Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
El picot garser mitjà
El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…
xarxet marbrenc
Xarxet marbrenc
Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, de 40 cm, que habita a l’Àsia meridional, el nord d’Àfrica i el sud de la península Ibèrica, i apareix accidentalment a la resta d’Europa.
És comú al sud del País Valencià i al delta de l’Ebre
zhuang
Etnologia
Individu d’un grup ètnic pertanyent a la família dels thai que habita al SE de la Xina, sobretot a la regió autònoma de Guangxi Zhuang (90% de la població) i en àrees autònomes dins les províncies de Yunnan i Guangdong.
Viuen del conreu de l’arròs Són animistes, i veneren els esperits dels avantpassats Constitueixen la minoria més nombrosa de la Xina uns 15 555 820 l’any 1991 Antigament s VI aC s’estenien des de Sichuan fins al baix Iang-Tsé
estrella de mar vermella
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color vermell viu, que habita sobre fons de roca i en les praderies de fanerògames marines de la zona costanera, on és molt abundant.
estrella de mar blavosa
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, amb un disc d’uns 10 a 15 cm de diàmetre, de braços fins i color blavós, que habita sobre fons rocallosos a molt poca profunditat, on es nodreix sobretot de petits gastròpodes.
lacandó | lacandona
Etnologia
Dit de l’individu d’una tribu indígena de l’Amèrica Central, de la família maia, que habita al NW de Guatemala i a l’E de l’estat mexicà de Chiapas, a la regió muntanyosa de l’alt riu Usamacinta.
La selva tropical d’aquesta zona hi fa difícil l’accés, i per això els lacandons han viscut aïllats dels altres grups maies i la seva cultura ha conservat molts dels costums i ritus dels antics maies
huaxteca
Etnologia
Individu d’un poble indígena de Mèxic, del grup maia-quiché, de la família lingüística maia, dividit actualment en dos grups, l’un dels quals habita a l’estat de San Luis de Potosí i l’altre al N de Veracruz.
A l’època precolombina fou un poble molt important i nombrós, que s’estengué per tota la costa del golf de Mèxic Els huaxteques desenvoluparen una interessant cultura, influïda per la dels olmeques, dels totonaques i dels maies Als jaciments de la zona més de dos-cents hi ha escultures de pedra relleus de déus i imatges masculines i ceràmica de formes i de decoració molt variada
bemba
Etnologia
Individu d’un poble que habita al nord-oest de Zàmbia i a la zona fronterera de Katanga, en el territori que s’estén des de la regió del llac Moero fins a la costa sud-occidental del llac Tanganyika.
Els bembes 1 000 000 aproximadament són agricultors de la sabana, d’organització matrilineal, i la forma de govern tradicional és la monarquia sacra Llur llengua és el bemba
parc natural del Delta de l’Ebre
Aspecte del parc natural del Delta de l’Ebre
© José Mª Ramírez Casanovas
Espai natural
Zona del delta de l’Ebre, declarada espai natural protegit amb categoria de parc natural l’any 1986.
Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció Especial La protecció s’amplià…
fil·loxera
Cicle biològic de la fil·loxera: 1, femella alada ginèfora; 2, ou femella; 3, femella; 4, alada andròfora; 5, ou mascle; 6, mascle; 7, ou d’hivern; 8-13, evolució de la femella neogal·lícola fundadora radicícola; 19-23, i 1-14, evolució de la nimfa i transformació en alada; 24 i 25 i 16-18 larva nimfal i la seva regressió al cicle radicícola
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters de la família dels afídids, que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort.
Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color verd…