Resultats de la cerca

Els terciaris seculars constituïen un grup d’adeptes dels antics ordes que, sense estar sotmesos als vots i als estatuts, seguien i fomentaven llur espiritualitat Inicià aquesta modalitat Francesc d’Assís el 1209 i n'obtingué l’aprovació del papa el 1221 Fou imitada per altres ordes religiosos augustinians 1401, dominicans 1405, servites 1424, carmelitans 1450, mínims 1506, trinitaris 1751, premonstratencs 1751 i oblats de Sant Benet 1871 Els terciaris franciscans tingueren personatges importants de la vida catalana i una llarga tradició, des de Ramon Llull a Jacint Verdaguer A…

Des del 1945 treballà com a actor teatral, i en el cinema des del 1949, on participà en nombrosos films, entre els quals hom pot destacar els realitzats per D Risi Operazione San Gennaro , 1966 Straziami ma di baci saziami , 1968 i E Scola C'eravamo tanto amati , 1974 Brutti, sporchi e cattivi , 1975 Intervingué també en pellícules d’altres realitzadors Italian Secret Service 1968, de L Comencini In nome del Papa Re 1977, de L Magni Il giocattolo 1979, de G Montaldo Testa o Croce 1983, de N Loy Helsinki - Napoli 1989, de M Kaurismaki, Mima 1990, de P Esposito, Colpo di luna…

Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de Cognac, que igualment la…

Fill del jutge Hug I  i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…

S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa…

Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple Fou comanador de Gardeny 1207-11 i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença 1213 Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i de Muret 1213 El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217 El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l’…

Fill del baró d’Aitona Pere II de Montcada i d’Abarca El 1320 era familiar del papa Joan XXII a Avinyó i es deia ardiaca de Barcelona Nomenat bisbe d’Osca 1328-34, intervingué en el vassallatge del rei de Mallorca al de Catalunya-Aragó com a canceller de la corona catalanoaragonesa 1325-34 Bisbe de Girona 1325-34, actuà severament contra el veguer i el sotsveguer pel fet d’haver empresonat l’abat i el cambrer de Sant Feliu de Guíxols 1330 Fou proposat bisbe de Monreale, a Sicília, el 1330, però no en prengué possessió S'oposà al comte Pere I d’Empúries, que volia erigir Castelló…

Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, fou bisbe de Tortosa 1415-47 Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d’Occident El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V 1430 Assistí al concili de Basilea 1438, on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada Fou nomenat cardenal per l’antipapa Fèlix V…

Ordenat l’any 1980, inicià el sacerdoci a la seva regió natal Ingressà a la diplomàcia de la Santa Seu el 1986 com a membre de la representació papal a Nigèria, i el 1989 passà a Mèxic, on romangué fins el 1992, que retornà al Vaticà Els disset anys següents ocupà diferents càrrecs en la Secretaria d’Estat a les ordres d’Angelo Sodano i, des del 2006, de Tarcisio Bertone L’any 2009 Benet XVI el nomenà nunci apostòlic de Veneçuela i arquebisbe de la diòcesi d’Aquipendium Itàlia, càrrecs que exercí fins el 2013 L’agost d’aquest any el papa Francesc el designà secretari d’estat del…

El seu fill, Giambattista Cybo , esdevingué papa amb el nom d' Innocenci VIII El fill d’aquest, Franceschetto Cybo , comte d’Anguillara i governador de l’Església, es casà 1487 amb Maddalena de Mèdici, filla de Lorenzo el Magnífic Llur fill, Lorenzo Cybo mort el 1549, comte de Ferentillo, esdevingué marquès de Massa i senyor de Carrara 1520 pel seu enllaç amb Ricciarda Malaspina, i llurs descendents es cognomenaren Cybo-Malaspina El fill d’aquest matrimoni, Alberic I Cybo-Malaspina mort el 1623, fou creat príncep sobirà de Massa i de Carrara A la mort 1790 de la princesa Maria…