Resultats de la cerca

Fill d’una cantant d’òpera, no manifestà interès per la música fins a la seva joventut, quan ja era a la universitat estudiant econòmiques Començà els seus estudis musicals a Heidelberg i, més tard 1909, els prosseguí a Berlín sota el mestratge de Paul Juon i W Klatte Malgrat tot, fou un compositor essencialment autodidacte Entre el 1914 i el 1930 visqué retirat a Ried, una petita població Allí reuní uns quants alumnes, entre els quals Carl Orff D’altra banda, ocupà el càrrec de professor de composició a l’Acadèmia Prussiana de les Arts de Berlín, lloc en el qual romangué fins el 1933 Llevat…

Rebé les primeres classes de música del seu pare El 1642 fou nomenat organista de l’església de Santa Maria, a Rostock Hasse fou més conegut a la seva època per la música de cambra i les cançons sacres que no pas per la música d’orgue Les seves Delitiae musicae 1656 contenen vint-i-una suites amb la successió de danses allemande-courante-sarabande Les seves cinquanta melodies per a la collecció de música religiosa Geistliche Seelen-Musik , editada per H Müller el 1659, mostren un ús de les ornamentacions semblant al de les àries italianes i, en conseqüència, una mica allunyat de…

Les seves dades biogràfiques són força confuses Era sacerdot i sembla que cap al 1518 estigué actiu en algun punt de la diòcesi de Cambrai i també a la cort reial francesa, perquè dos dels seus motets foren escrits per a la coronació de Francesc I el 1515 i d’altres s’hi refereixen Gaudí d’un cert reconeixement a l’època i les seves obres són força abundants en les fonts coetànies P Attaignant li atribuí tretze composicions en les seves dues antologies Treize livres de motets , del 1534 i el 1535, i en publicà la Missa super ’Nigra sum' al Liber primus tres missas continet París, 1532 El…

De família amb pocs recursos econòmics, estudià cant a Forlì amb G Minguzzi i debutà a Finale Emilia, en el paper de Polione de Norma , a l’edat de vint-i-tres anys Obtingué el seu primer gran èxit el 1871, a Bolonya, com a intèrpret de Don Sebastiano , de G Donizetti A partir de llavors fou contractat pels més importants teatres italians i europeus El 1875 fou escollit per G Verdi per a cantar, al costat de T Stolz, M Waldmann i Medini, la seva Missa de Rèquiem , durant una tournée per França, Anglaterra i Àustria Actuà a Petersburg, cada temporada, del 1876 al 1903 Es retirà el…

Estudià cant durant un temps molt breu i a vint-i-un anys debutà al Teatro Costanzi de Roma interpretant el paper de Herald Lohengrin Posteriorment actuà a Santiago de Xile i Buenos Aires i el 1903 es presentà al Covent Garden de Londres, on intervingué en Lucia di Lammermoor i El barber de Sevilla A partir de la temporada 1903-04, després d’haver-se presentat amb el paper titular de Rigoletto a la Scala de Milà, fou reclamat als principals teatres d’òpera d’Europa També fou molt popular als Estats Units d’ençà del seu debut a Filadèlfia 1912, i entre el 1922 i el 1930 actuà…

La fissura anal constitueix una erosió o un esquinçament dels teixits superficials del conducte anal, habitualment de forma lineal o allargada, que origina molt dolor sobretot al cap d’uns vint minuts de l’acte defecatori Moltes persones que pateixen d’una fissura anal intenten d’endarrerir tant com poden les defecacions, perquè els fa por el dolor que els provoquen Tanmateix, però, aquesta actitud és contraproduent, ja que, com més tensa es trobi la musculatura de la zona i més sòlida sigui la matèria fecal —pel fet de no ésser evacuada en el moment que n’hi ha més necessitat—,…

De formació autodidàctica, debutà quan era un adolescent El 1928 es traslladà a Nova York i l’any següent entrà en l’orquestra de Duke Ellington com a substitut de Bubber Miley Deixà Ellington el 1940 i tocà durant un any en l’orquestra de Benny Goodman El 1941 formà la seva pròpia banda, en la qual tocaren personatges com Bud Powell i Charlie Parker i que es dissolgué al principi dels anys cinquanta El 1962 tornà a l’orquestra d’Ellington, on romangué fins el 1975 Williams fou un intèrpret de gran força expressiva Bàsicament inspirat en Louis Armstrong, emprà i desenvolupà els recursos…

Fou deixeble d’André Jaunet a Zuric i de Marcel Moyse flauta i Eugène Bigot direcció d’orquestra al Conservatori de Música de París, on fou distingit amb un segon premi de flauta A vint-i-un anys substituí Aurèle Nicolet com a solista de flauta de l’Orquestra de Winterthur Entre el 1960 i el 1967 fou director musical del Teatre Municipal de Lucerna, encara que la seva faceta més destacada és la de flautista Collabora habitualment amb orquestres com l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i l’English Chamber Orchestra Ha fet gires de concerts per Europa, l’Amèrica del Sud,…

Estudià violí a la Universitat de Columbia, on fou deixeble de H Dittler, i més tard amplià la seva formació com a violista i director d’orquestra amb L Barzin Del 1935 al 1943 fou assistent de la WOR Radio i aquest darrer any passà a ser viola solista i assistent d’A Toscanini a l’NBC Symphony Orchestra En 1946-54 formà part del New York Piano Quartet i ensenyà a la Juilliard School Entre el 1960 i el 1967 fou membre del pla musical de la US Information Service Estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Seattle durant vint anys 1954-74 i posteriorment, el 1976, fou nomenat…

Es formà com a cantant amb el seu pare i estudià música a la Universitat de Toronto El 1978 debutà en una retransmissió televisiva de The Medium GC Menotti i poc temps després fou contractat en diversos teatres d’òpera canadencs i dels Estats Units El 1982 es presentà al Festival d’Edimburg i el 1991 debutà al Covent Garden de Londres com a Escamillo Carmen El 1987 actuà al Metropolitan de Nova York en Manon Lescaut J Massenet i el 1991 participà, al mateix teatre, en l’estrena de The ghosts of Versailles , de J Corigliano El 1992, a Mont-real, interpretà per primera vegada el paper d'…