Resultats de la cerca
Es mostren 3137 resultats
La Nova Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista d’aparició irregular, fundada i dirigida (1908) a l’Havana per Claudi Mimó, i després per Josep Conangla i Fontanilles i per Josep Murillo.
Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…
Léopold Sédar Senghor
Literatura francesa
Política
Polític i poeta senegalès en llengua francesa.
Llicenciat en literatura a París 1932, fou diputat pel Senegal a l’Assemblea Constituent Francesa 1945-46 i a l’Assemblea Nacional 1946-48 Fundà 1948 el Bloc Democràtic Senegalès, convertit, després de l’autonomia, en Partit de Reagrupament Nacional, més tard en Unió Progressista Senegalesa 1956 i finalment en Partit Socialista Senegalès 1977 Creada la Federació Mali, fou president de l’Assemblea 1959, i des del 1960 president de la república independent del Senegal en trencar-se la Federació Instaurà un règim autoritari que els anys setanta introduí mesures liberalitzadores Intervencionista…
Àngel Samblancat i Salanova
Història
Periodisme
Història del dret
Advocat, polític i periodista.
Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…
Ludvik Vaculík
Literatura
Escriptor i activista polític txec.
Obrer, en 1946-51 estudià a l'Escola Superior de Política i Sociologia de Praga, i posteriorment es dedicà a la docència fins el 1953, que esdevingué redactor de la secció literària de l'òrgan del Partit Comunista de Txecoslovàquia, Rudé Pravo Començà la trajectòria literària amb la narració Rusný dum ‘La casa agitada’, 1963 Prosseguí amb la novella Sekyrà ‘La destral’, 1966, on descriu en forma de diàleg els errors i les conseqüències del dogmatisme polític El 1969 fou depurat per haver redactat el document conegut per Dues mil paraules, un manifest molt crític amb el règim comunista, el…
Wilhelm von Humboldt
Lingüística i sociolingüística
Política
Polític, pedagog, filòsof i lingüista alemany.
Germà d' Alexander von Humboldt Acabats els estudis de dret 1790, exercí al Tribunal Suprem de Prússia Es relacionà amb la intellectualitat alemanya del seu temps JWGoethe, FAWolf, FSchiller, FHJacobi, etc Ambaixador a Roma 1802-08, el 1809 fou nomenat ministre d’educació, càrrec des del qual fundà la Universitat de Berlín i concebé un sistema educatiu que ha tingut una influència profunda en tot l’àmbit alemany, especialment la seva divisió de l’ensenyament en tres nivells, el paper de l’estat en les institucions educatives i la perspectiva humanista i universal Representà Prússia al…
Gai Aureli Valeri Dioclecià

Bust de Gai Aureli Valeri Dioclecià
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Emperador romà.
A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià i Constanci…
Mongòlia 2012
Estat
El 2012 va estar definit per importants canvis polítics al país L'any va començar amb la retirada del Partit Democràtic de Mongòlia PDM de la coalició governamental liderada pel Partit del Poble Mongol PPM, hereu del Partit Revolucionari del Poble Mongol PRPM, que havia monopolitzat el poder durant l'era comunista 1921-90 Al juny, el PDM va obtenir una victòria històrica en unes eleccions legislatives sense incidents Després d'un intens mes de negociacions, va aconseguir formar un govern de coalició amb diverses forces menors amb representació al Gran Hural Culminaven així els…
El Salvador 2013
Estat
La trobada del president salvadorenc Mauricio Funes amb el papa Francesc va permetre desencallar la beatificació de monsenyor Romero © Presidencia del Gobierno de El Salvador Les eleccions presidencials previstes per al principi del 2014 van ocupar la major part de l’agenda política Els partits polítics van endegar els processos d’elecció interna dels candidats, dels quals van sortir escollits, entre d’altres, l’antic guerriller Salvador Sánchez Cerén, en representació del partit d’esquerra FMLN, actualment en el Govern, i el que va ser president del país entre el 2004 i el 2009…
responsabilitat política
Política
Dret constitucional
Tipus de responsabilitat de determinats òrgans polítics que no es basa en paràmetres predeterminats pel dret, sinó en lliures apreciacions polítiques per part de l’òrgan encarregat d’exigir tal responsabilitat.
Durant el franquisme vigí a l’Estat espanyol la llei de responsabilitats polítiques, en virtut de la qual eren declarats criminals, i sancionats amb penes severíssimes, tots els qui haguessin contribuït a crear o agreujar —segons els termes de la llei i d’acord amb la mentalitat del legislador— “la subversió de tota mena de la qual ha estat feta víctima Espanya” entre l’11 d’octubre de 1934 i el 18 de juliol de 1936, així com els qui, en endavant, s’oposaren al Movimiento Nacional
Judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N
Una multitud d’unes 50000 persones rep amb aplaudiments i crits de suport l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a la seva arribada al Palau de Justícia de Barcelona, on són jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència i prevaricació en la consulta del procés participatiu del 9-N En el judici, els tres encausats responen únicament a les preguntes de la defensa, ja que consideren que la Fiscalia actua seguint criteris polítics Tots tres neguen haver desobeït i remarquen que la consulta la van dur a terme…