Resultats de la cerca
Es mostren 13055 resultats
harmonia
Música
Terme que, ja a la Grècia clàssica, havia tingut diverses aplicacions musicals a conceptes que, d’una manera o d’una altra, compartien el seu significat genèric de ’justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot'.
Així, els seus primers usos, a l’època de Pitàgores, es referien a l’octava com a unió de dos tetracords Posteriorment, el terme s’utilitzà per a referir-se als modes Plató o bé al sistema complet agrupant tots els tetracords de les dues octaves del sistema grec
Hebe
Automobilisme
Marca d’automòbils de Barcelona que funcionà la dècada de 1920.
Creà diversos autocicles –pràcticament un únic model al qual es podien posar diverses carrosseries– que es feren populars entre els participants en les curses de l’època El motor més potent, de 8 CV, fou l’emprat per a les competicions La marca estigué pocs anys en funcionament
Gran Premi de Santa Tecla
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment a Tarragona des del 1947 i organitzada pel Club Ciclista Tarragona.
La primera edició coincidí amb la setena edició del recuperat Gran Premi Blandinieres El primer guanyador fou Gabriel Saura Després de diversos parèntesis temporals sense disputar-se, s’obrí a diverses categories, de cadets a veterans, i enregistrà guanyadors com Josep Recio en la seva època d’aficionat
Santamaria
Masia
Important masia del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
Es tenen referències des del segle XIV, gràcies a què conserva documents familiars en el seu arxiu biblioteca A l'època medieval era coneguda amb el nom de Mas Camp, nom que es va mantenir fins al segle XVIII La família Santamaria està documentada des del segle XVI
Berén
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat a 1100 m d’altitud, en un coster de la muntanya de Sant Quiri, a la dreta del riu de Cabó.
L’antic castell, és esmentat el 1190, amb el nom de la Roca de Berén i depenia del castell de Castellbò En època moderna, quedà incorporat dins l’estructura d’una casa De la seva església parroquial de Sant Martí, arruïnada, depenien els llogarets d’Argestues i de Miravall
Morelia
Ciutat
Capital de l’estat de Michoacán, Mèxic.
Situada a 1 880 m sobre el nivell de la mar, és un centre industrial i d’una rica comarca agrícola Bisbat Conserva la catedral i la universitat, de l’època colonial Fundada el 1541, amb el nom de Valladolid, el 1828 rebé el nom actual, en record de JMMorelos
Benàger
Despoblat
Despoblat de l’Horta del Sud, a la dreta del Túria, que, juntament amb el de Faitanar, ha donat nom a la séquia de Benàger i Faitanar
, derivada de la séquia de Quart
, però organitzada autònomament.
La séquia de Quart té dos síndics al consell de les séquies del Túria i al Tribunal de les Aigües de València, un dels quals per aquest braçal, administrat per una comunitat de regants pròpia Amb tot, en època d’estiatge, si cal atandar, aquest síndic no té veu ni vot
Alta-riba

Aspecte de l'església de Sant Jordi d'Alta-riba
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Estaràs (Segarra), aturonat a 664 m d’altitud i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt
Aix-les-Bains
Ciutat
Ciutat del departament de Savoia, França.
La seva situació, en una vall alpina vora el llac Le Bourget, i el seu clima temperat l’han convertida en un centre turístic i balneari fonts sulfuroses, conegut des de l’època romana Notable centre d’esports d’hivern, és servit per una important indústria hotelera i de turisme
ictiostega

Representació d’un exemplar d’ictiostega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Gènere de vertebrat tetràpode, un dels representants més primitius i antics del clade Tetrapoda.
Visqué durant el Devonià superior Famennià i la seva anatomia presenta característiques intermèdies entre els peixos osteïctis i els tetràpodes amfibis L’ Ichthyostega feia poc més d’un metre de llargada i presentava pulmons i extremitats que el capacitaven per a desplaçar-se entre les zones pantanoses de l’època