Resultats de la cerca
Es mostren 3306 resultats
Santa Maria d’Ivars de Noguera
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria, dedicada actualment a la Concepció de santa Maria i a sant Sebastià, és situada al centre del poble d’Ivars de Noguera Una de les primeres referències documentals data de l’any 1104, en una escriptura de donació atorgada a l’abadia de Sant Pere d’Àger pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira segons l’esmentat instrument, l’església d’Ivars, juntament amb moltes altres esglésies, castells i diversos béns, fou cedida a la mencionada abadia, cessió que li fou ratificada l’any 1108 en un altre instrument atorgat pels mateixos vescomtes…
Sant Joan de Cabanabona
Art romànic
L’església parroquial del poble de Cabanabona és documentada per primera vegada l’any 1101, en el testament sacramental de Ramir, jurat sobre l’altar de Sant Joan de Cabanabona Segons que declaren els marmessors, Ramir feu nombrosos llegats a l’esmentada església, entre d’altres, diversos camps i vinyes un cup, una tona i quatre unces en diners per a l’obra de l’església dues unces perquè els clergues de Sant Joan cantessin misses dues vànoves per a les habitacions dels mateixos clergues, i dos bous i tots els seus mobles, excepte la millor taula, per a l’obra del…
Martí Esteve i Guau

Martí Esteve i Guau
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Estudià dret i lletres a Barcelona Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918 Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona 1921-23 collaborà en La Veu de Catalunya , Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya , entre d’altres Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació Després fou nomenat director de La Publicitat 1922-26 Fou regidor 1930-31, membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona 1931 i de la…
Sant Jaume de Nalec
Art romànic
El poble de Nalec és situat sobre un petit turó de 487 m emplaçat a la vall mitjana del riu Corb, al seu marge esquerre L’antic castell d’aquest indret és esmentat des del 1082, quan fou assignat com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, antic priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll L’església parroquial de Sant Jaume de Nalec apareix ja documentada en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable entre el 1050 i el 1080 La seva dependència de la mitra vigatana perdurà fins l’any 1154, en què mitjançant una butlla del papa Anastasi IV es va ratificar la incorporació d…
Santa Llúcia de la Fuliola
Art romànic
Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la meitat dels seus béns a la seva família i…
Sant Eloi (Tàrrega)
Art romànic
L’ermita o santuari de Sant Eloi s’aixeca sobre un tossal 410 m d’altitud situat al nord-oest de la ciutat de Tàrrega Aquesta capella fou fundada per l’argenter targarí Simó Canet o Comet, per disposició testamentària, l’any 1249 Dependent de la parròquia de Santa Maria de Tàrrega, es determinà que un prevere en tingués cura, assignant-li uns censals provinents de Seana i Montperler, i una almoina anual de 200 sous El 1391, en la visita pastoral que hi féu el bisbe de Vic, es constata l’existència del benefici de Sant Eloi Pels elements arquitectònics que han arribat fins als nostres dies, la…
Santa Maria de Civit (Talavera)
Art romànic
El nucli de Civit és situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell Malgrat que la parròquia de Civit no és esmentada en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, és del tot probable que fos bastida en aquest moment L’existència del lloc de Civit es documenta l’any 1051, quan Alemany Hug de Cervelló i la seva esposa cediren un alou a l’indret d‘“ ipsa Vid ”, al comtat de Manresa, dins el terme del castell d’Aguiló, a un grup de dotze famílies Una de les primeres mencions de l’església de Civit data de l’any 1110, en el testament d’Ermessèn,…
Casa forta de Vinyoles (Cava)
Art romànic
Situació Formant part del mas actual hi ha un sector amb fileres de pedra ben treballada, que donen testimoni de la seva antiguitat ECSA - V Hurtado Just abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles, quan el sender que puja des de Can Neguí desemboca en el prat anomenat de “la Mura”, es troba la masia actual de Vinyoles construïda aprofitant les restes del que fou una casa forta Mapa 35-10216 Situació 31TCG849888 Història No es té cap notícia documental pel que fa a l’època considerada sobre aquesta casa forta de Vinyoles Casa El mas de Vinyoles és avui dia un conjunt de…
Sant Joan del Pla (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Església d’extrema simplicitat, però d’una gran bellesa de línies E Pablo L’església de Sant Joan del Pla centra la planura anomenada Pla de Sant Joan, situada a la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles, per Sant Gregori, i Sant Martí de Llémena, a uns 16 km de Girona Mapa L38-12295 Situació 31TDG736527 JAA Història A desgrat que es tracta d’un edifici romànic, no ha estat possible trobar cap notícia històrica que parli d’aquesta església ASA Església És un senzill edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, i capçada a llevant per un…
Sant Llorenç de Rocabruna (Beget)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba entre les ruïnes del castell, del qual era la capella La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per arribar a la fortalesa Història L’única cita documental coneguda on és l’església de “ Sancti Laurentii de Rochabruna ” data de l’any 1209, amb motiu de l’evacuació que Arnal de Llers, senyor del castell de Rocabruna, va fer al bisbe de Girona, Arnal de Creixell, de totes les exaccions que havia comès en les esglésies i clergues dels seus dominis, entre les quals consta l’esmentada capella Al marge d’aquesta referència, el…