Resultats de la cerca

Rebé la formació musical del seu pare, autor de llibres sobre teoria de la música Després de diversos viatges per Europa fou contractat com a pianista a la cort de Copenhaguen L’any 1851 s’installà a Colònia, on feu de professor de piano i de contrapunt Encara que s’estigué durant uns quants mesos a Breslau, el seu prestigi li permeté obtenir una plaça al Conservatori de Leipzig, en el qual desenvolupà una important tasca que convertí el centre del qual fou director a partir del 1897 en un dels més importants del món A Leipzig, fou també durant alguns anys director de l’Orquestra de la…

En 1715-16 serví com a organista a l’abadia de Melk, plaça que abandonà per traslladar-se a Viena El 1728 era mestre de capella a la cort dels Esterházy, a Eisenstadt, com a successor en el càrrec de Wenzel Zivilhofer Werner, amb el qual la capella assolí gran prestigi, exercí aquesta tasca fins que el 1766 fou substituït per J Haydn, que el 1761 havia entrat al servei de la família Esterházy en qualitat de sotsmestre de capella Les relacions entre tots dos compositors foren sempre tenses Werner compongué una gran quantitat de música religiosa, en què destaquen els oratoris, misses i…

Alumne de GB Martini, entrà a l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1761 L’any següent assolí els primers èxits a Venècia, ciutat on presentà les seves òperes El 1764 s’establí a la cort del duc Carles I de Brunsvic Baixa Saxònia, amb el càrrec de director de l’orquestra i compositor de l’Opernhaus Deu anys més tard fou nomenat mestre de capella a Munic, ciutat que hagué d’abandonar després de pocs mesos arran d’un escàndol produït per la seva relació amb la comtessa Törring-Seefeld Tornà a Itàlia i el 1776 anà a Madrid, on li donaren la plaça de mestre de capella de Los Sitios Reales, a la…

Fou l’encarregat de publicar les obres instrumentals del seu pare amb el títol Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Hernando s’encarregà de posar aquestes obres en xifra mitjançant el sistema de tabulatura utilitzat també per altres organistes espanyols del seu temps El prefaci d’aquest llibre, tot i que l’autoria li és discutida, conté instruccions molt útils sobre la pràctica interpretativa de la música per a tecla de l’època, a més de demostrar l’elevat nivell intellectual del seu autor El 1559 actuà com a organista substitut a la cort de Madrid L’…

Un primer intent del capítol de la collegiata de Santa Maria de Daroca de nomenar-lo organista, el 1628, feu fallida a causa de la migradesa del sou i no fou fins el 1631 que accedí al càrrec Des d’aquesta ocupació desenvolupà una intensa activitat professional i docent i assolí un gran prestigi arreu de la Península El 1639, el capítol del Pilar de Saragossa li oferí la plaça d’organista, que rebutjà El 1669, el capítol de Daroca el nomenà mestre de capella i concedí al seu nebot, Diego Xaraba, el dret de succeir-lo com a organista Bruna fou confirmat en el càrrec el 1674 i sembla que l’…

Vida A sis anys feu la primera aparició pública com a solista Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle El 1909 estrenà a Leipzig Rêve , opus 53, de P de Sarasate A partir del 1913 residí a l’Argentina A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana, amb la qual collaborava…

Rebé instrucció musical del seu pare, organista en una església de Narbona Cap al 1733 era a París, on publicà les seves primeres obres instrumentals, algunes de les quals foren estrenades al Concert Spirituel El 1740 fou nomenat sotsmestre de la capella del rei, i el 1744, intendant de musique de la cort Del 1755 al 1762 ocupà la plaça de director musical dels Concerts Spirituels Debutà com a compositor d’òperes el 1742 amb Isbé Aquesta òpera anà seguida d’altres, algunes de les quals assoliren un èxit notable, com Le carnaval du Parnasse 1749, que es representà trenta-cinc vegades el…

Vida La seva primera formació musical tingué lloc al Reial Collegi del Corpus Christi de València conegut com "del Patriarca", en allusió al seu fundador, el patriarca Joan de Ribera, on ingressà com a escolà de cant el 1657 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Albarracín vers el 1671 Traslladat a València el 1674, treballà al mateix Collegi del Corpus Christi on s’havia format, i n’esdevingué mestre de capella interí el 1676 Finalment, el 28 de maig de 1677 obtingué la plaça de mestre de capella de la seu metropolitana de València, on residí fins a la seva mort Quant a la…

Estudià amb J Calace i B Bettirelli al Conservatori de Milà, on obtingué els premis de piano i composició Més tard, els anys 1956, 1958 i 1960 obtingué el primer premi en els concursos internacionals de composició celebrats a Darmstadt i Bolzano Aviat s’erigí com un intèrpret especialitzat en música contemporània Ha combinat la seva activitat pianística amb la de clavecinista, bé interpretant en solitari bé en conjunts simfònics i de cambra Ha tocat amb Salvatore Accardo i amb Itzhak Perlman i ha format part del Trio de Milà Amb Cathy Berberian formà un duet amb el qual oferí recitals…

Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments fonogràfics…