Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
Isabel Rey
Música
Soprano valenciana.
Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla d’AL Chova Posteriorment, a Barcelona, perfeccionà la seva tècnica amb J Oncina i T Menotti A setze anys inicià la seva carrera professional, amb diversos recitals al País Valencià de cançons espanyoles, franceses i lieder Debutà a l’òpera el 1987 amb La sonnambula , a Bilbao, i més tard es presentà amb èxit a Madrid i Viena amb obres de GF Händel i WA Mozart El 1991 interpretà a Zuric Les noces de Fígaro -sota la direcció de N Harnoncourt-, Rigoletto i L’elisir d’amore el 1994 realitzà una gira de concerts…
Joan Mestres i Calvet
Música
Productor i empresari català.
Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas…
Ocaña, retrat intermitent
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-1978, Documental, 85 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Prozesa Barcelona GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Luis Poirot de la Torre Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Sanchis MUNTATGE Emili Rodríguez Osés, Valeria Sarmiento MÚSICA Aureli Vila SO Enrique González INTERPRETACIÓ José Luis Pérez Ocaña Ocaña, Camilo Cordero Camilo, Guillermo, Nazario, Paco de Alcoy ESTRENA Barcelona, 01061978, Madrid, 07061978 Sinopsi Retrat de José Luis Pérez Ocaña, un pintor homosexual andalús que visqué al barri xinès de Barcelona al final de la dècada del 1960 Producció El director teatral…
Xavier Gil i Cornet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Després d’estudiar arquitectura a Barcelona i Pamplona, es matriculà en Cinematografia en l’School of Visual Arts de la Universitat de Nova York 1980-82 Com a fotògraf, exposà els seus treballs a Barcelona i Eivissa A més, gravà en vídeo concerts, illuminà obres teatrals i durant dues temporades enregistrà en vídeo el programa operístic del Gran Teatre del Liceu El 1985 debutà com a director de fotografia amb el llarg Qui t’estima, Babel Ignasi P Farré A partir de llavors combinà el cinema amb la illuminació en vídeo de sèries de televisió Temps de silenci , Tomates y…
folk
Música
Música tradicional, generalment dels EUA, de melodia i lletra senzilla, que era interpretada per músics amateurs i transmesa per via oral de generació en generació.
Els seus orígens es remunten al bagatge musical tradicional dels emigrants irlandesos i escocesos, com també al blues primitiu del Mississipí o els cants indis dels Apalatxes Un dels primers nord-americans que enregistraren aquest tipus de música fou W Guthrie, que mesclava repertori de la tradició amb peces de creació pròpia Cap a la meitat dels anys cinquanta, després d’un període de decadència, el grup Weavers encapçalà la represa d’aquest tipus de música, i a partir d’aleshores es crearen dues tendències D’una banda hi hagué els qui seguiren la línia de cançons tradicionals, amb vocació d…
camp magnètic
Esquema del camp magnètic
© Fototeca
Física
Regió de l’espai en què una agulla imantada experimenta un parell que tendeix a orientar-la en una determinada direcció.
Un camp magnètic és caracteritzat pel vector intensitat de camp magnètic H , o pel vector d' inducció magnètica B , anomenat també densitat de flux magnètic En absència de corrents elèctrics, el camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents immòbils és anomenat camp magnetoestàtic Un camp magnètic també pot ésser originat per una distribució de corrents elèctrics o per un camp elèctric canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp magnètic és només una de les components del camp electromagnètic, concepte físic més real per tal com les dinàmiques del camp…
tim
Dibuix que mostra la situació d’un tim
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.
En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia dreta 5, tràquea…
Col·legi de les Teresianes

Aspecte exterior de la façana principal del col·legi de les Teresianes
© Bob Masters
Edifici modernista de Barcelona destinat a col·legi i residència de religioses, construït per Antoni Gaudí entre el 1888 i el 1889 per encàrrec del sacerdot Enric d’Ossó, fundador de l’orde religiós de les teresianes.
Situat al carrer de Ganduxer, el projecte d’Antoni Gaudí, que s’hagué d’adaptar a la distribució que marcava la primera planta ja construïda de l’edifici, d’autor desconegut, proposava un gran conjunt format per tres edificis disposats en forma de U Gaudí només n’arribà a construir un de sol, aïllat, de forma rectangular, que utilitza el maó com a principal material constructiu, i que consta de planta baixa i tres pisos A la façana principal sobresurt un volum vertical, a manera d’entrada principal, en el qual hi ha un petit pòrtic amb una reixa de ferro forjat amb referències simbòliques com…
mètode de Volhard
Química
Procediment analític volumètric volumetria emprat per a la determinació directa de l’ió argent Ag(I), com també, per anàlisi indirecta, de diversos anions, com ara clorur (Cl-), bromur (Br-) i iodur (I-), introduït per J.Volhard l’any 1874.
Per a l’ió argèntic, l’anàlisi és basada en la valoració d’aquest, dissolt en un medi d’àcid nítric, aproximadament 1 N i a temperatura ambient, amb una solució estàndard de tiocianat amònic NH 4 SCN o potàssic KSCN i emprant com a indicador una solució de nitrat de ferroIII L’addició de la solució de tiocianat produeix inicialment un precipitat de tiocianat d’argent producte de solubilitat K s = 7,1 T × 10- 1 3 Ag + + SCN →AgSCN Quan la reacció s’ha acomplert, un petit excés de tiocianat origina que la solució es torni d’un marró vermellós, a causa de la formació d’un complex…
rotació

Rotació al voltant d’una línia
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moviment d’un sòlid els punts del qual descriuen circumferències amb els centres alineats i fixos, continguts en una recta anomenada eix de rotació.
La velocitat angular ω del moviment de rotació circular de tots els punts és anomenada velocitat de rotació del sòlid, i el vector ω, dirigit segons l’eix de rotació i de mòdul ω, vector velocitat angular o vector rotació Hom pot demostrar fàcilment que quan un sòlid es mou de qualsevol manera sempre és possible de descompondre'n el moviment en un instant t en un moviment de rotació i en un altre de translació L’eix respecte al qual té lloc aquest moviment de rotació és anomenat eix instantani de rotació i, en general, canvia en el transcurs del temps Així, quan un cilindre es…