Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
trèvol
Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat Tstellatum és una…
vanessa
Vanessa (Vanessa atalanta)
zyric (cc-by-nc-sa-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que inclou papallones de talla mitjana o grossa (30 a 90 mm), caracteritzades per les ales fistonejades i de colors vistosos.
De cos cepat i antenes en forma de maça, són papallones diürnes de vol ràpid les larves, proveïdes de tubercles i espines, es nodreixen de certes plantes cards, llúpol, salzes Als Països Catalans destaquen Vanessa atalanta 50-70 mm, d’ales negroses amb taques blanques, blaves i vermelles, Vantiopa 70-85 mm però inclosa en el gènere Nymphalis , Vcardui 50-65 mm però inclosa en el gènere Cynthia o vanessa dels cards i Vio actualment dins del gènere Cynthia
tràupids
Tàngara de set colors
DickDanields (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, gruixut i cònic, adequat per a trencar llavors i pinyols durs, amb el cos arrodonit, les potes curtes, les ales curtes i arrodonides i proveïdes de nou rèmiges primàries, plomatge abundant, generalment amb reflexos lluminosos i ric en coloracions vives i contrastants.
Generalment construeixen nius oberts o cupuliformes, fixats a les branques dels arbres o sobre tanques vives Inclou 97 gèneres amb 373 espècies de l’Amèrica tropical Cal destacar la tàngara de set colors Tangara chilensis , que habita des de Colòmbia fins al Brasil i Bolívia
cirereta de pastor
Cireretes de pastor
Roberta F. (cc-by-sa-3.0)
campaneta de fulla rodona
Campaneta de fulla rodona
Jutta234 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les campanulàcies, de rizoma prim, tiges de 10 a 50 cm d’alçada, fulles dimorfes, les de la roseta, ovades, cordiformes, dentades, peciolades, i les caulinars, lanceolades i linears, flors blaves disposades en raïm o en panícula i fruits capsulars pènduls.
Creix en pastures de muntanya, i és freqüent a tota l’Europa mitjana
rata
Rata comuna
(CC BY-SA 2.0) Jean-Jacques Boujot
Mastologia
Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, subfamília dels murins, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera).
La rata negra o rata de camp , d’uns 16-23 cm de longitud, cua llarga fins a 25 cm i amb moltes anelles, orelles grosses i pelatge aspre de color fosc, habita en els llocs secs i preferiblement enlairats, per la qual cosa és freqüent als graners i golfes dels pobles i de les granges aïllades La rata comuna o rata de claveguera , més grossa arriba a uns 27 cm però de cua i orelles més curtes i pelatge més suau, prefereix els llocs humits i arran de terra, i per això habita a les clavegueres de les ciutats, bé que hi ha poblacions salvatges en els canals de reg de camp Ambdues espècies…
evònim del Japó
Evònim del Japó
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre perennifoli, de la família de les celastràcies, de fins a 6 m d’alçària, amb fulles oposades, ovades o el·líptiques i de marge crenat o serrat, i amb fruits capsulars vermells.
Oriünd del Japó, és molt comú en jardins
cabra salvatge hispànica
Cabra salvatge hispanica
Claudia Komesu (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, molt semblant a la cabra salvatge pirinenca, de dimensions més petites i amb les banyes més llargues i menys corbades.
Quan no és l’època del zel octubre o novembre, viu en ramats no jerarquitzats, generalment de sis a quaranta individus del mateix sexe els mascles sovintegen en parts més altes de les muntanyes que les femelles Habiten al centre i al sud de la península Ibèrica serra de Gredos, Sierra Nevada i Serranía de Ronda a més, també han proliferat als ports de Beseit, on el 1985 hi havia uns 1500 individus, després que hom hi establís una reserva de caça Entre el 1995 i el 1999 es reintroduïren a Montserrat uns 25 exemplars de cabra salvatge procedents dels Ports, que el 2017 ja eren més de 250 L’any…
bavosa blanca
Bavosa blanca
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa bicolor, de cos blanquinós i amb una franja longitudinal negra.
actinomicosi
Patata infectada per actinomicosi
Rasbak (CC BY-SA 3.0)
Fitopatologia
Malaltia de la patata produïda per l’actinomicet Streptomyces scabies, coneguda també per sarna de la patata.