Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
Campània
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional que comprèn les províncies d’Avellino, Benevent, Caserta, Nàpols i Salern.
La capital és Nàpols S’hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…
Escània
Platja de Kullahalvön, a Escània
© Jens Rydén/imagebank.sweden.se
Divisió administrativa
Län i regió històrica del sud de Suècia que comprèn els läner de Kristianstad i Malmöhus.
Formà part del regne danès des dels seus orígens, i la seva capital, Lund, esdevingué ~1103 seu arquebisbal Per la seva riquesa cerealística i la seva estratègica situació fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde 1658 Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen 1660 i Lund 1679 La Universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània
Ligúria
Ligúria Vista del port de Portovenere
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que comprèn les províncies de Savona, Gènova, Imperia i La Spezia.
La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la faixa…
eutrocozous
Helmintologia
Malacologia
Grup taxonòmic dins els lofotrocozous que comprèn els anèl·lids, els mol·luscs, els nemertins i els sipuncúlids.
sèpids
Malacologia
Família de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn les sípies i afins.
na-dené
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica del Nord que comprèn les famílies atapascana, haida, tlingit i eyak
.
Sapir, que havia fet investigacions sobre aquesta família, descobrí les seves relacions amb la família sinotibetana
monodelfs
Mastologia
Subclasse de mamífers que comprèn tots els grups llevat dels ordres dels marsupials i dels monotremes.
Criptozoic
Geologia
Unitat que comprèn els temps anteriors al Paleozoic, o sigui tots els terrenys anteriors al Cambrià.
És equivalent del terme Precambrià, molt més emprat
derbesials
Botànica
Ordre de clorofícies sifonals que comprèn algues marines de tal·lus filiforme, de ramificació dicòtoma o irregular.
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…