Resultats de la cerca
Es mostren 1182 resultats
Joan Llongueres i Badia

Joan Llongueres i Badia
© Fototeca.cat
Música
Pedagogia
Literatura catalana
Músic, pedagog i poeta.
Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…
, ,
Jaume Miravitlles i Navarra
Història
Literatura
Política
Periodista, polític i escriptor.
Vida i obra Militant independentista, conegut popularment per Met , fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París Allà acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre collaborava amb la premsa barcelonina La Nova Revista i D’Ací i d’Allà i parisenca, i es relacionava amb el moviment surrealista a través de la seva amistat d’infància amb Salvador Dalí Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou…
, , ,
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…
Arrigo Boito
Literatura italiana
Música
Compositor, llibretista, poeta i crític italià.
Vida Rebé una educació acurada i cresqué envoltat per l’ambient refinat de la seva mare, la comtessa polonesa Josephine Radolinska Quan encara era molt jove la família es traslladà a Venècia El 1853 entrà al Conservatori de Música de Milà, on estudià estètica, piano, violí i composició amb A Mazzucato Sembla que fou un estudiant més aviat mediocre, excepte pel que feia a la literatura, la seva gran passió Al Conservatori de Milà establí amistat amb Franco Faccio , un altre estudiant, amb la collaboració del qual compongué la cantata Le sorelle d’Italia 1861, que obtingué un gran èxit i amb la…
,
Carlo Gesualdo
Música
Compositor i llaütista italià.
Vida Últim membre d’una important nissaga nobiliària, fou príncep de Venosa i comte de Conza La seva formació musical es desenvolupà en el marc de l’acadèmia musical fundada pel seu pare a Nàpols amb la participació de músics com Giovanni de Macque o Pomponio Nenna Es casà dues vegades, primer amb la seva cosina Maria d’Avalos, a qui feu matar juntament amb el seu amant el 1590 L’escàndol que provocà aquest fet obligà el compositor a deixar la ciutat de Nàpols i s’installà a les seves terres de Gesualdo Amb tot, a partir de llavors es prestà una major atenció a la seva música, per la qual…
Josep Benet i Morell
Historiografia catalana
Advocat, polític i historiador.
Vida i obra De família obrera, feu els estudis a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Ramon Llull Aviat s’afilià a la Federació de Joves Cristians de Catalunya Combaté amb l’exèrcit de la República en la “quinta del biberó” i fou ferit de gravetat L’any 1942 entrà a la Universitat de Barcelona, on promogué el Front Universitari de Resistència Catalana, el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència GNR Collaborà en la fundació de l’editorial clandestina Edicions de la Negra Nit 1945-46 i en l’organització cultural clandestina Miramar L’any…
Antoni Roig i Rexart
Historiografia catalana
Eclesiàstic il·lustrat, escriptor i erudit.
Vida i obra Fou membre de la primera generació del grup illustrat menorquí, exponent destacat del corrent europeu del cristianisme illustrat, caracteritzat, segons Paul Hazard, per la síntesi entre tradició i esperit racionalista Fill de l’assessor del Jutjat eclesiàstic i nebot del vicari general de Menorca, cursà els primers estudis al jesuïta Collegi Monti-sion de Palma i, a Tarragona, sota tutela de l’arquebisbe Llorenç Despuig Mestre d’arts i doctor en filosofia per la Universitat Literària de Mallorca 1767, es doctorà 1770 en teologia i en ambdós drets a la Universitat Pontifícia d’…
Manuel González i Martí
Art
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Dibuixant, escriptor, historiador de l’art i col·leccionista.
Vida i obra Cursà dret a València i belles arts a l’escola de Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi Publicades en diferents revistes humorístiques i artístiques, li valgueren medalla d’or a l’exposició regional del 1909 Dirigí les revistes Arte Moderno 1900, Valencia Artística 1903 i Impresiones 1909, i fou crític d’art a El Mercantil Valenciano i Las Provincias , de València, i a La Esfera i Museum , de Barcelona Fou president dues vegades de l'associació cultural Lo Rat-Penat 1928-30 i 1948-58 Practicà la pintura i la docència A…
Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana
URV
Historiografia
Historiador.
Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…
,
Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura
Geòleg, espeleòleg i escriptor.
Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…
, ,