Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
Autoretrat de Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (1839)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’impacte d’…
Els heterocontòfits o crisòfits "sensu lato"
D'esquerra a dreta i de dalt a baix organització cellular de les rafidofícies a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula crisofícies a flagels b plast c vacúol contràctil d nucli e cos mucífer f grànul de crisolaminarina g teca bacillariofícies Navicula i Melosira a nucli b nuclèol c cromatòfor o plast d pirenoide e gota de greix f rafe g membrana nuclear h reticle endoplasmàtic i dictiosomes j ribosomes citoplasmàtics k mitocondri amb ribosomes mitocondrials l vacúol m membrana cellular n epivalva o hipovalva…
Els escàrids: peix lloro
La família dels escàrids és força rica en espècies pròpies dels esculls corallins de les mars tropicals Hom els anomena peixos lloro perquè tenen les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro Les maxilles, curtes i fortes, tenen gran part dels ossos bucals units D’altra banda, els ossos faringis són grossos i dotats d’algunes dents molariformes, les superiors de les quals són mòbils en sentit antero-posterior Les escates cicloides, grans, també es distribueixen per les galtes Presenten una aleta dorsal única i…
setrill d’amanir
Indústria tèxtil
Pot de metall amb tres brocs que era emprat antigament pels paraires i pels filadors per a mullar amb oli, amb aigua sabonosa, etc, les fibres que havien d’ésser cardades.
xató

Xató
© MPG
Gastronomia
Amanida de diversos ingredients (escarola, tomàquet, pebrot, bacallà, olives, tonyina, etc), adobada amb una salsa picant feta amb all, oli, bitxo, pebre, vinagre, etc, típica sobretot del Penedès i el Garraf.
carbazole

Carbazole
Química
Compost heterocíclic que conté tres anells condensats; hom el troba en l’oli d’antracè procedent de la destil·lació seca del carbó; sintèticament és preparat per ciclació de l’orto-aminobifenil.
Per irradiació ultraviolada presenta una forta fluorescència i fosforescència És insoluble en aigua i lleugerament soluble en èter Té el punt de fusió a 245ºC i el d’ebullició a 355ºC És emprat industrialment com a primera matèria per a l’obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants, cautxú, també com a desodorant, i en l’obtenció de detergents En anàlisi química, hom l’empra com a reactiu per a identificar la lignina, els hidrats de carboni i el formaldehid
olis
Indústria tèxtil
Cotó, encara no filat, que es taca d’oli durant les operacions de filatura i que és emprat, barrejat amb altres rebuigs de cotó, per a fer la trama dels moletons.
Marçà

Marçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb Capçanes S, els Guiamets SW, el Masroig W, Falset N, Pradell de la Teixeta i Colldejou E, aquest últim terme pertanyent a la comarca del Baix Camp És en un territori accidentat pels contraforts nord-occidentals tossa del Mal Pas, 502 m de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou que depassen els 700 m a l’extrem SE i drenat per la riera de Marçà o de Fontaubella i els barrancs de les Taules, afluent a la riera de Marçà, i dels Ribassos i de les Pedrenyeres, tots de la conca del riu de Siurana, a través de…
La casa Cros, pedra mil·liar de la indústria química catalana i espanyola
Dibuix de la fàbrica Cros a Badalona ECSA La industria química moderna ha nascut, a Europa, com una seqüella de la plètora tèxtil del segle XVIII L’augment de la població i de la renda per càpita anaren acompanyades, en aquella centúria, d’una renovada esplendor dels teixits tradicionals –de llana, lli i seda– i de l’adopció d’un teixit nou –el de cotó– cridat a eclipsar ben aviat els seus predecessors Un dels problemes d’aquella indústria tèxtil consistia en els costos en temps i en diners generats pel blanqueig, l’operació destinada a deslliurar el fil o la tela de les matèries grasses o…
triadora
Mena de plat d’aram o de llauna, amb un mànec curt, que serveix per a destriar i recollir l’oli que va per damunt l’aigua, després de moldre l’oliva.