Resultats de la cerca

Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El Arte Musical",…

Inicià la seva formació musical al cor de l’església de Santa Maria d’Alcoi amb l’organista Josep Jordà Ja adolescent, es traslladà a València amb la seva família i hi amplià els seus estudis de música Posteriorment guanyà la plaça de mestre de capella, organista i professor del collegi dels jesuïtes de Sant Josep de València Algunes de les seves primeres incursions en el món de la composició foren obres sacres, com ara l' Stabat Mater 1871, amb el qual obtingué un premi de la Societat Valenciana d’Amics del País El 1873 s’installà a Madrid, on estrenà algunes obres…

Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940…

Desenvoluparen la seva activitat a Florència, Venècia i Roma i també a França i la Península Ibèrica Els seus treballs es dugueren a terme entre mitjan segle XV i el primer quart del segle XVII El primer membre del qual es té notícia és Filippo Florència 1450-1517 Els seus fills Bernardo 1487-1551 i Benedetto continuaren el negoci i publicaren, a part d’obres d’autors clàssics, com havia fet Filippo, obres en llengua vulgar, com ara el Decameró de G Boccaccio El fill de Bernardo, Filippo, dit el Jove, publicà, entre altres obres, Dialogo della musica…

Les falsificacions s’han intensificat a mesura que l’art ha entrat en la societat com a forma d’inversió econòmica Per a ésser reconeguda com a tal, la falsificació ha d’ésser ratificada per uns perits judicials o uns teòrics especialistes en l’estil artístic corresponent Hom anomena falsificacions totals les que són rèplica total d’una obra d’art autèntica, catalogada i generalment signada, i fetes amb la plena intenció d’enganyar el comprador Les falsificacions parcials, per contra, són obres originals en les quals hom ha fet modificacions per aconseguir una major cotització…

Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de DFE Auber Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries El 1858 marxà a Le…

Fou nen prodigi i ben aviat destacà com a pianista i com a compositor, i arribà a cridar l’atenció de compositors tan importants de l’època com Puccini, RStrauss i Mahler Fou deixeble d’AZemlinsky i a 13 anys veié representada la seva obra escènica Der Schneemann a la Staatsoper de Viena Se succeïren els èxits, i els directors més destacats i influents de la vida musical germànica ANikisch, Felix Weingartner donaren a conèixer les seves composicions simfòniques En el terreny de l’òpera triomfà amb obres com Der Ring des Polykrates 1916, Violanta 1916 i, sobretot, Die tote Stadt…

Aquesta capella devia ser situada prop del barri de Sant Salvador de la Calçada i segurament es trobava a ponent del dit barri, on encara existeix avui dia el pou de la capella La primera notícia documental és del 1216, any en què Arnau de Perelló, de Martorell, fa un llegat de sis diners a la capella de Sant Salvador Novament és esmentada l’any 1286 pel fet que Guerau VII de Cervelló fa donació perpètuament a l’església de Sant Salvador de la Calçada i als procuradors d’aquesta capella d’un cens d’un parell de capons, però sense cap dret de senyor, que el dit Guerau percep tots els anys de…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’…

Descobrí la vocació compositiva quan era gairebé un adult i inicià la seva formació musical, a divuit anys, al Trinity College of Music Més tard ingressà al Morley College, on fou alumne d’A Milner i W Goehr Fou professor, entre altres centres, a la London University, al Morley College i al Royal Northern College of Music de Manchester, centre aquest darrer on romangué fins el 1999, any que es jubilà Començà a compondre la dècada de 1960 Entre les obres d’aquest període destaquen una sèrie de peces de cambra, com ara Nine or Ten Hosannas 1967 o Brighton Piece 1967 El 1965 estrenà…