Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Orquestra dels Concerts Lamoureux
Música
Orquestra simfònica fundada a París el 1881 per Charles Lamoureux amb la voluntat de difondre la música francesa, com també l’obra de R. Wagner i dels compositors russos de la fi del segle XIX.
Moltes de les obres cabdals de la música francesa del tombant de segle van ser escrites per a aquesta formació Entre aquestes cal destacar La Mer , de Claude Debussy, o La valse , de Maurice Ravel El primer enregistrament del famós Bolero d’aquest darrer compositor fou realitzat també per l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, amb el mateix Ravel com a director, l’any 1932 També gaudí de la collaboració d’altres compositors de prestigi, com ara C Saint-Saëns, C Franck, V d’Indy o P Dukas Ch Lamoureux fou succeït al capdavant de la formació per directors com C Chevillard 1897-1923, P Paray 1923-…
Níger 2015
Estat
Les eleccions, previstes per al febrer del 2016, van dominar l'agenda política de l'any L'oposició, dividida per les diferències personals, va buscar un candidat per a enfrontar-se amb garanties al president Mahamadou Issoufou, que aspira a un segon mandat Entre els candidats va guanyar punts l'exministre Amadou Boubacar Cissé, de la Unió per la Democràcia i la República UDR-Tabbat, i la d'Ousseini Salatou, portaveu del Front Patriòtic i Republicà FPR Un altre candidat, l'expresident del Parlament Hama Amadou, del Moviment Democràtic Nigerí, va continuar exiliat a França des que el 2014 va…
Ruanda 2011
Estat
La millora de les relacions amb França va quedar palesa amb les dues trobades entre els presidents ruandès i francès, Paul Kagame i Nicolas Sarkozy, respectivament Al febrer, Sarkozy va viatjar a Kigali, mentre que, al setembre, Kagame va visitar París Durant la trobada a París, Kagame va donar per tancat l’episodi de crispació entre els dos països, que va provocar el trencament de les relacions diplomàtiques al novembre del 2006 Aquest trencament va succeir arran de les queixes del president ruandès envers el Govern francès per no haver-se exculpat per la responsabilitat dels…
Pimentel
Família de la noblesa castellana important als s. XV i XVI.
Procedents de Portugal, els Pimentel s’establiren a la fi del s XIV a Castella, on reberen les senyories de Benavente 1398, Mayorga i Villalón, quasi dominaren la província de Valladolid i aspiraren a exercir una gran influència a Galícia El primer senyor i comte de Benavente fou Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca mort el 1420, servidor de Joan I i Enric III de Castella El seu fill, Rodrigo Alonso Pimentel y de Meneses , segon comte de Benavente, fou un humanista Alonso Pimentel mort el 1459, tercer comte de Benavente i segon de Mayorga, intrigà contra Álvaro de Luna 1439 El quart…
Laurent de Gouvion Saint-Cyr
Història
Militar
Militar francès.
Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada…
Pau Roig i Cisa
Mural de la botiga Cassadó i Moreu (1900), per Pau Roig i Cisa
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Alumne de Llotja a Barcelona 1894 i deixeble de Torrescassana Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona El 1898 guanyà el concurs de portada i contraportada de l’Almanac de L’Esquella de la Torratxa per al 1899 amb uns dibuixos plenament Art Nouveau Collaborà des d’aleshores en aquella revista i a Iris i Hispània Féu dissenys de dibuixos de marqueteries per a Gaspar Homar, dins el simbolisme i l' Art Nouveau , i pintà els murals per a la botiga Cassadó i Moreu 1900, avui en collecció particular El 1901 se n'anà a París, on collaborà a Le Rire , L’Assiette au beurre ,…
Josep de la Trinxeria
Història
Guerriller.
Era pagès Exasperat pels abusos de l’impost sobre la sal, i contrari al domini francès del Rosselló, prengué les armes contra els ocupants 1666 i esdevingué aviat el cap d’un grup de guerrillers Dirigí la revolta dels angelets i assolí victòries damunt els francesos a Arles i a Prats de Molló, on entrà el 1670 i féu alliberar el guerriller Joan Miquel Mestre, mitjançant el segrest de la muller i els fills del batlle del poble En augmentar el nombre dels seus seguidors, que anomenà miquelets, pogué apoderar-se de Ceret fins que la presència d’un nombrós exèrcit francès l’obligà a…
Laurent de Gouvion de Saint-Cyr
Història
Militar
Militar francès.
Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada…
Johann Adam Hiller
Música
Literatura alemanya
Compositor i escriptor alemany.
Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de molts grups…
,
Antonio De Ferrariis
Filosofia
Humanista italià.
Membre de l’Accademia Pontaniana A la cort napolitana fou metge i secretari d’Alfons, duc de Calàbria, i metge de Ferran I el Vell Fou sempre fidel a la dinastia dels Aragó de Nàpols, malgrat menysprear, per incultes, els invasors d’Itàlia, francesos, catalans i, especialment, castellans, que qualificava d’àrabs Salvava Alfons IV de Catalunya-Aragó per considerar que el seu empresonament per Filippo Maria Visconti després de la desfeta de Ponça l’havia redimit, i també alguns literats, com Enric de Villena i Juan de Mena Altrament, atacà molt durament els dos papes Borja en…