Resultats de la cerca
Es mostren 17807 resultats
José Vicente Concha Ferreira
Història
Política
Polític colombià.
Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa
Joaquín Casalduero i Martí
Literatura
Crític literari.
Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 es dedicà a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA Fou professor a la University of California És autor de Sentido y forma de las Novelas Ejemplares 1943, Sentido y forma del Quijote 1949, Vida y obra de Galdós 1962, Estudios sobre literatura española 1962, Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda 1975 i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento 1977
Raymond Arthur Dart

Raymond Arthur Dart
© Fototeca.cat
Antropologia
Antropòleg australià.
Estudià a Anglaterra i als EUA El 1922 s’incorporà a la Universitat de Johannesburg Dos anys després descobrí a Taungs unes primeres restes d’homínid que batejà amb el nom d' Australopithecus africanus La filiació d’aquestes, i la de les troballes posteriors a Makapan, provocà diverses controvèrsies científiques Entre les seves obres més importants cal esmentar Australopithecus Africanus the Man-Ape of South Africa 1925 i The Osteodontokeratic Culture of Australopithecus Prometheus 1957 Escriví l’autobiografia Adventures with the Missing Link 1959
Byron Shewman
Voleibol
Jugador de voleibol.
El 1972 abandonà els Estats Units i fitxà per l’Hispano Francès, on jugà a les ordres de Jean Marc Buchel i dirigí l’equip junior Vestí la samarreta de l’Hispano durant la temporada 1972-73 i es proclamà campió de Lliga A les acaballes de la temporada també actuà com a entrenador provisional del primer equip L’any següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip que abandonà el 1975, any que retornà al seu país Fou internacional amb la selecció dels EUA
Miquel Soler Escudero
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Competí representant La Salle Gràcia, fou campió d’Espanya en quatre ocasions consecutives 1981-84 i guanyà el Memorial Blume dues vegades 1984, 1985 Fou internacional amb Catalunya i amb Espanya, i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, quatre Campionats del Món 1979, 1981, 1983, 1985 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 i dos Jocs Mediterranis 1979, 1983, en els quals aconseguí una medalla de plata i una de bronze Posteriorment, participà durant una temporada en espectacles artístics i gimnàstics als EUA 1987-88
sistema de posicionament global
Sistema mundial de posicionament o radiolocalització, basat en la captació per un receptor especial dels senyals emesos per una xarxa de 24 satèl·lits dels EUA, que té un vessant militar i un altre de civil.
Construït per la marina nord-americana, el primer satèllit del programa militar NavStar GPS, iniciat el 1973, fou llançat l’any 1977 i, com tots els que el seguiren, orbita a uns 20 200 km d’altitud, amb un període de 12 hores Fins molt més tard la xarxa GPS, en construcció, no estigué també disponible per a usos no militars El sistema té dos modes de funcionament, un de molt precís, basat en el codi P i restringit als exèrcits dels EUA, i un altre que introdueix un error volgut, normalment inferior als 100 m, basat en el codi C/A i obert als usos civils L’usuari, dotat d’un…
Maḥmūd Ahmadinejad
Política
Polític iranià.
Doctor en enginyeria de transports per la Universitat de Teheran, on fou professor El 1979, poc després de la revolució islàmica, participà en l’assalt de l’ambaixada dels EUA a Teheran El 1986 passà a formar part dels Guardians de la Revolució, cos parapolicial creat amb la missió de vetllar per l’ortodòxia islàmica d’individus i grups i amb poders per a exercir una repressió discrecional El 1988 fou designat governador de dues províncies El 2003 aconseguí l’alcaldia de Teheran, i al juny del 2005 derrotà el candidat oficialista Ali Akbar Hashemi Rafsandjani a la presidència del…
Xavier Cugat i Mingall
Disseny i arts gràfiques
Música
Cinematografia
Músic i dibuixant.
Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba, on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…
,
llac Superior

Vista del Llac Superior, a la frontera entre el Canadà i els Estats Units d’Amèrica
© Fototeca.cat-Corel
Llac
Llac de l’Amèrica septentrional, el més gran i el més profund dels cinc els Grans Llacs
.
Ocupa una àrea de 80800 km 2 , amb una conca de 209000 km 2 Comunica amb les conques de l’Huron i del Michigan pel Sault Sainte Marie La vora NE pertany al Canadà i la SW als EUA estats de Minnesota, Wisconsin i Michigan Navegable durant 8 mesos l’any, té importància pel tràfic de cereals canadencs collits a Fort William i a Port Arthur, i també pel mineral de ferro que des de Duluth és enviat als alts forns d’Ohio i Pennsilvània Uns altres ports importants són els de Harbor i Hancock
reserva d’indis
Història
Política
Cadascuna de les zones d’Amèrica del Nord on viu confinada, a partir de la llei Dawes Severalty Act (1887), la població indígena.
Actualment hi ha uns 650 000 indis repartits en un centenar de reserves als EUA i en unes dues mil al Canadà Intent extrem de posar fi a la política de genocidi, recolzava sobre el pressupòsit que els indis ja eren ben a prop de llur extinció i, doncs, que ja no oferien cap mena de perill per als blancs Als països d’herència hispànica, per bé que mai no foren decretades aquestes reserves, l’acorralament hi fou semblant, i en són testimoni les zones de refugi i àdhuc llur progressiu empetitiment