Resultats de la cerca
Es mostren 3487 resultats
Joan Baptista Subirana i Subirana
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1930, després d’haver fet estudis a Barcelona, Madrid i al Politècnic Superior de Berlín Doctor en ciències exactes Al començament de la seva carrera guanyà un concurs de cases barates convocat per l’ajuntament de València, i construí edificis d’aquestes característiques a Cartagena, així com grups escolars a Madrid i Valladolid Membre actiu i soci director del GATCPAC 1931-33, collaborà habitualment fins a l’esclat de la guerra civil amb JLSert i JTorres i Clavé, amb els quals realitzà, entre altres projectes i obres, la Casa Bloc i el Dispensari Antituberculós 1934-38, a…
Eduard Escalante i Feo
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Fill d’ Eduard Escalante i Mateu Escriví el miracle L’incrèdul convertit 1878 i sainets com La reunió de Jacinto , València a la matinada 1888, Mariquita l’estanquera 1889, Un alcalde de barrio 1897 i Un ratet en el jusgat 1914, i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans 1887, Cada u de son temple 1890, Fugint de l’anguila 1891 i Mil duros i tartaneta 1898 Introduí la sarsuela en el teatre valencià de la seva època, i sobresortí, en collaboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en aquest gènere líric, al qual pertany la…
,
Immaculada Tarragó Molina
Natació
Nedadora.
Es formà al Club Natació Catalunya amb Carles Adern, i el 1987 fitxà pel Club Natació Montjuïc, a les ordres de Jordi Murio Tanmateix, durant diversos anys s’entrenà amb Miquel Torres al centre d’entrenament de la federació catalana a Sant Boi de Llobregat Heretà els títols i alguns dels rècords catalans i espanyols de Natàlia Mas i Marga Armengol En l’àmbit estatal, entre el 1984 i el 1986, fou quatre vegades campiona d’Espanya d’hivern dues en 100 m lliure, una en 200 m lliure i una en 200 m estils i nou d’estiu tres en cadascuna en 50 m lliure, 100 m lliure i 200 m estils A…
Nit de les Lletres Catalanes
Literatura catalana
Festa literària que se celebra durant la primavera, hereva de la Nit de Santa Llúcia.
El 3 de novembre de 2025, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, anuncià que la Nit de Santa Llúcia passaria a anomenar-se Nit de les Lletres Catalanes i que la celebració canviaria la seva tradicional data de celebració al voltant de Santa Llúcia per una data no fixa a la primavera, com a porta d’entrada a la Diada del Llibre La nova festa inclou els premis Sant Jordi novella, que reincorpora la categoria de finalista, Mercè Rodoreda contes, Carles Riba poesia, Joaquim Ruyra narrativa juvenil, Josep M Folch i Torres narrativa infantil, Muriel Casals de…
Castell de Lluçars (Tolba)
Art romànic
Situació Vista del poble de Lluçars, presidit pel seu imposant castell ECSA - F Tur El castell de Lluçars és emplaçat en la plataforma del monticle que presideix el petit poble de Lluçars El castell de Lluçars es troba estratègicament situat, car domina la vall del Queixigar, entre Monesma, al nord, i Falç al migdia, castells amb els quals es comunica visualment Mapa 32-12 289 Situació 31TBG998703 S’hi arriba perfectament amb automòbil des de la N-230, agafant a l’esquerra una carretera local, passat Tolba i abans del pont del Queixigar, entre els quilòmetres 73 i 74 Aquesta carretera segueix…
monestir de Valldigna
Abadia
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Valldigna), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.
Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…
Vila closa de Salàs de Pallars
Art romànic
Situació Detall d’una de les torres que defensaven un dels principals portals de la vila ECSA - J Bolòs La vila de Salàs és situada a 576 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Fontfreda, que vessa les seves aigües al pantà de Sant Antoni Mapa 33-11252 Situació 31TCG294756 S’hi accedeix per un trencall a mà esquerra de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, abans d’arribar al quilòmetre 84 Es conserva una bona part del recinte fortificat que envolta la població, amb els portals i les torres circulars al llarg de la muralla PBM Història La història de la vila de…
Castell de Saburella (Querol)
Art romànic
Situació Panoràmica de la situació d’aquest castell que corona un petit turó al centre de la conca del Gaià ECSA - J Bolòs Castell edificat al cim d’un turó, no gaire alt, però amb força bona panoràmica, en especial de la conca del Gaià Mapa 34-16418 Situació 31TCF633874 Des del Pont d’Armentera, cal agafar la carretera local TV-2141 que va cap a Selmella Quan s’acaba la carretera asfaltada comença una pista de terra que ens portarà fins a una casa que hi ha prop del castell JBM Història Són ben escasses les notícies documentals sobre aquesta fortalesa Fou, com la majoria de castells d’aquest…
Recerques
Historiografia catalana
Revista catalana de recerca històrica, fundada el 1970, editada a Barcelona, de periodicitat anual, semestral o trimestral, segons les èpoques, i amb el subtítol Història, Economia, Cultura.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa sorgí d’un grup de joves professors universitaris, amb un inequívoc compromís cívic i polític en la Catalunya dels darrers anys del franquisme Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes Aquests cercaren, però, el suport d’altres estudiosos, com Jordi Rubió i Balaguer, collaborador en el primer número de la revista, i que representava, de fet, l’enllaç amb una tradició historiogràfica catalana estroncada per la repressió franquista Destacà també la contribució de Pierre Vilar, que, a més de collaborar regularment en els…
Torrelles de Foix
Torrelles de Foix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Penedès i l’Alt Camp.
Situació i presentació El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès D’una extensió de 36,67 km 2 , limita al N amb els termes de la Llacuna Anoia i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell Baix Penedès i a l’W amb Pontons Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2 Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar, el Mas Bertran, Can Croset, el Pany i…