Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
Jean-Baptiste Colbert
Història
Estadista francès, ministre de Lluís XIV.
Fill d’un ric comerciant de Reims, degué la seva ràpida carrera a Mazzarino, el qual, havent-li confiat l’administració de la seva fortuna personal 1651, el recomanà, en morir, a Lluís XIV Després d’haver provocat la caiguda del superintendent Fouguet, que ell acusà de malversació de fons, fou nomenat intendent d’hisenda 1661 i esdevingué poc temps després controlador general 1665, secretari d’estat de la casa del rei 1668 i de la marina 1669 En vuit anys acumulà a les seves mans tota l’administració central de França, la reorganitzà en un sentit unitari, n'eliminà els abusos i…
Gutenberg
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què fou conegut Johann Gensfleisch, presumpte inventor de la impremta de tipus mòbils.
Cap al 1420 la seva família fou expulsada de Magúncia per motius polítics, i s’establí a Estrasburg, on ell treballà en la talla de pedres precioses i més endavant, cap al 1437, en la fabricació de miralls Hi ha notícia que, aproximadament a partir d’aquesta època, es dedicà al desenvolupament d’una tècnica, envoltada del més gran secret, que hom pot identificar amb el procediment d’impressió per mitjà de tipus mòbils El 1448, de nou a Magúncia, continuà les investigacions per al perfeccionament del seu invent, i el 1450 s’associà amb Johann Fust, que aportà 800 gulden per a “fer…
asterixi
Patologia humana
Tremolor, com de batzegada, localitzat preferentment a les mans, però també a la llengua i als peus, degut a diverses malalties que afecten el metabolisme cerebral, com la insuficiència hepàtica i respiratòria.
maniguet
Indumentària
Peça tubular, de forma cilíndrica o de coixí, dins la qual poden ficar-se, l’una per un cap i l’altra per l’altre, ambdues mans i tenir-les així calentes.
baronia de Castellvell

Armes dels Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana, fil, seda o cotó; quan la paraula era emprada sense al·ludir a la matèria, designava generalment el teixit de llana.
Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’economia catalana…
ciutadà
Història
A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del segle XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment propietats…
Sant Martí Sacosta (Girona)
Art romànic
L’antiga canònica augustiniana és situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí L’església formà part d’un conjunt que ja existia l’11 de febrer del 898 “juxta murum Gerundae civitatis” , segons un document del rei Carles el Calb, fill de Lluís el Piadós L’any 903 aquesta església rebé una donació de mans d’un magnat anomenat Hombrado , al mateix temps que n’era rector un home anomenat Pèrfid El cabiscol la féu reedificar abans de l’any 1064 i s’hí treballava encara l’any 1078, quan el seu hereu Joan hi féu deixes per cobrir-la L’any…
Santa Cecília de Pedralbes (Barcelona)
Art romànic
Erigida probablement en el segle X, la capella de Santa Cecília era situada a Pedralbes, si bé hi ha documents que la situen als Terrers Blancs entre Sants i Pedralbes i altres a Bederrida entre Sarrià i les Corts Se’n tenen notícies per primera vegada en un document a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, datat el 1026 Es tracta de la venda d’un terreny entre Alvar i Guifred, prevere, i es parla d’un “ oratoríum honore Sancte Cecilie ”, bé que en un altre document del mateix any consta com a “església” Tres anys més tard, el 1029, Alvar va vendre a Seniofred, prevere, el mateix terreny on es…
Castell de Mont-roig (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El castell de Mont-roig es trobava situat en un lloc indeterminat de la serra de Mont-roig Aviat formà part del patrimoni de la família Meià, ja que l’església de Mont-roig s’esmenta en la dotació del monestir de Santa Maria de Meià feta amb anterioritat a l’any 1040 Tot i així, la primera referència del terme correspon a la donació que l’any 1095 féu Ermengol, ardiaca de Barcelona i fill de Guitard Guillem de Meià, al monestir de Santa Maria de Meià de diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Mont-roig Pocs anys més tard, el 1100, el mateix personatge, en el seu testament, deixà…