
Instrument fonamental de l’obra de R. Girard per a la desconstrucció que aquest autor fa de les concepcions romàntiques de la vida i de la literatura.
Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània El desig humà és fonamentalment mimètic no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre el mediador a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a universos diferents, i mediació…
esquizotímia
Temperament, no patològic, en què es dóna una preponderància de la vida interior, de la qual resulta una fredor i un desinterès aparents envers la realitat externa.
laissez faire, laissez passer
Economia
Expressió (‘deixeu fer, deixeu passar’) pròpia de l’escola fisiocràtica per a designar la doctrina que preconitza la no-intervenció de l’estat en la vida econòmica.
Fa referència a la noció que, si hom permet la lliure actuació dels individus en el terreny econòmic, cadascú, en perseguir el seu interès personal, actuarà seguint unes lleis immutables, en virtut de les quals s’establirà una harmonia econòmica natural Adam Smith aplicà aquest principi en el comerç internacional Inicialment, el concepte es concretà en l’oposició a tota mena de limitacions, monopolis i reglamentacions estatals Més endavant, ha estat interpretat en el sentit d’afavorir i protegir el lliure funcionament dels mecanismes econòmics
pinnípedes

Pinnípedes (foca)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Subordre de mamífers carnívors caracteritzats per llur adaptació a la vida aquàtica; tenen les potes conformades per a la natació, especialment les anteriors, en forma d’aleta.
El cos és fusiforme i el pannicle té un desenvolupament considerable, amb funció aïllant Habiten a totes les mars, però sobretot a les aigües àrtiques i antàrtiques El subordre comprèn les famílies dels otàrids lleó marí, dels odobènids morsa i dels fòcids foca, elefant marí
docetisme
Cristianisme
Doctrina cristològica dels primers temps de l’Església que atribuïa a la persona de Jesucrist un cos aparent i negava tota realitat a la seva vida humana.
S'originà quan hom volgué explicar racionalment l’encarnació i passió de Crist des del dualisme espiritualista de la gnosi No arribà a constituir cap secta determinada, però es presentà en el decurs dels segles sota diverses formes valentinians i marcionites s II i III, monofisites s VI i càtars s XI Fou condemnat pel concili de Calcedònia 451
competències bàsiques
Educació
En el marc escolar, competències que ha d’adquirir l’alumnat durant l’escolaritat obligatòria que li permetin inserir-se perfectament en la vida escolar i social.
Inclouen les competències necessàries per a l’adquisició dels continguts acadèmics corresponents a les diferents matèries i àrees del coneixement, les que permeten la normal i positiva relació social, tant dins la institució escolar com fora d’aquest marc, i les que preparen per a l’accés al món laboral El departament d’ensenyament, en la publicació Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori 2000, les estructura en cinc àmbits matemàtic, social, tecnicocientífic, lingüístic i laboral