Resultats de la cerca
Es mostren 2969 resultats
hospital
Història
Refugi de la baixa edat mitjana per a acollir els vianants que travessaven ports de muntanya considerats perillosos.
Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm l’Hospitalet…
legió Còndor
Nom oficial, des del novembre de 1936, de les forces aèries alemanyes que lluitaren a favor del general Franco, en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Abans de la seva constitució oficial, ja havia estat especialment important l’ajut de l’aviació alemanya al govern de Burgos en una gran part foren avions alemanys els que efectuaren el primer pont aeri de la història, en transportar les tropes de Franco des d’Àfrica a Andalusia més de 13 000 soldats entre l’agost i l’octubre de 1936 Pel novembre foren incrementats els efectius de l’aviació alemanya i fou constituïda la legió Còndor sota el comandament del general Hugo von Sperrle La formaven quatre esquadrilles de bombardeig, quatre de caça, una d’hidroavions de reconeixement, bateries…
Francesc Espriu i Puigdollers
Escultura
Pintura
Història
Polític, pintor i escultor.
Format a Llotja Barcelona, milità des de jove a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Voluntari a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola, el 1936 fou ferit a Belchite Posteriorment s’exilià i, després d’uns mesos d’internament al camp de refugiats a Argelers, gràcies a un ajut del govern britànic pogué estudiar a la universitat de Montpeller 1939-1940, on coincidí amb altres intellectuals exiliats i fundà el Front Nacional de Catalunya El 1941 retornà a Barcelona, on passà clandestinament informació als aliats, però fou descobert el 1943 i empresonat…
Sant Cebrià de Rosselló
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana costanera, des de més al S de l’estany de Sant Nazari fins prop de la desembocadura del Tec.
La zona contigua a la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca, des del 1960 ha estat transformada, per iniciativa municipal, en un dels primers centres turístics del Rosselló amb un port que pot acollir un miler d’embarcacions esportives, pistes de golf, tenis, centre hípic, clubs nàutics, amb el nucli del mas de les Rotes i de la Platja de Sant Cebrià Resten encara extenses zones d’aiguamolls i algun petit estany, com el de les Criolles, al S, prop del mas dels Capellans La resta del terme és dedicada a l’agricultura, especialment a la vinya El regadiu aprofita les aigües del canal d’Elna i…
la Barraqueta
Enclavament
Enclavament del terme de Perafort (Tarragonès), a la dreta del riu Glorieta, entre els termes de Vilallonga del Camp (Tarragonès), del Rourell i del Milà (Alt Camp).
Joan Santacana i Mestre
Arqueologia
Arqueòleg i museòleg.
Deixeble de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell, es llicencià en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1973 Doctorat en pedagogia per la Universitat de Valladolid 1994, és professor de didàctica de les ciències socials a la Facultat de Formació del Professorat de la UB Anteriorment, fou catedràtic d’ensenyament secundari i cap adjunt d’ensenyaments secundaris i professionals dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Barcelona Ha dut a terme nombrosos treballs d’excavació, entre d’altres a la cova del Garrofet AltCamp, al jaciment protohistòric…
Jocs Mediterranis de Tarragona 2018
Esport general
XVIII Jocs Mediterranis, celebrats a la ciutat de Tarragona del 22 de juny a l’1 de juliol de 2018.
La ciutat fou designada seu dels Jocs el 15 d’octubre de 2011, amb previsió de celebrar-los l’any 2017, però dificultats d’ordre divers els posposaren fins el 2018 Hi participaren 26 estats i uns 4000 esportistes La ciutat de Tarragona concentrà la majoria de les disciplines, però en conjunt foren 16 les seus on tingueren lloc competicions, la majoria a les comarques del Tarragonès Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, i també al Baix Camp Cambrils, Reus, la Selva del Camp, l’Alt Camp Valls, el Baix Penedès Calafell, el Vendrell, el…
la Plana

El llogaret de la Plana, a Alcover
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alcover (Alt Camp), al NE de la vila, a la dreta del Francolí.
Al segle XIX formà amb Samuntà l’antic municipi de la Plana i Samuntà
mola de Colldejou

Baixant de Colldejou (Ripollès)
© Fototeca.cat
Muntanya
Mola (914 m alt.) de la Serralada Prelitoral, al terme de Colldejou, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda també per Portell del Llamp
.
Recolzada en un basament paleozoic, és composta per nivells de Triàsic coronats d’una cinglera juràssica de calcàries i margues Al NE enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al SW, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al NW domina la depressió de Móra, davant Falset, i al SE resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells de les Processons, de la cova del Llamp hi ha els residus d’una antiga fortificació
Xiva
Panoràmica de la vila de Xiva, amb el santuari de la Mare de Déu del Castell a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Situat a la part oriental de la comarca, al límit amb l’Horta, ocupa la capçalera i el curs alt de la rambla de Xiva o riu de Xest, amb un terme molt allargat d’W a E, des de la serra de Xiva , alineació muntanyosa que limita la Foia amb els Serrans Santa Maria, 1135 m alt Las Hierbas, 1023 m, fins a la serra de la Parentxisa 329 m alt i el pla de Quart, al límit amb el Camp de Túria i l’Horta, en un dels indrets on la zona de llengua castellana arriba més a prop de la costa masia de Santo Domingo La part muntanyosa és ocupada per pinedes i…