Resultats de la cerca

Biografia  Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911 Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià 1911-14 i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M Jaume Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre Començà a anotar els núvols que hi havia i el grau…

Serví com a fàmul a Calella alhora que hi estudiava El 23 de novembre de 1842 començà a estudiar retòrica a la classe del pare Joaquim Comas Vestí la sotana de l’Escola Pia l’11 d’abril de 1848 a Barcelona i anà a Sabadell per fer el noviciat, on professà l’1 d’abril de 1850 Cursà la carrera eclesiàstica a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i compaginà els estudis de filosofia i de teologia amb el de matemàtiques Eren els primers anys de la restauració de l’Escola Pia i aquesta havia acceptat el repte d’impartir matemàtiques i ciències en el nou batxillerat que l’Estat estava implantant…

Dedicat professionalment a la publicitat, fou també crític cinematogràfic a Destino i Dirigido por i cofundador dels cineclubs Arts i Mirador L’any 1995 fundà la productora Eddie Saeta, que ha esdevingut central en el cinema d’autor a Catalunya i ha contribuït a la projecció de nous directors Entre d’altres, ha produït Things I Never Told You 1996, d’I Coixet Fuente Álamo La caricia del tiempo 2001 i Bolboreta, Mariposa, Papallona  2007, de P García Les mans buides 2003, de M Recha Ar meno un quejío 2005, de F de France Honor de Cavalleria 2006 i El cant dels ocells 2008 d’A Serra La silla …

Ha publicat poemaris com Bitàcola 1986, premi Martí Dot 1985, Tríptic de tardor 1985, Biblioteca de guerra 2001,  Nòmada 2004, premi 25 d’Abril de poesia de Benissa 2003, Perversió del tròpic 2006 i Metralla 2011 En novella, és autor de La confessió 1993, Salt en fals 1998, La cara oculta de la lluna 2001, premi Enric Valor 2000, Diva 2004, premi Ulisses de narrativa, Ecos de Berlín 2008, L’ombra del fènix 2010, premi Baltasar Porcel de novella 2007, Metròpoli 2012 i Un miracle sense importància 2016, premi Ciutat de Carlet de narrativa 2016, i també a escrit narrativa curta Històries de la…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…

Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona , de la qual ha estat professor de filosofia contemporània 1975-90 Director de l’Institut d’Humanitats 1986-89, fundador de la revista cultural Saber 1980 i director fundador de la collecció Textos filosòfics d’Edicions 62 1981, ha estat collaborador regular del diari La Vanguardia 1980-96 i collaborador del diari El País Des dels seus inicis 2010 publica regularment articles d’opinió al diari Ara Collabora també amb la Cadena SER Ha publicat diversos llibres de tema filosòfic, generalment a l’entorn de la temàtica…

Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico  i El País  Director de comunicació del Grup Godó  i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació ACR , sobre…

S’inicià al Club Natació Olot, sota les ordres del seu pare, Àngel Robredo, i el 1996 passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i fitxà pel RCT Barcelona-1899 Com a júnior guanyà en dues ocasions l’Orange Bowl 1998, 2000 Ja en categoria absoluta fou campió de Catalunya 2000, 2003 i d’Espanya d’individual 2002 i de dobles 2000, amb Santiago Ventura També fou subcampió d’Espanya d’individual 2001 Al llarg de la seva carrera ha guanyat dotze títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Sopot 2001, 2007, Bastad 2006, 2008, Comte de Godó 2006,…

Es llicencià el 1975 en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona Des del 1977 és professor de cultura popular i llengua catalana a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes Com a polític milità en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN durant els anys setanta, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca PSM, partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del Consell General…

Estudià filosofia i teologia, i fou ordenat sacerdot el 1967 Doctor en Teologia per la Universitat Pontifícia de Roma 1972 i expert en eclesiologia, fins el 1988 fou professor de la Universitat Pontifícia de Salamanca, de la qual fou degà en 1986-88 i gran canceller de l’any 2000 al 2005 El 1992 fou designat bisbe de Palència, i el 1995, bisbe de Bilbao Rebut amb reticències pels sectors nacionalistes, es guanyà la confiança de la societat basca gràcies a la seva capacitat de diàleg i als gestos de concòrdia entre els sectors basquistes i espanyolistes Del 1993 al 2002 presidí la Comissió…